Balanç de la primera setmana

Arrencar un programa de ràdio no és fàcil però és divertit. Són hores de feina, esforç, selecció i el clàssic assaig-error. Del primer al segon programa van canviar moltes coses. Del segon al tercer, algunes. I del tercer al quart, al cinquè i en endavant… ja hi ha poques variants.

La primera setmana ha estat excel•lent. Gràcies a tots els que m’heu acompanyat en aquesta aventura. Ara ja sabem fer el programa de dilluns, el de dimarts, el de dimecres, el de dijous i el de divendres. Per això, a partir de la segona setmana ja “només” es tracta de gaudir-ho.

Si voleu, m’hi podeu acompanyar cada migdia de 12 a 14h a Catalunya Ràdio. Només heu de tenir clar que Som així.



Fent bombolles amb en Pep Bou durant el primer programa.


Parlant d'Infidels amb l'Aina Clotet.

Còctels amb Javier de las Muelas.

Le petit Ramon i Mazoni van fer un duet al Som Així.

Mou-te!

Com es fa l'APM?

La foto

Aquesta és tota la gent que aquest estiu fem programes a Catalunya Ràdio. On és Wally? Doncs jo diria que aquell dia no anava amb samarreta de ratlles i barret com en Wally sinó que portava una camisa blanca.

Col·laboradors a punt.

Ja està pràcticament tot llest perquè comenci el programa! Dilluns és el gran dia i l'esquelet del programa ja té forma. Avui, però, toca parlar dels col·laboradors que he fitxat per al Som Així. Cinc persones que, de dilluns a divendres, a les 12:45h. exposaran els seus coneixements a l'antena de Catalunya Ràdio. Aquests són els cracks:

PEP TORRES. (http://www.stereo-noise.com/) Cada dilluns ens vindrà a explicar la història d'alguns invents que han caigut en l'oblit i també els invents que vindràn; allò que farem servir d'aquí a ben poc. El títol de la seva secció és: Som re-creatius.

MÀRIUS SERRA. (http://www.mariusserra.info/) Dimarts serà el dia de l'home dels jocs de paraules. De fet, la seva secció és un joc. A través de biografies de personatges de la història descobrirem allò que diu el refrany; que de Joans i ases n'hi ha a totes les cases. O, com s'entesta a dir en Màrius: "de Sanjuans i ases n'hi ha a totes les cases" i després m'ha dit: "això és el subtíol de la secció, pel títol he pensat: som ubicus! Què et sembla?". Quan t'ho diu amb aquest entusiasme no li pots dir que no. Som ubicus, doncs.

MARC BOADA (http://www.marcboada.com/) Dimecres és el dia de la ciència. En Boada és un dels millors divulgadors de ciència que conec i ho demostra cada setmana al programa Què Qui Com del Canal 33, i aquest estiu demostrarà que "Som ciència".

NÚRIA COLL (http://www.nuriacoll.cat/). Periodista i millor persona. Aquest estiu li han encarregat presentar "La nit dels ignorants" i ho fa molt bé. Cada dijous ens vindrà a explicar com són les matinades d'estiu de Catalunya Ràdio. Som ignorants.

FRANCESC ORTEU (http://www.imdb.com/name/nm0969852) Guionista de prestigi dins la professió. Ell era darrer el Pasta Gansa o ara a l'Afers exteriors d'en Mikimoto. Aquest estiu ens demostrarà que els catalans no som tant estranys, perquè hi ha gent que és massa! Som Massa, per rematar la setmana.

Torno a la ràdio!

Aquest estiu torno a Catalunya Ràdio! La notícia ja és oficial i estic content. Després de dos anys de guionista del programa de les tardes i de presentar i dirigir l'estiu passat el magazine dels caps de setmana (el Tres60), aquest estiu m’han demanat que presenti el programa dels migdies (de dilluns a divendres de 12 a 14h).

