Zara... kids?

Vull felicitar al senyor Amancio Ortega per la seva visió empresarial. Sí, ha aconseguit un imperi en el món de la roba i ara va especialitzant les seves botigues. El Zara, per exemple. Hi ha el Zara, diguem-ne, de tot la vida, el Zara Home i també el Zara Kids. Ah, el Zara Kids! No hi havia entrat fins que no he tingut “kids” i quina sorpresa! Aquesta és l’entrada del Zara Kids de Vilanova i la Geltrú:



Si us hi fixeu bé està perfectament adaptada per als que hi vagin amb el “kid” al cotxet amb un petit desnivell de més d’un pam fàcilment superable. No és que no tinguin cap sensibilitat amb les persones que van amb cadira de rodes, per exemple, no. Aquí el que passa és que no tenen en compte ni als seus clients potencials.

Després de fer pujar el cotxet amb la nena a la botiga resulta que aquesta té dos nivells. El primer a peu pla (després del “petit” graó d’entrada) i el segon al que s’hi accedeix a través d’unes escales però, atenció! han posat un ascensor per poder-hi pujar amb el cotxet, el carro, la cadira de rodes, etc. Bé! El problema és aquest:



Són tan bons que han omplert tota la sortida amb penjadors de roba que fan que l’ascensor sigui inútil, inservible i un trasto al mig de la botiga. Fantàstic, doncs! Què serà el següent? A aquest pas aviat obriran una botiga de talles grans amb una entrada com la petita de l’Imaginàrium.

El gol de Bojan

Del partit d’ahir amb l'Inter em quedo amb el gol de Bojan. Sí, què passa? Per a mi va ser el millor moment del dia. Per un instant vam tocar el cel. Per uns segons ens vam tornar bojos d’alegria, vam cridar amb totes les nostres forces, vam veure’ns al Bernabeu aixecant la Champions, vam creure en el Barça i, sobretot, vam creure en nosaltres mateixos: ho hem fet! Yes we can! Instants després, tres o quatre segons més tard a tot estirar, vam descobrir que l’àrbitre havia anul·lat el gol. Va ser com anar al cel i tornar. Però vam tocar el cel i això ja no ens ho treu ningú. Prefereixo recordar els moments bons... dels dolents ja en parlen els diaris l’endemà, oi?

El "millor" lloc del món

Atenció a l'anunci:



















I sobretot al detall:

Qui va matar el drac?

Per Sant Jordi res millor que recordar la llegenda d’aquest cavaller que, teòricament, va pelar un drac. N’hi ha que no ho tenen clar del tot i per això han creat una sèrie d’animació. “Qui va matar el drac? Aquí us deixo els primers capítols de la sèrie que avui, dia de Sant Jordi, acabarà resolent-se.

Capítol 1: http://vimeo.com/11035024

Capítol 2:

Qui va matar el drac? Capítol2 from Qui va matar el drac? on Vimeo.

Capítol 3: http://vimeo.com/11091354

Capítol 4:

Qui va matar el drac? Capítol4 from Qui va matar el drac? on Vimeo.

I la resolució final avui a: http://www.quivamatareldrac.cat

Bon dia de Sant Jordi a tothom. Compreu roses i llibres i quan sigueu a casa no us oblideu que les roses fan bonic i els llibres són per llegir... ho dic perquè molts llibres acaben fent bonic i tot el que llegiu serà el “Feliç Sant Jordi” de l’etiqueta que hi ha a la cel•lofana que embolcalla la rosa que heu comprat. Esteu avisats.

SMS equivocats (2)

N'he rebut un altre!!! Diu així:

Hola guapíssima!Crec k avui el teu home està tot el dia a la feina, has pogut deixar la nena amb la teva sogra?després em passo per casa i “parlem”...

Aquest no l'he contestat ;)

SMS equivocats

Ahir, al mòbil de la feina vaig rebre dos SMS que no eren per a mi. El que em va cridar més l’atenció és que passés el mateix dia. Quina conjunció d’astres hi ha hagut perquè això passi? No ho sé, però ahir a mitja tarda vaig rebre això: “Carinyo no necesitamos que vengas hoy! mañana por la mañana te puede llamar cabrera? besiko.”

Un missatge directe al que no vaig poder fer cas perquè no sé on no havia d’anar i, en tot cas, no vaig anar-hi perquè després de la feina vaig anar directe a casa. A més a més, porto tot el matí esperant la trucada d’en Cabrera i, de moment, res de res.

El segon SMS erroni era més inquietant. El vaig rebre a quarts de dotze de la nit i us el transcric literalment: “Dos o tres veces hablando de mi persona me dijiste que las verdades duelen y que quién te quiere te puede hacer daño con ella. Hoy puede que te haya hecho daño, yo me siento fatal, pero cada vez te creía menos como amigo. Lo siento.”

El que ho sento sóc jo que t’has equivocat de número però està tan ben escrit, amb tant sentiment i diu tantes coses que no l’he esborrat.

M’encanta rebre SMS que no són per a mi. De fet, porto tot el dia pendent del mòbil per si en rebo més.

Android

Diuen els experts que els mòbils senzills desapareixeran i que aviat tot seran “smart phones” és a dir, telèfons de nova tecnologia amb aplicacions a dojo i internet de sèrie. Jo fa temps que vaig amb el meu telèfon HTC amb tecnologia Android “pels puestus” i això fa que estigui pendent de les notícies que pengen la gent de www.elandroidelibre.com. Les seves recomanacions han nodrit la pantalla del meu telèfon. Gràcies!

