Nen o nena?

Avui és el dia. Avui resoldré una de les preguntes que més m’han fet i que més m’he fet en els últims mesos. Durant l’espera he rebut regals. Força regals. Però el millor de tots (sens dubte i sense desmerèixer-ne cap) és aquest dibuix del meu nebot. Senzillament: genial.

La bona crisi

Ahir, la causalitat va fer que em trobés cara a cara tancat en un camerino durant gairebé una hora amb Àlex Rovira. Venia perquè l’entrevistéssim a BFN arran del seu llibre: “la bona crisi” i tot es va girar perquè ens trobéssim i la féssim petar. L’Àlex és un crack. De seguida et fa sentir proper i t’explica la seva apassionant visió de la vida. Mantindrem el contacte. Gràcies, Àlex.

Per cert, al seu darrer llibre publicat l’Àlex sosté que la crisi no ha de ser necessàriament negativa. De fet, pot ser una oportunitat per créixer i tirar endavant. La teoria sembla refotuda, sobretot si esteu en una situació complicada, però es tracta de treure partit de cada situació de la vida. De fet, jo ahir no havia de ser al camerino de convidats del programa, però una bona crisi m’hi va situar.

La cosa funciona

Diumenge vaig anar a veure “Whatever Works” la darrera pel•lícula de Woody Allen. I val molt la pena! Feia anys que en Woody no feia una pel•li tant Woody. Clar que aquesta no l’han rodada a Barcelona i per això està passant desapercebuda als mitjans de comunicació. Us la recomano vivament (si us agrada el cinema d’Allen, està clar) sinó ni us apropeu a la sala de cinema perquè trobareu un gran Larry David fent d’alter ego de Woody Allen a la pantalla en una rocambolesca història de diàlegs surrealistes i delirants. I sí, la cosa funciona.

Avui pujaré per les escales

Matí de boira

Avui al Baix Penedès, conduir no ha estat fàcil. Tenia més a la vista les meves vambes llampants que el camió del davant:

Apolo 21

No es tracta d’un nou projecte espacial de la Nasa sinó de la cita més important del dia. Sala Apolo: 21:00h. És en aquest lloc i en aquesta hora que els Lax’n’busto tenen previst començar un concert fora especial (no espacial). L’objectiu és enregistrar-lo per, posteriorment, publicar-lo en format CD i DVD. Serà el primer disc en directe dels Laxen amb en Salva com a cantant i crec que arriba en un bon moment. I algun dels crits i dels aplaudiments que se sentiran quan s’editi el disc seran meus. Ens veiem al concert!

Quan un no és millor que un sí

El got sempre es pot veure mig ple. De vegades, un no acaba tenint més repercussió que un sí. Ahir, per exemple, Tim Robbins havia de venir a BFN. Tot estava confirmat, fins i tot: “los bocadillos”. Però ens va deixar plantats. Lluny d’enfonsar-nos en la misèria vam jugar el tema de la millor manera possible:



I l’endemà la repercussió als mitjans ha estat aquesta, aquesta, aquesta, aquesta i també aquesta. Hauríem tingut el mateix ressò si hagués vingut i li l’haguéssim entrevistat?

Casualitat o causalitat?

Aquest matí he escrit al Twitter: “M'ofereixo per fer informes per a la Generalitat en la meitat de temps i per la meitat de preu” i poc després he rebut la notícia que el PSC em segueix, vull dir que s’han fet “followers” del meu perfil al Twitter. Com ho interpreteu? Sortiré al proper informe o me n’encarregaran un?

Hola teatre, adéu orgue

Ahir vam inaugurar la nova sala de teatre del Vendrell que, a partir d’ara, hem d’anomenar: Teatre Àngel Guimerà. Ja era hora! Per fi un equipament amb tots els ets i uts digne per als artistes i per a un municipi com el nostre. I el cap de setmana passat dèiem adéu (o millor: a reveure) a l’orgue de l’església en un acte públic a la plaça Vella. Tot plegat, juntet i amb només set dies de diferència, m’ha fet venir al cap aquella melodia que deia: “unos vienen, otros se van...”. La recordeu? Doncs aquí la teniu.

Coldplay

De vegades fas fotos a l'atzar i surten així. A mi m'agrada com ha quedat aquesta tot i que és evident que si no us dic que són els Coldplay a l'Estadi Olímpic Lluís Companys no ho hauríeu endevinat mai.

Sóc homo APM?

