Vegueries

No seré hipòcrita i diré què en penso: les vegueries me la bufen. I la vegueria Penedès, encara més. Només demano que no m’enganyin, que no m’enredin amb una distribució territorial no constitucional i que, per més que ho neguin, només farà que hi hagi més administració pública i més divisió al país. Els uns perquè volen ser capital, els altres perquè no se senten part de la vegueria que els ha tocat i els de més enllà perquè reclamen una divisió més àmplia. I aquí és on entra la que, presumptament, hauria de ser la “meva” vegueria. La del Penedès que, de moment, és només una pre-vegueria.

Avui mateix he rebut una convocatòria per protestar contra la llei de vegueries perquè no incloïa la “meva”. Sota el lema “No Penedès = No vegueries”. Atenció al lema perquè és d’una lògica “epustuflant” (que diria en Robirosa). Només volem les vegueries si ens fan cas a nosaltres. A més a més, la manifestació es convoca a dos punts de la pre-vegueria: la plaça de la vila de Vilafranca i la plaça de la vila de Vilanova. I al Vendrell? Al Vendrell cada vegada a més gent la pre-vegueria ens la bufa perquè als pro-pre-vegueria els importa un rave la capital del Baix Penedès. Així doncs jo convocaré la meva protesta que es dirà: “No Vendrell capital Vegueria Penedès = No Vegueria Penedès = No vegueries”. Embolica que fa fort.

Un dia

Queda un dia perquè s’esdevinguin els que, sens dubte, seran els dos grans esdeveniments d’aquesta setmana. El primer és l’estrena de la sisena temporada de Lost el que vindria ser el capítol 6x01. Tot i que per internet ja corre el capítol la data escollida és dimarts 2 de febrer; curiosament (o no) la mateixa data que em van donar a la consulta del dentista perquè arribi el dia més esperat dels darrers 10 dies: el moment en que m’han de matar el nervi del queixal que em fa la guitza. Queda només un dia!

Plató (rodalies)

Un plató de televisió és un lloc paradisíac. Un indret on creixen les plantes i viuen animals salvatges. Un indret de somni on es fa realitat tot el que puguis imaginar. Vivim envoltants de glamour i riquesa i encara que l’adreça del plató digui que està situat al polígon industrial sud oest de Sant Just Desvern, al voltant del plató res sembla un polígon, ans al contrari, és un lloc gairebé idíl•lic. Avui he sortit a fer unes fotos i us en deixo una prova.

micro-relat 05

tarzàn
Cridà un gos i respongué un gat. Cridà un gat i aparegué un colom. Intentà atraure l’atenció d’un ratolí i al seu costat s’hi va postrar un elefant. Potser no era perfecte però era més del que podia esperar posat d’empeus damunt d’aquell banc de la plaça Molina de Barcelona. Orgullós treia pit confiat que quan aconseguís perfeccionar el seu crit seria el rei de la jungla

Sweet Margaret

Dissabte va ser el dia. Feia temps que amb dos amics em reunia amb una periodicitat molt inestable per fer rock. Un trio clàssic de guitarra, baix i bateria fent peces clàssiques dels Stones, Cream, Young, Reed i d’altres. Només faltava fer un pas endavant i sortir del cau.

Dissabte va ser el dia. Amb l'Enric i el David vam pujar a l'escenari i va ser genial. Ben aviat us explico tota la història del grup. De moment us deixo amb una foto de la formació amb l'aspecte que tenen el 2010.

Sweet Margaret. Gener 2010.

Sant Tornem-hi!

Avui és el dia. Aquesta mitjanit tornem a la trinxera: http://www.elterrat.com/?ft=1163

A dormir aviat que venen els reis...

Els perills del cotilló de Cap d'Any

Dues imatges i el títol d'aquest post valen més que dues mil deu paraules:

6 imatges horitzontals del 2009

1.


2.

3.


4.


5.


6.

Ja és Nadal

Camí de tornada a casa

L’any en 727 caràcters (espais inclosos)

Obama president. El Barça de les sis copes. Pep Guariola, Leo Messi i Andrés Iniesta. Corrupció. Santa Coloma, Prenafeta, Alavedra i les bosses de brossa blaves. Fèlix Millet i el cas Palau. El cas Gürtel, el Bitotes, Rita Barberà, Camps i els trajos. La crisi i els “brotes verdes” de Zapatero. Baltasar Garzón omnipresent. Michael Jackson gens present. Patxi López, lehendakari. Les filles gòtiques i elegants de ZP. 40 anys de l’arribada a la lluna. 20 anys de la caiguda del mur de Berlín. La ditxosa grip A. Somàlia i l’Alakrana. Usain Bolt corre massa. Pau Gasol i els Lakers campions del món. Pepe el Brujo i Cristiano Ronaldo. El fracàs de la cimera de Copenhaguen. L’etern Estatut. Les consultes per la independència.