El TC és inconstitucional

Si el tribunal que ha de dir què li sembla l’Estatut està format, entre d’altres, per quatre membres caducats de fa dos anys (en funcions, tècnicament), quatre membres més que tenen data de caducitat a l’octubre i un mort a quin ningú no ha substituït és fàcil afirmar que el Tribunal Constitucional és anticonstitucional.

Aquests són els Celtics que m'agraden!

Sempre seré dels Lakers.

Aquesta setmana és Divendres a El Vendrell

Saber y... rapear

Un gran invent!

Aquest matí l’Ainoa ha tret la cartera de la bossa per anar a fer el cafè. I ha sorprès a molts dels companys que han vist l’acció. D’entrada el seu sistema d’emmagatzemar diners ha provocat estupor i algun somriure per sota el nas però, lluny d’afegir-me a les crítiques, vull fer públic la meva admiració cap a la cartera de l’Ainoa perquè tot són avantatges. Passo a enumerar-ne algunes:

Sempre saps si portes diners o no. Saps quants calés portes sense necessitat d’obrir la cartera. Serveix tan per a pobres que només portin tones de ferralla com per a multimilionaris que carreguin quantitats irracionals de bitllets. És fàcil de trobar quan el portes dins la bossa (elles) o dins la maleteta (ells). Té “abrefácil”. És impermeable. I es pot reciclar: al contenidor groc, clar.

N’hi ha més però segur que vosaltres ja les heu trobades. Per cert, no em regaleu una bossa amb zip per congelar perquè ja tinc una cartera de pell que em va molt bé.

Penedès21.cat

Per estar informats dia a dia del que passa a la comarca tenim un nou canal: www.penedes21.cat. Bona feina per mantenir-nos al dia i totalment útil per a persones com jo: amb poc temps i que passen bona part de la setmana fora de la comarca.

A més a més, l’aparició d’un nou canal de comunicació sempre és una bona notícia. De fet, hauria de ser la primera notícia de qualsevol canal de notícies. És metaperiodisme però m’agrada!

Santa Setmana

Ja estic de Setmana Santa. Sí! Toca descansar uns dies fins dilluns de Pasqua on enlloc de fer la mona hauré d’anar a fer el mico a BFN ja que només és festa a Catalunya i a les espanyes volen que treballem ;) Us deixo amb una imatge de Setmana Santa: els guionistes de BFN idolatrant la imatge del seu tòtem: Chiquito de la Calzada.


(Rodatge del gag emès dijous 25 de març)

El regal total

Pensava que no arribaria però ja és aquí. Ja tinc a casa: “el regal total”. Vam fer llista de naixement per evitar segons què. Vam alliçonar a familiars i amics del què ens agrada i volíem. Vam demostrar que estàvem contra els estereotips comprant un cotxet de tons blaus tot i ser per a una nena. Però tot ha estat envà. Ens han fet el regal total: un ós de peluix de color rosa. Representa tot allò que no volem però, de moment, enlloc de llançar-lo al contenidor de rebuig (que llavors tindria un nom encara més escaient) el tenim exposat al menjador a la vista de tothom. Millor prendre-s’ho així: amb humor.

Que guapo!

Jimmy Kimmel fa coses impressionants al seu Jimmy Kimmel Live de l’ABC. De les últimes que ha fet és aquest gag sobre el club dels homes guapos: “Handsome men’s club”. Let’s enjoy it!

Per fi informats del que passa a Rodalies

Si Rodalies no informa als usuaris, els usuaris informen sobre Rodalies. Aquest és per a mi el resum del funcionament de http://rodalia.info un projecte de Roger Melcior (usuari de la xarxa de Rodalies) i l’empresa Pimpampum.net. I el resultat és perfecte. A través d’una web i amb informació actualitzada a temps real gràcies al Twitter tots els usuaris del tren podem saber com de malament van aquell dia els combois perquè per a Renfe un quart d’hora de retard és “normalitat” però per als usuaris, no.

Si feu servir el tren, heu de fer servir rodalia.info i si teniu mòbil amb internet podeu col•laborar a informar a la resta dels usuaris enviant la vostra informació a través del twitter i posant el tags #rod1, #rod2, #rod3, #rod4, #rod7 segons toqui.

Així que no espereu més a que Renfe us informi tard i malament. No pregunteu al noi de la finestreta (si és que n’hi ha) i, sobretot, no espereu que la megafonia o les pantalles d’algunes estacions diguin res del retard amb que arriba el vostre tren. A dia d’avui, la millor solució és: rodalia.info o cercar tag de la vostra línia al Twitter.

Dictar sentència

Avui quan sortim a l’antena ho fem com els futbolistes surten al camp poques hores després que un company seu hagi patit una agressió. Aquesta setmana un membre d’aquesta transmissió ha estat víctima innocent d’un atac a la seva parella tan insòlit com ignominiós per part d’algú que fa entrades de carnisser en el joc de la política. (...) Sense que ell ni ningú no ho sàpiga ens hem posat a sota la samarreta de Futbol a Catalunya Ràdio, com també fan els futbolistes, una altra samarreta on hem escrit: “Tots nosaltres som Sergi Cutillas”. I ara quan acabem de saltar al terreny de les ones la mostrem a la nostra audiència: tots som la Mònica i el Sergi. Ens complau pensar que la grada ens aplaudeix. (...) L’ofici de periodista en l’època actual pateix una navegació difícil o molt difícil; potser crítica, d’acord. Però a bord tenim tripulació experimentada que repel•leix atacs a companys i a companyes. Els que volen grapejar el nostre ofici, els que volen acabar amb el periodisme responsable, és a dir, amb el periodisme, abans hauran d’acabar amb nosaltres, és a dir, amb els periodistes. I aquest avís per a navegants diu que nosaltres, periodistes de totes ideologies, menes i colors lluitarem per salvar les regles del joc de la professió i de la convivència que ho són també de la democràcia i de les persones. Per tant, de tots vostès, de tots nosaltres. Som, de fet, la garantia per a tothom.