L’homo APM? és tot aquell que, influït pel llenguatge del programa Alguna pregunta més?, fa servir les frases a la seva vida quotidiana. Aquesta temporada, però, l’Homo APM? també és una secció del programa que interpreta el Manel (amic i guionista del programa). La secció d’ahir va ser brillant. Això sí: només és apta a per a autèntics “homo APM?”.

Millor que el Map of sounds of Tokyo

A internet, concretament a un lloc web que freqüento sovint he trobat aquest vídeo sobre Tòquio. És un pèl llarg, però més ho és la peli de la Coixet i crec que no reflexa ni la meitat de bé com és la capital del Japó. Sí, jo sóc dels que va anar a veure el Mapa dels sons de Tòquio amb la voluntat que em fascinés tant com ho va fer la ciutat que retrata. Però no. A mi la peli, pse. Així que prefereixo aquest muntatge musical fet per en Joan Jiménez.

BFN

Aquesta mitjanit comencem temporada a “Buenafuente”. Portem dues intenses setmanes preparant aquesta tornada que per a alguns és un inici. Des d’avui, doncs, ja sóc oficialment el Coordinador de convidats de BFN i amb mi tinc un equip de luxe: Albert Barba (seriós al mig del sofà) i Carles Lúria (a la dreta de la imatge). Aquí ens teniu fent proves al plató de sumari amb cares més o menys desgastades perquè era tard i plovia.

micro-relat 03

fart

Una tarda més no tenia internet. Com sempre, va trucar a la companyia per queixar-se’n. Una operadora humana de respostes robòtiques el va atendre amb sensualitat:

— Disculpi les molèsties, però si no té servei és perquè s’ha penjat el servidor.

Fart, va contestar-li:

— Perdoni, però qui s’ha quedat penjat ha estat un servidor.

Vídeo clips

El vídeo clip està en desús; com la liquadora o el ganivet elèctric. Però de tant en tant trobo a internet (perquè a les teles normals ja no en posen) algunes petites perles. La primera serà escombrant cap a casa. El nou clip dels Lax’n’busto em fa gràcia. Els grups no tenen ni els calés ni els recursos per fer grans produccions així que millor aprofitar l’enginy i l’autoparòdia.

Així s’ha fet “Intuïció” dels Lax’n’busto


L’altra opció és parodiar clips ja existents. Aquí el millor que he trobat són les “literal version”. El tema consisteix en agafar un vídeo clip original (i a ser possible cutre) d’un grup conegut. Descarregar-se el midi de la cançó. I cantar a sobre amb la lletra del que està passant a les imatges. Genial.

Com a mostra aquest “Penny Lane” dels Beatles:

Tres lletres

La meva història televisiva està marcada per tres lletres: l'any passat al millor programa de TV3: l'APM i aquesta temporada al millor programa de La Sexta: BFN. Després d'un intens i magnífic estiu a Catalunya Ràdio dirigint i presentant el "Som Així", m'he incorporat a l'equip que prepara la sisena temporada de Buenafuente, abreviat: BFN. Comencem el dia 21 de setembre i la maquinària ja comença a rodar. D'entrada, veureu canvis al plató i també alguna cara nova (femenina); i tots els convidats que veieu asseguts al sofà al costat de l'Andreu hauran passat pel meu departament on compto amb tres grans professionals: l'Albert, la Susana i el Carles. Som-hi!

Últim Som Així

Avui fem l'últim Som Així a Catalunya Ràdio. No us el perdeu, serà una festa! De 13 a 14h tindrem una hora per descobrir COM SOU.

Moments del Som Així

A 24h de cloure la temporada del Som Així de Catalunya Ràdio faig un nou recull d'instants d'aquest estiu que, per a mi, serà inoblidable.

Dos cracks: Fran Domènech i Lluís Juste de Nin.

Present i futur de la comunicació: Lídia Heredia i Marta Bernabé.

.

L'entrevista amb en Jaume Roures. Una fita de l'estiu.

També hem jugat. Aquí, parlant amb un que se la sap llarga.

Heu sortit mai al 'Lecturas'?

Jo sí:

Quico el Cèlio i Pepet i Marieta

Artur Gaya (Quico el Cèlio) i Josep Bordes (Pepet i Marieta) en directe al Som Així de Catalunya Ràdio interpretant "La cançó de les balances" d'Ovidi Montllor. Una nova "versió impossible" que sempre recordarem.

Ah, i aquest dijous a les 13h. gran final de festa de la secció de les versions impossibles amb un duet de saxos inèdit fins al moment. Llibert Fortuny i Pep Poblet cara a cara, saxo a saxo, en directe i en exclusiva.