És, sens dubte, un altre pas endavant. Una nova fita aconseguida. I un nou repte que afronto amb més ganes que mai. L’equip que m’acompanyarà és de primera i els col·laboradors que he fitxat són excel·lents. Tot plegat ho podreu escoltar a partir del 20 de juliol.

Al bloc us mantindré informats de tot el que passi al voltant d’aquest nou projecte. D’entrada us avanço el nom del programa: Som així. Memoritzeu-lo bé perquè se’n sentirà a parlar.

Apocalypse Sans

Últim dia de juny i últim dia de la temporada, per a la majoria, a la redacció de l’APM? Tenim embastats els programes de juliol amb el mega-especial de 5 anys que emetrem el dia 21. De moment, aquesta nit la racció 157 de l’APM? (TV3 – 21:50h.). I en primícia la nostra visió de Raquel Sans sobrevolant Catalunya amb el seu helicòpter.

Alguna pregunta més? Alguna pregunta más? Més informació sobre l’APM? i altres novetats periodístiques en propers posts.

Thriller... avui és el dia, oi?

Actualitzar

No actualitzar el bloc és un bon senyal. No actualitzar-lo vol dir feina; en el meu cas: feina a la feina i també feina fora de la feina.

El vídeo de la setmana... versió APM?

La mosca i l'Obama és, sens dubte, el vídeo de la setmana. Però quan les imatges les passem pel sedaç de l'APM? on encara anem a treballar somrient per l'històric triplet blaugrana passen coses com aquesta:

Aquest vídeo i molts d'altres a les 21:50h. a TV3. Abans de sortir de revetlla, passa-t'ho bé amb l'APM?

Contrastant

5 anys després...!

Els dos partits al Palau han estat de bàsquet intens, jugant al 100% del primer al penúltim minut (perquè a l’ACB s’ha impost la moda d’abaixar els braços els últims segons del darrer minut). En tot cas, la sèrie final entre el Barça i el TAU ha estat d’aquelles per enganxar nous espectadors i afeccionats, i perquè els convençuts babevegem davant el televisor. I love this game!

El Barça s’ha imposat per 3 partits a 1 al TAU i, tot i que l’MVP de les finals li han donat a J.C. Navarro, val a dir que, el Barça rutlla, quan el joc interior funciona. Així, si hem guanyat la Lliga ha estat pel gran nivell al que han rendit aquests dos paios:

David Andersen i Fran Vázquez. La seva feina, al costat d’una gran defensa amb Basile (triplasso decisiu inclòs) com a màxim exponent, han portat al Barça fins al títol.

En una setmana he vist guanyar els Lakers l’anell de l’NBA i el Barça la Lliga ACB. Els primers feia set anys que no els veia guanyar la final i els segons cinc anyets ja sense la Lliga. Són moltes nits d’insomni per veure “la fiebre amarilla” i molts crits al Palau Blaugrana per tenir aquesta recompensa. Val la pena.

Convidat de pedra

Ahir en Pablo Motos va tenir al programa en Matthew Fox (en Jack de “Lost”) i l’actor va fer la seva feina a “El hormiguero”: ser un esquer. Res més. Van allà com a reclam. Els posen a l’aparador, entres a la botiga i a dins no hi trobes ni rastre del que t’havien promès. Els convidats són titelles que ballen al ritme que marca Pablo Motos i els seus col•laboradors. Quatre preguntes de rigor i llavors treu les formigues, el dinosaure de goma, surt del plató a fer una tomb amb un cotxe i deix de convidat com un estaquirot mentre veu com en Motos es llança d’un quart pis, com en Jandro fa un truc de màgia, com en Marron fa el seu “efecte papallona” i com el Flipy perpetua un dels seus experiments. I ell allà, mirant-s’ho. De vegades, penso que no caldria que hi hagués cap convidat a “El hormiguero”. El producte és bo, m’agrada i el miro sovint, però el dia que el compres pel convidat, et sents enganyat.

Post-APM?

L’homenatge al Pepe Rubianes en versió APM?