Joaquim M. Puyal.
Extracte del principi de la transmissió de futbol a Catalunya Ràdio del 21/03/2010

Eduard Khil (mr.Trolololo)

Perill!!! S'enganxa i no te la pots treure de sobre.

Un vídeo clip amb molt d’art

Moltes vegades els vídeo clips no tenen sentit. Són una excusa perquè el cantant surti fent el pamplines fent playback sobre la seva pròpia cançó. Això provoca dues reaccions. La primera és la de Quimi Portet, per exemple, que fa els clips en format domèstic i fotent-se’n del sistema de promoció en imatges d’una cançó. L’altra reacció és fer una petita obra d’art. En aquest cas ho és amb més motiu ja que “70 million” dels Hold your horses recrea obres d’art per fer-ne un vídeo clip. M’encanten els vídeos d’en Quimi i trobo aquest clip una genialitat:

70 Million by Hold Your Horses ! from L'Ogre on Vimeo.

Finestreta única

Fer papers en aquest país és de bojos. Qui coi ha organitzat el sidral per fer-ho tan enrebessat? Si algú troba el culpable, siusplau, que el pengin dels collons a la plaça del seu poble per a escarni públic. Gràcies.

Les darreres dues setmanes he patit el via-crucis de registrar un nou nat. El primer que has de fer és anar al Registre Civil. T’ho diuen al mateix hospital i t’avisen que cal portar-hi el Llibre de Família i el certificat de naixement de la nena. Molt bé. Amb la nena inclosa al teu Llibre ja pots la pots empadronar i amb el padró pots fer-li la targeta sanitària. I el Llibre de Família també el necessites per demanar la baixa de paternitat i de maternitat.

Doncs tan panxo vas al Registre Civil. Fas la (llarga) cua. Omples una paperassa inútil amb dades i més dades, i enquesta de població i altres documents absurds. I quan has superat tots els obstacles de la cursa la funcionària s’ho queda tot, et dóna un resguard en forma de paper de 5x5 cm amb un número de telèfon, i et diu que truquis al cap d’una setmana per saber si ja pots anar a recollir el Llibre de Família amb el nom de la nena inclòs. Una setmana!!! Una setmana per escriure un nom en un llibraco i després escriure-ho a boli i amb mala lletra al meu Llibre de Família! Increïble!

Amb tot, intentes tirar endavant. A l’oficina d’empadronament no volen saber res de tu si no portes el llibre de família (?) i al CAP no et fan al targeta santiària sense l’empadronament de la nena que, per cert, necessita que la vegi un pediatra una setmana després de néixer. Total: tot queda encallat al Registre Civil.

Per acabar de reblar el clau al CAP els dóno el nom de la meva filla i el troben introduït al sistema informàtic: “Clar, fa nou mesos que la teniu controlada!”, però ni així. “Però si va néixer a un hospital de la vostra pròpia xarxa sanitària!”, d’acord però no té el padró i per tant no té targeta sanitària. “Stupendu”.

Conclusió: l’administració pública no és ni administració ni és pública; perquè no administra res de res i si no tens contactes privats és impossible tirar endavant.

Finestreta única ja!

Això sí, a la finestreta única no hi poseu els funcionaris del Registre Civil perquè llavors no haurà servit per a res.

Premsa, ràdio, televisió... i 2.0

La Gina, la meva filla, ja ha estat notícia. Ha aparegut a tots els mitjans de comunicació possibles gràcies a molta gent que ho ha fet possible. Les primeres notícies van córrer via 2.0 a can Twitter, per can Facebook i amb mails i sms diversos que he anat rebent (gràcies a tothom per l’interès). La mateixa nit que va arribar la Gina l’amic Sergi Cutillas (una de les grans persones que hi ha al país) ho va dir per Catalunya Ràdio i en Puyal, a la transmi, es va afegir a la felicitació. Dilluns 1 de març els companys de BFN li retien aquest homenatge al final del programa que la Sònia va captar amb la seva càmera:


I divendres al Diari del Baix Penedès el Tothosap també donava la bona nova. Així que sembla que mentre a la casa reial els cal fer comunicats per anunciar que neix un infantó a mi això no em cal. Coses de la república...

La millor experiència del món

He estat uns quants dies desconnectat però estava vivint la millor experiència del món: he estat pare. La meva filla (i la seva mare) han centrat tota la meva atenció i no n’hi havia per a menys.

Els amics que ja han passat per això de ser pares m’ho havien advertit però mai els havia prestat prou atenció. De fet, no hi ha paraules per descriure el moment en que et posen la teva filla al pit i ella s’arrauleix, gemega i s’adorm. Si ho heu experimentat ja sabeu a què em refereixo. Si no us ha passat mai us ho recomano: és la millor que hi ha.