Baetúria diu adéu

Ja és oficial i fins i tot alguns diaris ho publiquen; per exemple aquest i aquest. El grup vendrellenc Baetúria ha plegat. De forma amistosa els membres del grup han decidit deixar-ho després d’un grapat d’anys fent bona música. Al seu currículum queda haver guanyat el concurs Sona 9 i haver publicat dos discos. Així que, fins que algú ho superi, són el segon grup amb més renom de la vila després dels Lax’n’busto. Per als que els hem seguit de sempre, per als que els hem recolzat, per als que hem comprat els discos, per als que hem anat als concerts, per als que els hem convidat a tots els programes de ràdio que hem fet, per als que som amics de bona part del grup i per als que som germans d’un dels integrants de la banda, és una llàstima. Són bons, ens ho han demostrat i estic segur que ho continuaran fent amb altres noms.

Us deixo amb una antologia de tots els seu vídeoclips.

Telephone


Ves badant


Suc de magrana


Adéu Baetúria, benvinguts nous projectes!

Temps de neu

Ha arribat el fred. Plou. Fa vent... i neva. De fet, anant a la feina puc veure Montserrat tot empolsinat. Això és prova inequívoca que ha arribat el "temps de neu".

RAC10

Avui m’han trucat de RAC1. Aviat farà 10 anys que van començar i estan preparant diferents coses per celebrar-ho. Enhorabona! Jo hi he col•laborat un 50% de la seva vida ja que hi vaig estar 5 anys, bàsicament al Tot és possible i El món a RAC1 amb el Xavi Bosch. La trucada era perquè els expliqués una anècdota del meu pas per la ràdio. M’han enxampat amb els pixats al ventre però he fet memòria i he recordat que un dels grans moments de treballar al Món eren les cançons que cantàvem a al secció “El millor del món” amb l’Òscar Perezdolz. Eren cançons que escrivia a quarts de cinc de la matinada, al tren, camí de la ràdio i que cantàvem a quarts de nou sota la batuta del gran tècnic (i millor amic) Dani Simón. La cagàvem moltes vegades i rèiem moltes més. I només hi havia una cosa que ens feia gravar la cançó d’una tacada: Jordi Margarit. Sí, quan la seva cara seriosa apareixia a les 09:00h. en punt perquè tenia hora d’estudi reservada, empassàvem saliva (glups!) i gravàvem la cançó a la primera. Gràcies Jordi i felicitats a RAC1.

Johnny B Goode

El show de Wyoming més l'art de Raimundo versionant un clàssic del rock'n'roll. Impressionant.

Leslie Nielsen i Chiquito

Acabem la setmana de Leslie Nielsen a BFN. Va ser un moment especial. Un mite de la gran pantalla donant-te la mà i fent-te les ganyotes només per a tu. I rient. És un home gran (84 anys) i també un gran home (va venir a clarament a jugar). En aquest tràiler de la peli Spanish Movie apareix al costat d’un altre home que desprèn humor: Chiquito de la Calzada.



Per cert, aviat Chiquito també trepitjarà el plató del programa.

Jaume Creixell al Pressing APM

Un dels millors moments APM és la bronca de Jaume Creixell: “M’he cansat d’aguantar i no dir res! Me la porta fluixa! I si no tinc raó: me la tallo em faig monja!” Aquesta setmana hem gaudit d’en Creixell al 100% gràcies al Pressing APM. Memorable!

En Vico

Per fer un programa de tele calen moltes reunions. I a les reunions hi ha temps per tot fins i tot per fer gargots. Avui he “dibuixat” un amic que fa anys treballava amb mi a la ràdio i ara me l’he trobat a la tele. Ens saludem efusivament cada matí i des que s’ha deixat patilles i bigoti és més fàcil fer-li un dibuixet. Us presento en Dani Vico, un amic i també responsable d’àudio creatiu de BFN:

La millor sèrie

La gent de The Hollywood Reporter ha tret la llista de les millors sèries de la dècada. Hi podreu estar d’acord o no però hi ha el bo i millor de la ficció dels darrers anys. I en primer lloc han situat les històries de la màfia capitanejades per Toni Soprano. La classificació, segons aquesta revista, queda així:

1- "The Sopranos"
2- "The West Wing"
3- "Curb your enthusiasm"
4- "The Shield"
5- "Damages"
6- "Mad Men"
7- "30 Rock"
8- "24"
9- "Lost"
10- "Modern Family"

M’agraden els Soprano, però la millor sèrie dels últims temps és, sens dubte, Lost. I per a tu, quina és la millor sèrie internacional de la dècada? I la millor sèrie nacional? La meva aposta és Lost (2004-2010) i Plats Bruts (1999-2002).

Per cert, que Lost és a punt d’encarar la seva última (i esperadíssima) sisena temporada. Serà a principis de 2010 (perquè canvien de data cada dia) i Cuatro emetrà els capítols una setmana després de l’estrena als Estats Units. Gran iniciativa! A més a més, han fet la millor promo del final de Lost. No ho dic jo ho ha dit Carlton Cuse, un dels creadors de la sèrie. Al cap i a la fi, tot és una gran partida d’escacs: