L'Albert Om fa un gran programa amb "El convidat" i, està clar, els amfitrions són els protagonistes. La setmana passada visitava can Punset i van ser uns minuts de tele entranyables, genials o, com repeteix una vegada i una altra en Punset: "¡fantásticos!".
Eduard Punset trufa el seu discurs de frases que val la pena escriure en paper per rellegir-les i pensar-hi. N'he fet una selecció:
"Jo no tinc temps, igual que tothom, però jo no tinc pressa."
(Respecte al càncer): "Hi ha la possibilitat que els metges s’equivoquessin."
"El primer gran amor... es va fer monja."
"Per fer vida de parella t’ha d’interessar el que et passa per dintre."
"Albert: ¿Ets creient? Eduard: ¿Amb què? Albert: Amb Déu. Eduard: Ah, amb Déu no. "
"La gent religiosa són lleugerament més feliços que el promig perquè els donen una resposta i el de menys és si es falsa o verdadera; la resposta redueix la por. "
" No voto. Considero que jo estic en una altra feina."
" Estic deixant de ser homínid."
"Quan un mor, ¿què és el que es mor? Som un 90% àtoms i els àtoms a tots els efectes pràctics no s’acaben mai; són pràcticament eterns."
" Jo probablement no moriré mai. No està demostrat que moriré."
I una frase final: "El món es fantàstic... i la gent és fantàstica i no ho sap."