Poblet, Fortuny i "el Celestino"

La setmana està resultant musical. Continuo recollint fruits de l’excel•lent tasca que vam fer aquest estiu a Catalunya Ràdio tot l’equip del programa “Som així”. Una de les bones idees que vam parir va ser ajuntar dos grups o solistes perquè col•laboressin i es posessin d’acord per fer una versió d’un tercer grup o solista. A tot plegat nosaltres n’hi dèiem: “versions impossibles”. Un títol errat perquè tot van ser versions possibles i fantàstiques.

Aquí estan tocant en directe als estudis de Catalunya Ràdio.

Doncs bé, d’una d’aquestes col•laboracions ara n’ha nascut una relació. És a dir, vam fer de “celestinos”. Pensàvem que seria el repte més difícil. Ens vam proposar posar cara a cara els dos millors saxofonistes del país: Pep Poblet i Llibert Fortuny. Els coneixia per separat i sabia que eren, a banda de grans músics, excel•lents persones així que, tot i que tenen estils molt diferents, vam proposar-los el joc. I van acceptar. I va ser genial. Ens ho vam passar tan bé i s’ho van passar tan bé que en Poblet li ha proposat al Llibert de col•laborar al seu nou disc titulat “Saxology”. I la cosa ha sortit bé. Aquest matí he rebut un mail del Pep informant-me que tot ha anat com la seda i que ha penjat alguns moments de la gravació al seu bloc: http://peppoblet.blogspot.com/

En Pep, en Llibert i el Xavi Ibáñez (compositor, amb en Pep, del disc)

És fantàstic veure’ls junts de nou. Gràcies amics per aquella hora de ràdio inoblidable i llarga vida a la bona música!

Avui sí!

Avui sí, avui toca parlar del disc que he rebut a casa fa uns dies i que no puc deixar de taral•lejar: “L’ingenu és lliure” dels Ix!



Ja em va atrapar el seu primer disc “Autòmat infinit” i la seva cançó “Ràdio” es va convertir en sintonia del programa “Som així” de Catalunya Ràdio d’aquest estiu amb els arranjaments que va fer el propi grup a petició d’un servidor (eternes gràcies!). I ara reclamaven ajuda als seguidors fent-los confiança i demanant que compréssim el disc per avançat i per internet. Dues coses que no s’estilen gaire. Som uns quants centenars de persones els que ho hem fet i us asseguro que val la pena fer-ho.

Un disc més tranquil. Segurament més fosc. Però també més treballat on cada cosa és al seu lloc, cada so de guitarra està triat, els solos mesurats, una trompeta just quan toca, una bateria que desapareix per uns segons per crear un clima, una sensació, una experiència.
Tretze cançons més un bis especial. D’aquestes permeteu-me que destaqui quatre cançons que fora de sèrie: Avui sí. No estiguis trista (el single de presentació). Contra sentit (amb en Josep Puntí!). El gat.

Podeu encarregar el disc a: www.gatrecords.com

I escoltar algunes de les seves cançons a: http://www.myspace.com/ixcadaques Entre aquestes podreu trobar-hi la que més m’ha sorprès/agradat/emocionat/posat de bon rotllo del disc:

AVUI SÍ. La sinergia és al teu costat / tot radia profund / Ja conec la mirada que fas / quan estàs tan amunt. / Tant de temps esperant assecat i allargat desert / finalment podem dir que això està canviant / que ja és passat. / I tot perquè avui sí / es veia a venir / avui no pot fallar / segur que et farà de tot avui. / Dius que a soles ja es posen a to / mai no s’han d’apressar / que la causa i el cosmos llunyà / ja treballen per tu. /

Però veus homes que van enganyant a tot drap, tirans quan els ve de gust. / Tu ho entens, si elles tarden una mica més a dir-te res. / Però jo sé que avui sí / anirem tots al cel / i no s’han de pansir / les flors que fan pom al teu jardí. /

Ja s’acaba la mala estrugança. / Ja s’acaba el tortuós destí / que aparcava l’amor a la panxa / de fa tant temps. / No saps com esperava el dia d’avui. / Descansarà la fera. / Serà com la primera, sí!

Lost desenredat

Lost és enredat de collons per això a l’ABC s’han inventat una fórmula per desenredar-lo de la millor manera: fàcil i divertit. Lost Untangled és una versió reduïda de cada capítol amb el més essencial i amb un llenguatge infantil. De fet, ho fan amb titelles (i les titelles m’encanten) i ninotets. No hi ha subtítols però s’entén perfetament, sobretot si heu vist els capítols. Això sí, si aneu al ritme de Cuatro només podeu veure el primer vídeo. Si esteu al dia podeu veure’ls tots dos. Si aneu per la primera, segona, tercera, quarta o cinquena temporada de Lost feu tard. I si no heu vist mai Lost i heu llegit fins aquí teniu un problema. Namasté.

Lost Untagled sobre el 6x03: What Kate does:



Lost Untagled sobre el 6x04: The substitute:

La taula d’un productor

Aquí us deixo una foto de la taula del Carles, del departament de convidats de BFN. Coses que apareixen a la fotografia i que són sobre la seva taula: La Vanguardia, el primer que fa cada matí. El Periódico, el segon que fa quan arriba a treballar. Correspondència acumulada per obrir. Dos telèfons mòbils: el seu personal és el que té enganxines d’estrelles de color lila. Una bossa d’una farmàcia cosa que confirma que sí, que es medica. La seva inseparable “mariconera” amb una pipa (de fumar) dintre. Un calendari per fer veure que sap en quin dia viu. L’agenda (sota el calendari). Un DINA4 amb només una frase apuntada per recordar-se d’alguna cosa que ha de fer i encara no ha fet. Un telèfon de sobretaula amb un llaç rosa (alguns pensen que és gai). La carpeta amb les dades del convidat del dia. Una pila de llibres (a la dreta de la imatge) que encara són dins del sobre en el que van arribar tot i que el sobre ja sigui obert. I a sota de tot un ordinador amb un alienígena dissenyat per Herikberto com a fons de pantalla. El que demostra la fotografia és que el PC és d’atrezzo perquè ho pregunta tot.

Telesketch

De moment em quedo amb el Telesketch!

iPad

Em compro l'iPad o li trec la pols al Telesketch?

Sant sopar

Avui recuperarem els sopars intensos. Clavats a la pantalla. Avui tornem a la millor rutina televisiva dels últims anys: Lost. La sèrie que ens ha fet perdre hores de son i que ens ha deixat perduts amb els seus arguments ja torna a ser aquí. Sisena i última temporada. El gran moment. Avui el sopar serà un “sant sopar” tenint en compte el cartell promocional d’aquesta última temporada:



I al vell mig de tots John Locke. Primera conclusió ràpida, sense pensar-hi i deixant-me emportar per la meva simpatia cap al calb de la sèrie és: John Locke is God.

No faré spoilers (de moment) però la promo oficial de l’ABC fa més o menys així:

Vegueries

No seré hipòcrita i diré què en penso: les vegueries me la bufen. I la vegueria Penedès, encara més. Només demano que no m’enganyin, que no m’enredin amb una distribució territorial no constitucional i que, per més que ho neguin, només farà que hi hagi més administració pública i més divisió al país. Els uns perquè volen ser capital, els altres perquè no se senten part de la vegueria que els ha tocat i els de més enllà perquè reclamen una divisió més àmplia. I aquí és on entra la que, presumptament, hauria de ser la “meva” vegueria. La del Penedès que, de moment, és només una pre-vegueria.

Avui mateix he rebut una convocatòria per protestar contra la llei de vegueries perquè no incloïa la “meva”. Sota el lema “No Penedès = No vegueries”. Atenció al lema perquè és d’una lògica “epustuflant” (que diria en Robirosa). Només volem les vegueries si ens fan cas a nosaltres. A més a més, la manifestació es convoca a dos punts de la pre-vegueria: la plaça de la vila de Vilafranca i la plaça de la vila de Vilanova. I al Vendrell? Al Vendrell cada vegada a més gent la pre-vegueria ens la bufa perquè als pro-pre-vegueria els importa un rave la capital del Baix Penedès. Així doncs jo convocaré la meva protesta que es dirà: “No Vendrell capital Vegueria Penedès = No Vegueria Penedès = No vegueries”. Embolica que fa fort.

Un dia

Queda un dia perquè s’esdevinguin els que, sens dubte, seran els dos grans esdeveniments d’aquesta setmana. El primer és l’estrena de la sisena temporada de Lost el que vindria ser el capítol 6x01. Tot i que per internet ja corre el capítol la data escollida és dimarts 2 de febrer; curiosament (o no) la mateixa data que em van donar a la consulta del dentista perquè arribi el dia més esperat dels darrers 10 dies: el moment en que m’han de matar el nervi del queixal que em fa la guitza. Queda només un dia!

Plató (rodalies)

Un plató de televisió és un lloc paradisíac. Un indret on creixen les plantes i viuen animals salvatges. Un indret de somni on es fa realitat tot el que puguis imaginar. Vivim envoltants de glamour i riquesa i encara que l’adreça del plató digui que està situat al polígon industrial sud oest de Sant Just Desvern, al voltant del plató res sembla un polígon, ans al contrari, és un lloc gairebé idíl•lic. Avui he sortit a fer unes fotos i us en deixo una prova.

micro-relat 05

tarzàn
Cridà un gos i respongué un gat. Cridà un gat i aparegué un colom. Intentà atraure l’atenció d’un ratolí i al seu costat s’hi va postrar un elefant. Potser no era perfecte però era més del que podia esperar posat d’empeus damunt d’aquell banc de la plaça Molina de Barcelona. Orgullós treia pit confiat que quan aconseguís perfeccionar el seu crit seria el rei de la jungla

Sweet Margaret

Dissabte va ser el dia. Feia temps que amb dos amics em reunia amb una periodicitat molt inestable per fer rock. Un trio clàssic de guitarra, baix i bateria fent peces clàssiques dels Stones, Cream, Young, Reed i d’altres. Només faltava fer un pas endavant i sortir del cau.

Dissabte va ser el dia. Amb l'Enric i el David vam pujar a l'escenari i va ser genial. Ben aviat us explico tota la història del grup. De moment us deixo amb una foto de la formació amb l'aspecte que tenen el 2010.

Sweet Margaret. Gener 2010.

Sant Tornem-hi!

Avui és el dia. Aquesta mitjanit tornem a la trinxera: http://www.elterrat.com/?ft=1163

A dormir aviat que venen els reis...

Els perills del cotilló de Cap d'Any

Dues imatges i el títol d'aquest post valen més que dues mil deu paraules:

6 imatges horitzontals del 2009

1.


2.

3.


4.


5.


6.

