El Jueves, avui dimecres

Mustang Follett

Al sac de les grans coses que hem aconseguit a can BFN hi podem posar aquest moment televsiu: Ken Follett tocant el baix i cantant "Mustang Sally" amb la banda del programa. No puc deixar de veure el moment en que es treu l'americana, s'arrenca el pinganillo del traductor, agafa el baix, la banda s'atura, dibuixa una frase amb el baix i diu: "Mustang Sally now!". Great!

Kate Perry i Elmo

Kate Perry va gravar un vídeoclip genial amb l'Elmo de Sesame Street. Va adaptar la lletra de la seva cançó "Hot n cold" però ah! portava un escot massa prominent i el clip no es va emetre. Per sort, el podem trobar a la xarxa:



A més, va aparèixer al Saturday Night Live vestida així per treure ferro a la polèmica:



Ole, pels tv shows americans!

Basquet day

Avui toca bàsquet a tort i a dret. El Barça i els Lakers es juguen les garrofes de la temporada. Tots dos, si perden, estan fora. Tots dos, si guanyen, tenen una oportunitat per refer-se i buscar la glòria. Avui, doncs, toca doblet. Dos partits. Dues finals. I un grapat d’hores de bàsquet. Mentre no arriba el moment de la veritat el millor sempre és l’humor. Aquí us deixo un parell de vídeos del programa de Jimmy Kimmel per acabar amb el dilema sobre qui és el millor jugador de la NBA: LeBron o Kobe? Cap dels dos. El millor és Ricardo Reyes!!!

Reyes Vs LeBron



Reyes Vs Kobe

L'Andreu entrevista l'Enjuto

Una altra fita (o idea estranya feta realitat). Enjuto Mojamuto, el personatge de Muchachada Nui entra per la porta de convidats de BFN i parlen una estona. Brutal!

Aquesta setmana és Divendres a El Vendrell

Saber y... rapear

Que guapo!

Jimmy Kimmel fa coses impressionants al seu Jimmy Kimmel Live de l’ABC. De les últimes que ha fet és aquest gag sobre el club dels homes guapos: “Handsome men’s club”. Let’s enjoy it!

Leslie Nielsen i Chiquito

Acabem la setmana de Leslie Nielsen a BFN. Va ser un moment especial. Un mite de la gran pantalla donant-te la mà i fent-te les ganyotes només per a tu. I rient. És un home gran (84 anys) i també un gran home (va venir a clarament a jugar). En aquest tràiler de la peli Spanish Movie apareix al costat d’un altre home que desprèn humor: Chiquito de la Calzada.



Per cert, aviat Chiquito també trepitjarà el plató del programa.

Jaume Creixell al Pressing APM

Un dels millors moments APM és la bronca de Jaume Creixell: “M’he cansat d’aguantar i no dir res! Me la porta fluixa! I si no tinc raó: me la tallo em faig monja!” Aquesta setmana hem gaudit d’en Creixell al 100% gràcies al Pressing APM. Memorable!

La millor sèrie

La gent de The Hollywood Reporter ha tret la llista de les millors sèries de la dècada. Hi podreu estar d’acord o no però hi ha el bo i millor de la ficció dels darrers anys. I en primer lloc han situat les històries de la màfia capitanejades per Toni Soprano. La classificació, segons aquesta revista, queda així:

1- "The Sopranos"
2- "The West Wing"
3- "Curb your enthusiasm"
4- "The Shield"
5- "Damages"
6- "Mad Men"
7- "30 Rock"
8- "24"
9- "Lost"
10- "Modern Family"

M’agraden els Soprano, però la millor sèrie dels últims temps és, sens dubte, Lost. I per a tu, quina és la millor sèrie internacional de la dècada? I la millor sèrie nacional? La meva aposta és Lost (2004-2010) i Plats Bruts (1999-2002).

Per cert, que Lost és a punt d’encarar la seva última (i esperadíssima) sisena temporada. Serà a principis de 2010 (perquè canvien de data cada dia) i Cuatro emetrà els capítols una setmana després de l’estrena als Estats Units. Gran iniciativa! A més a més, han fet la millor promo del final de Lost. No ho dic jo ho ha dit Carlton Cuse, un dels creadors de la sèrie. Al cap i a la fi, tot és una gran partida d’escacs:

Contrastant

Convidat de pedra

Ahir en Pablo Motos va tenir al programa en Matthew Fox (en Jack de “Lost”) i l’actor va fer la seva feina a “El hormiguero”: ser un esquer. Res més. Van allà com a reclam. Els posen a l’aparador, entres a la botiga i a dins no hi trobes ni rastre del que t’havien promès. Els convidats són titelles que ballen al ritme que marca Pablo Motos i els seus col•laboradors. Quatre preguntes de rigor i llavors treu les formigues, el dinosaure de goma, surt del plató a fer una tomb amb un cotxe i deix de convidat com un estaquirot mentre veu com en Motos es llança d’un quart pis, com en Jandro fa un truc de màgia, com en Marron fa el seu “efecte papallona” i com el Flipy perpetua un dels seus experiments. I ell allà, mirant-s’ho. De vegades, penso que no caldria que hi hagués cap convidat a “El hormiguero”. El producte és bo, m’agrada i el miro sovint, però el dia que el compres pel convidat, et sents enganyat.

Post-APM?

L’homenatge al Pepe Rubianes en versió APM?


Un home de ràdio, a la tele:

Improvisar

Ningú ha dit que improvisar sigui fàcil. De fet, et pot passar com en aquests dos vídeos. El primer és d’una presentadora que intenta descriure la velocitat a la que circula Fernando Alonso. I el segon, d’un reporter que troba la persona adequada per demostrar com es fan servir les mascaretes per evitar el contagi de la grip nova a Mèxic. Perquè, passi el que passi, sempre s’ha de riure.

Aprofitar el tirón

Dos exemples de com aprofitar el tirón. El primer en forma de vídeo. Susan Boyle és un fenomen a internet i això, els bons, ho saben aprofitar. El gran Jay Leno va fer això al seu show:



Un crack! Un altre exemple de la frase no normativa que encapçala aquest escrit és "Casal Rock". El nou programa de TV3 va aprofitar la punta d’audiència que cada setmana assoleix "Crackòvia" (ahir un 25,6% del share i 858.000 espectadors) per aconseguir una bona xifra: 599.000 espectadors i un 18,7% del share. Realment el programa és prou bo. Però, aguantarà? A vosaltres, què us va semblar? I encara una altra pregunta: vau reconèixer la veu en off?

Les aparences enganyen

El títol del post és d'una evidència total, d'acord. Però aquest vídeo del "Britains got talent" n'és un clar exemple. El programa és la versió O.T. britànica tot i que basat en el format "Tienes talento". Tant se val, la concursant és Susan Boyle. Té 47 anys i sembla un personatge de Little Britain. Així la va jutjar tothom fins que va començar a cantar.

Al Youtube trobreu molts vídeos de la seva actuació. Val la pena, però, veure tota la seqüència.

http://www.youtube.com/watch?v=d-KiGva9dV4

Què tal? Tots l'hauríem infravalorat d'entrada, oi?

Abril boig

L'abril està boig. Avui fa calor, demà fa fred. Avui surt el sol, demà plou. Imagino que per això els americans celebren el seu "sants innocents" aquest mes. Én diuen April's fool i s'ho prenen "seriosament". Així, les bromes van a cabassos i afecten tothom. Aquí van per exemple, les bromes que es fan als rodatges de grans series com House o Bones.

April’s fool a House:


April’s fool a Bones:

Entrena-ment

“Aquesta frasse conté tres herrors”

¿Ets capaç de trobar-los?

PS. El quart error és no veure programes com el Quèquicom del Canal 33; un dels millors programes de divulgació que es fan actualment.

Tele a 100

Avui en dia fer 100 programes de televisió és gairebé un miracle. Aquesta setmana, però, dues sèries han arribat al seu centenari. Diumenge Aída emetia el seu capítol número 100 amb especial musical que, sincerament, era bastant fluix (només se salvava en Mauricio Colmenero cantant “soy un cabrón”: sublim!). D’altra banda, dimarts qui feia el centenari era el doctor House que durant 100 capítols ha arrossegat la seva cama i la seva mala llet. Per cert, el capítol-aniversari de House és un dels pitjors que he vist últimament. Es veu que els aniversaris no proven. Qui no podrà demostrar com es fa un programa 100 serà (almenys de moment) Berto Romero. El seu programa ha caigut de la graella i és que, com deia al principi, a la televisió, fer-ne 100 és gairebé un miracle.