Un home de ràdio, a la tele:

APM? en raccions diàries

Aquest vespre l’APM? comença una nova aventura que ens portarà fins al programa especial-celebració dels 5 anys de programa. Des d’avui i fins el 21 de juliol, cada dia, després del TN Vespre emetrem un petit APM? de 2 minuts amb els millors moments dels 5 anys del programa. L’objectiu és que els espectador escolliu quin ha estat el millor moment de tots. Dimarts 21 de juliol farem un APM? especial 5 anys d’una hora de durada on hi haurà el rànquing escollit pels espectadors i moltes altres sorpreses.

I per a tu quin és el millor moment APM? Deixa el teu comentari .

Sóc el de l’anunci dels Donuts

Dissabte a la Penedesfera vaig viure una jornada d’aprenentatge i companyonia excel·lent que vaig rematar amb un sopar amb bons amics. Diumenge matí ocupat amb l’hort urbà, dinar paelleta a la platja i vespre-nit a l’Auditori de Barcelona amb les emocions a flor de pell a cada actuació de l’espectacle “Mou-te pels quiets” (gràcies, Màrius!). I aquesta matinada he vist en directe com els meus Lakers i en Pau Gasol guanyaven l’anell de l’NBA al costat del Gerard, un altre malalt de bàsquet.

Per tot plegat, quan aquest matí ha sonat el despertador (tot i que m’he posat al llit a les 05:30h després del partit de l’NBA) no tenia cap dubte que ha estat un cap de setmana rodó. Per tant, el paio de l’anunci dels Donuts sóc jo.

Mou-te pels quiets!

Diumenge em mouré. No és que normalment no ho faci però la diferència és que diumenge em mouré pels quiets i això, malauradament, no s’estila gaire. L’amic Màrius té un fill, el Lluís (el “Llullu”) que s’ha convertit en el líder mediàtic dels quiets gràcies a l’empenta del seu pare. Després d’explicar la seva vida en un llibre totalment recomanable ara s’ha empescat un concert benèfic en pro de les fundacons Nexe i Guimbarda (dedicades als pluridiscapacitats). Enhorabona, Màrius!

La cita és diumenge al vespre a la sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona. Sé que l’embrió del concert era modest però quan en Màrius en parla transmet tanta energia que és impossible no involucrar-s’hi. Així, ha aconseguit un espectacular cartell d’artistes que hi acturan desinteressadament. Aquí en van uns quants: Tricicle, Sergi López, Joan Miquel Oliver, Els Pets, Gossos, Pau Riba, Nina, Quimi Portet, Matthew Tree, Pep Bou, Carles Capdevila… i un bon grapat més.

La majoria els ha retratat per a l’ocasió en Jordi Ribó. Aquí van algunes de les millors fotografies:

I em deixava el més important. La signatura del Llullu:

Cap a la Penedesfera

Tot a punt per la Penedesfera. Aquesta segona edició es fa a casa, al Vendrell, concretament a Vil·la Casals (al barri marítim de Sant Salvador). Us recomano totes les taules rodones, però, especialment la de dissabte a la tarda: un taller d’eines 2.0 moderat per una vendrellenca amiga. Tot el que aprengui (que serà molt) acabarà reflectit en aquest bloc així que, vingueu o no, en veureu els resultats.

Gràcies

Va ser un homenatge més emotiu que televisiu però no es tractava de fer un programa de televisió sinó de recordar el millor còmic dels darrers anys. Va tenir grans moments: Pavlovsky, Faemino y Cansado, Tricicle, Serrat, Graset, Buenafuente...! Gràcies per fer-lo viure.

He guanyat les eleccions!

Sempre ha anat a votar. Mai no havia faltat a la meva cita amb les paperetes, les urnes, els presidents de taula i les mosques colloneres en forma d’interventor. Menys ahir. Aquestes han estat les primeres eleccions on no he votat. Si hagués estat al Vendrell hi hauria anat però era fora, a Europa. El millor de tot és que, també per primera vegada, he guanyat! Aquesta vegada els meus han arrasat amb un 62,46% del vots i això ja no hi ha qui m’ho tregui.