Ja és Nadal

Camí de tornada a casa

L’any en 727 caràcters (espais inclosos)

Obama president. El Barça de les sis copes. Pep Guariola, Leo Messi i Andrés Iniesta. Corrupció. Santa Coloma, Prenafeta, Alavedra i les bosses de brossa blaves. Fèlix Millet i el cas Palau. El cas Gürtel, el Bitotes, Rita Barberà, Camps i els trajos. La crisi i els “brotes verdes” de Zapatero. Baltasar Garzón omnipresent. Michael Jackson gens present. Patxi López, lehendakari. Les filles gòtiques i elegants de ZP. 40 anys de l’arribada a la lluna. 20 anys de la caiguda del mur de Berlín. La ditxosa grip A. Somàlia i l’Alakrana. Usain Bolt corre massa. Pau Gasol i els Lakers campions del món. Pepe el Brujo i Cristiano Ronaldo. El fracàs de la cimera de Copenhaguen. L’etern Estatut. Les consultes per la independència.

Baetúria diu adéu

Ja és oficial i fins i tot alguns diaris ho publiquen; per exemple aquest i aquest. El grup vendrellenc Baetúria ha plegat. De forma amistosa els membres del grup han decidit deixar-ho després d’un grapat d’anys fent bona música. Al seu currículum queda haver guanyat el concurs Sona 9 i haver publicat dos discos. Així que, fins que algú ho superi, són el segon grup amb més renom de la vila després dels Lax’n’busto. Per als que els hem seguit de sempre, per als que els hem recolzat, per als que hem comprat els discos, per als que hem anat als concerts, per als que els hem convidat a tots els programes de ràdio que hem fet, per als que som amics de bona part del grup i per als que som germans d’un dels integrants de la banda, és una llàstima. Són bons, ens ho han demostrat i estic segur que ho continuaran fent amb altres noms.

Us deixo amb una antologia de tots els seu vídeoclips.

Telephone


Ves badant


Suc de magrana


Adéu Baetúria, benvinguts nous projectes!

Temps de neu

Ha arribat el fred. Plou. Fa vent... i neva. De fet, anant a la feina puc veure Montserrat tot empolsinat. Això és prova inequívoca que ha arribat el "temps de neu".

RAC10

Avui m’han trucat de RAC1. Aviat farà 10 anys que van començar i estan preparant diferents coses per celebrar-ho. Enhorabona! Jo hi he col•laborat un 50% de la seva vida ja que hi vaig estar 5 anys, bàsicament al Tot és possible i El món a RAC1 amb el Xavi Bosch. La trucada era perquè els expliqués una anècdota del meu pas per la ràdio. M’han enxampat amb els pixats al ventre però he fet memòria i he recordat que un dels grans moments de treballar al Món eren les cançons que cantàvem a al secció “El millor del món” amb l’Òscar Perezdolz. Eren cançons que escrivia a quarts de cinc de la matinada, al tren, camí de la ràdio i que cantàvem a quarts de nou sota la batuta del gran tècnic (i millor amic) Dani Simón. La cagàvem moltes vegades i rèiem moltes més. I només hi havia una cosa que ens feia gravar la cançó d’una tacada: Jordi Margarit. Sí, quan la seva cara seriosa apareixia a les 09:00h. en punt perquè tenia hora d’estudi reservada, empassàvem saliva (glups!) i gravàvem la cançó a la primera. Gràcies Jordi i felicitats a RAC1.

Johnny B Goode

El show de Wyoming més l'art de Raimundo versionant un clàssic del rock'n'roll. Impressionant.

Leslie Nielsen i Chiquito

Acabem la setmana de Leslie Nielsen a BFN. Va ser un moment especial. Un mite de la gran pantalla donant-te la mà i fent-te les ganyotes només per a tu. I rient. És un home gran (84 anys) i també un gran home (va venir a clarament a jugar). En aquest tràiler de la peli Spanish Movie apareix al costat d’un altre home que desprèn humor: Chiquito de la Calzada.



Per cert, aviat Chiquito també trepitjarà el plató del programa.

Jaume Creixell al Pressing APM

Un dels millors moments APM és la bronca de Jaume Creixell: “M’he cansat d’aguantar i no dir res! Me la porta fluixa! I si no tinc raó: me la tallo em faig monja!” Aquesta setmana hem gaudit d’en Creixell al 100% gràcies al Pressing APM. Memorable!

En Vico

Per fer un programa de tele calen moltes reunions. I a les reunions hi ha temps per tot fins i tot per fer gargots. Avui he “dibuixat” un amic que fa anys treballava amb mi a la ràdio i ara me l’he trobat a la tele. Ens saludem efusivament cada matí i des que s’ha deixat patilles i bigoti és més fàcil fer-li un dibuixet. Us presento en Dani Vico, un amic i també responsable d’àudio creatiu de BFN:

La millor sèrie

La gent de The Hollywood Reporter ha tret la llista de les millors sèries de la dècada. Hi podreu estar d’acord o no però hi ha el bo i millor de la ficció dels darrers anys. I en primer lloc han situat les històries de la màfia capitanejades per Toni Soprano. La classificació, segons aquesta revista, queda així:

1- "The Sopranos"
2- "The West Wing"
3- "Curb your enthusiasm"
4- "The Shield"
5- "Damages"
6- "Mad Men"
7- "30 Rock"
8- "24"
9- "Lost"
10- "Modern Family"

M’agraden els Soprano, però la millor sèrie dels últims temps és, sens dubte, Lost. I per a tu, quina és la millor sèrie internacional de la dècada? I la millor sèrie nacional? La meva aposta és Lost (2004-2010) i Plats Bruts (1999-2002).

Per cert, que Lost és a punt d’encarar la seva última (i esperadíssima) sisena temporada. Serà a principis de 2010 (perquè canvien de data cada dia) i Cuatro emetrà els capítols una setmana després de l’estrena als Estats Units. Gran iniciativa! A més a més, han fet la millor promo del final de Lost. No ho dic jo ho ha dit Carlton Cuse, un dels creadors de la sèrie. Al cap i a la fi, tot és una gran partida d’escacs:

La dignitat de Catalunya

Avui és un dia històric pel periodisme del país. Avui, com diu el meu amic Fran, els diaris han trobat el seu paper. Aquest matí El Periódico de Catalunya, Avui, La Vanguardia, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa demostren que hi ha molts punts que uneixen la majoria dels catalans. I d’això avui en diem: la dignitat de Catalunya.

“Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.”

Llegeix tot l’editorial

Freddie “Muppet” Mercury

M’agraden els Queen. Molt. M’agraden els Muppets. Molt. Què passaria si els Muppets cantessin cançons de Queen? Sort que algun guionista dels Muppets té les mateixes dèries que jo i ho ha fet possible. Així és el videclip paròdia del “Bohemian Rapsody” en versió ninotaire:

Una tertúlia, una frase

De vegades les tertúlies radiofòniques no són tan avorrides com sembla. Avui he sentit una frase creativa i a més sobre un tema tan amanit com l’Estatut. La frase és: “Montilla està entre l’Espanya i la paret”. Proposo que a cada tertúlia hi hagi una frase com aquesta.

Veïns

Estaria bé llegir aquest post mentre escoltes aquesta cançó: Neighbours. He conegut el veí: l’Artur. Un home a qui saludo cada dia. És el meu veí, l’Artur. De fet, viu a l’escala del davant i surt a prendre el sol i a regar les plantes com jo. Des del meu balcó li dic bon dia i ell em contesta. Quan el Barça guanya un títol penja la bandera i parlem del partit, de la temporada i de la celebració del títol. I prou, perquè només som veïns. Divendres, però, vam travessar el carrer que ens separa.

Un dia vam trobar-nos l’Artur al carrer. Fora del nostre hàbitat compartit i xerrant més de l’habitual va convidar-nos a dinar a casa seva. Divendres va ser el dia escollit. Vam veure casa nostra des de l’altra banda del carrer i vam conèixer el veí (una cosa que ja no s’estila) i també vam comprovar que fa una excel•lent paella.

Apunteu una data: 3 de desembre

Sí, el 3 de desembre és Sant Xavier. També farà anys el meu nebot i a la feina passarà alguna cosa relacionada amb aquests vídeos.

Com va dir l'Andreu ahir després de veure la paròdia de Wyoming i companyia: "la cosa no quedarà aquí".

Buenafuente i Sardà

La sorpresa d'ahir a la nit a BFN va ser aquesta: Xavier Sardà! Sí, al cotat d'Alejandro Sanz va aparèixer en Sardà. Dos monstres de la tele junts: Buenafuente i Sardà. Un plaer estar entre les bambalines de moments televisius com aquest:

Ramoncín Vs El Jueves

Virus simpàtics

Els informàtics, aquesta subespècie humana, ha assolit una altra fita: han creat el primer virus per iPhone. Per primera vegada a la història, però, és un virus simpàtic. M’agrada. Aquest programa s’instal•la als telèfons iPhone i canvia el fons de pantalla per una foto de Rick Astley! Enhorabona al creador d’aquest virus. Jo utilitzo el sistema Droid pel qual, encara, no hi ha creat cap virus simpàtic. I jo us pregunto: qui voldríeu que aparegués per sorpresa al fons de pantalla del vostre telèfon mòbil si se us colés un virus simpàtic?

Daus

De molts dels convidats que passen per BFN en guardem algun record físic. És el cas d’aquests daus que ens va regalar la Leo Margets (la millor jugador de pòquer del món). Han passat a ser un element més de la redacció del programa i ens serveix per fer apostes. Abans de baixar al bar a fer un cafè fem una tirada de daus. Si algú treu un trio o més l’hem de convidar. De moment, però, ningú ha aconseguit guanyar el premi.

Net

He quedat net. He patit una infecció estomacal i en un obrir i tancar d’esfínters va sortir tot. Potser vaig passar unes hores fotut però ara estic net. He fet un reset intern i avui torno a començar millor que mai. Jo estic content, i el senyor arròs Montsià i l’inventor del pernil dolç també. Perquè després del ctr+alt+supr intern sembla que només puguis menjar això. En tot cas: ja sóc aquí! I vinc com si hagués fotut un 100 quilos de bífidus: renovat per dins.

micro-relat 04

gat

El maleït gat conservava les set vides i aquella pistola només tenia sis bales. Tenia clar que no acabaria amb ell, però almenys igualaria les condicions.

Descartes versió 2.0

“Si no et retwittegen, no existeixes”.

The real “this is it”

Álvaro Carmona

Només admiro gent que conec i enguany he conegut l’Álvaro. De seguida vam connectar i quan vaig començar a saber tot el que feia i pensava em vaig declarar fan incondicional seu. Ho sóc. I li dic. Potser massa vegades al dia però ni així s’ho creu. Doncs apa, ara ho publico al bloc. Crec, sincerament, que aquest paio arribarà lluny així que no li perdeu la pista. De moment ja l’hem fet debutar a BFN i també a El Terrat TV. Aquí us deixo els vídeos.





Però jo us recomano el seu bloc de petites coses sempre genials. Ah, i el primer que creï el seu club de fans al facebook que m’enviï una invitació que me’n faré de segudia.

LAL

Comença la temporada a la NBA. Ja sé que a la majoria us preocupa més si en Keita tornarà a fer un hat-trick. Però jo sóc de bàsquet i dels Lakers (abans que hi jugués el Gasol i ,fins i tot, quan tothom era dels Bulls). I avui torna la que es considera la millor lliga del món. Que potser ja no ho és del tot però és pur espectacle i això m’encanta. A més a més, tenim l’equip reforçat. Hem fitxat en Ron Artest i sembla que, finalment, Bynum i Odom estan en forma. Això sumat al talent de Kobe Bryant i Pau Gasol fa que la temporada tingui bona pinta. Go, Lakers go!

Publicitat al mòbil

La publicitat via SMS al telèfon mòbil és molt molesta però ara va més enllà i fins i tot podem parlar de publicitat agressiva. Això és el que he rebut al meu mòbil: “Estamos obligados a informarle que su premio pasara a otro cliente si no lo reclama en 24hrs. Envia: PROMO al 7494 y reclamalo. 1.5e/smsx11”. Flipo. Amb textos així segur que molta gent pica l’ham i no s’adonen que “la broma” els costarà 16,5€ pel cap baix (1,5x11 que ja t’ho diuen després de l’amenaça).

Si ets publicista i tens el meu mòbil ja t’aviso: mai no contestaré un SMS publicitari. Així que estalvia-te’l tu també i tots hi sortim guanyant.

Creativitat (i2)

Sí, a BFN portem la creativitat fins al lavabo! Aquí teniu un invent que hauríem de patentar: el penja-robes-aguanta-tapes. Serveix perquè els paios pixin amb les dues tapes aixecades. Això sí, l’invent implica que mai s’abaixi la tapa en acabar de fer el pipí.

Creativitat

Us proposo un exercici de creativitat. Mireu atentament aquesta fotografia i penseu quina altra utilitat li donaríeu a l’objecte en qüestió. Demà, a aquesta hora tindreu la resposta de què hem fet (a la feina) amb aquest objecte.

És nena!

Divendres ens ho van confirmar: serà nena! Hi havia moltes maneres de difondre la notícia. Era la Fira del Vendrell, estàvem al concert dels Manel, va arribar el moment de les corrandes i vaig tirar pel dret. Per sort, un dels grans fotògrafs de la comarca, en Víctor, va canviar les fotos pel vídeo i m'ha enviat això:

Gràcies Víctor, gràcies Manel, gràcies Núria.

Nen o nena?

Avui és el dia. Avui resoldré una de les preguntes que més m’han fet i que més m’he fet en els últims mesos. Durant l’espera he rebut regals. Força regals. Però el millor de tots (sens dubte i sense desmerèixer-ne cap) és aquest dibuix del meu nebot. Senzillament: genial.

La bona crisi

Ahir, la causalitat va fer que em trobés cara a cara tancat en un camerino durant gairebé una hora amb Àlex Rovira. Venia perquè l’entrevistéssim a BFN arran del seu llibre: “la bona crisi” i tot es va girar perquè ens trobéssim i la féssim petar. L’Àlex és un crack. De seguida et fa sentir proper i t’explica la seva apassionant visió de la vida. Mantindrem el contacte. Gràcies, Àlex.

Per cert, al seu darrer llibre publicat l’Àlex sosté que la crisi no ha de ser necessàriament negativa. De fet, pot ser una oportunitat per créixer i tirar endavant. La teoria sembla refotuda, sobretot si esteu en una situació complicada, però es tracta de treure partit de cada situació de la vida. De fet, jo ahir no havia de ser al camerino de convidats del programa, però una bona crisi m’hi va situar.

La cosa funciona

Diumenge vaig anar a veure “Whatever Works” la darrera pel•lícula de Woody Allen. I val molt la pena! Feia anys que en Woody no feia una pel•li tant Woody. Clar que aquesta no l’han rodada a Barcelona i per això està passant desapercebuda als mitjans de comunicació. Us la recomano vivament (si us agrada el cinema d’Allen, està clar) sinó ni us apropeu a la sala de cinema perquè trobareu un gran Larry David fent d’alter ego de Woody Allen a la pantalla en una rocambolesca història de diàlegs surrealistes i delirants. I sí, la cosa funciona.

Avui pujaré per les escales

Matí de boira

Avui al Baix Penedès, conduir no ha estat fàcil. Tenia més a la vista les meves vambes llampants que el camió del davant:

Apolo 21

No es tracta d’un nou projecte espacial de la Nasa sinó de la cita més important del dia. Sala Apolo: 21:00h. És en aquest lloc i en aquesta hora que els Lax’n’busto tenen previst començar un concert fora especial (no espacial). L’objectiu és enregistrar-lo per, posteriorment, publicar-lo en format CD i DVD. Serà el primer disc en directe dels Laxen amb en Salva com a cantant i crec que arriba en un bon moment. I algun dels crits i dels aplaudiments que se sentiran quan s’editi el disc seran meus. Ens veiem al concert!