Premsa, ràdio, televisió... i 2.0

La Gina, la meva filla, ja ha estat notícia. Ha aparegut a tots els mitjans de comunicació possibles gràcies a molta gent que ho ha fet possible. Les primeres notícies van córrer via 2.0 a can Twitter, per can Facebook i amb mails i sms diversos que he anat rebent (gràcies a tothom per l’interès). La mateixa nit que va arribar la Gina l’amic Sergi Cutillas (una de les grans persones que hi ha al país) ho va dir per Catalunya Ràdio i en Puyal, a la transmi, es va afegir a la felicitació. Dilluns 1 de març els companys de BFN li retien aquest homenatge al final del programa que la Sònia va captar amb la seva càmera:


I divendres al Diari del Baix Penedès el Tothosap també donava la bona nova. Així que sembla que mentre a la casa reial els cal fer comunicats per anunciar que neix un infantó a mi això no em cal. Coses de la república...

La millor experiència del món

He estat uns quants dies desconnectat però estava vivint la millor experiència del món: he estat pare. La meva filla (i la seva mare) han centrat tota la meva atenció i no n’hi havia per a menys.

Els amics que ja han passat per això de ser pares m’ho havien advertit però mai els havia prestat prou atenció. De fet, no hi ha paraules per descriure el moment en que et posen la teva filla al pit i ella s’arrauleix, gemega i s’adorm. Si ho heu experimentat ja sabeu a què em refereixo. Si no us ha passat mai us ho recomano: és la millor que hi ha.

Poblet, Fortuny i "el Celestino"

La setmana està resultant musical. Continuo recollint fruits de l’excel•lent tasca que vam fer aquest estiu a Catalunya Ràdio tot l’equip del programa “Som així”. Una de les bones idees que vam parir va ser ajuntar dos grups o solistes perquè col•laboressin i es posessin d’acord per fer una versió d’un tercer grup o solista. A tot plegat nosaltres n’hi dèiem: “versions impossibles”. Un títol errat perquè tot van ser versions possibles i fantàstiques.

Aquí estan tocant en directe als estudis de Catalunya Ràdio.

Doncs bé, d’una d’aquestes col•laboracions ara n’ha nascut una relació. És a dir, vam fer de “celestinos”. Pensàvem que seria el repte més difícil. Ens vam proposar posar cara a cara els dos millors saxofonistes del país: Pep Poblet i Llibert Fortuny. Els coneixia per separat i sabia que eren, a banda de grans músics, excel•lents persones així que, tot i que tenen estils molt diferents, vam proposar-los el joc. I van acceptar. I va ser genial. Ens ho vam passar tan bé i s’ho van passar tan bé que en Poblet li ha proposat al Llibert de col•laborar al seu nou disc titulat “Saxology”. I la cosa ha sortit bé. Aquest matí he rebut un mail del Pep informant-me que tot ha anat com la seda i que ha penjat alguns moments de la gravació al seu bloc: http://peppoblet.blogspot.com/

En Pep, en Llibert i el Xavi Ibáñez (compositor, amb en Pep, del disc)

És fantàstic veure’ls junts de nou. Gràcies amics per aquella hora de ràdio inoblidable i llarga vida a la bona música!

Avui sí!

Avui sí, avui toca parlar del disc que he rebut a casa fa uns dies i que no puc deixar de taral•lejar: “L’ingenu és lliure” dels Ix!



Ja em va atrapar el seu primer disc “Autòmat infinit” i la seva cançó “Ràdio” es va convertir en sintonia del programa “Som així” de Catalunya Ràdio d’aquest estiu amb els arranjaments que va fer el propi grup a petició d’un servidor (eternes gràcies!). I ara reclamaven ajuda als seguidors fent-los confiança i demanant que compréssim el disc per avançat i per internet. Dues coses que no s’estilen gaire. Som uns quants centenars de persones els que ho hem fet i us asseguro que val la pena fer-ho.

Un disc més tranquil. Segurament més fosc. Però també més treballat on cada cosa és al seu lloc, cada so de guitarra està triat, els solos mesurats, una trompeta just quan toca, una bateria que desapareix per uns segons per crear un clima, una sensació, una experiència.
Tretze cançons més un bis especial. D’aquestes permeteu-me que destaqui quatre cançons que fora de sèrie: Avui sí. No estiguis trista (el single de presentació). Contra sentit (amb en Josep Puntí!). El gat.

Podeu encarregar el disc a: www.gatrecords.com

I escoltar algunes de les seves cançons a: http://www.myspace.com/ixcadaques Entre aquestes podreu trobar-hi la que més m’ha sorprès/agradat/emocionat/posat de bon rotllo del disc:

AVUI SÍ. La sinergia és al teu costat / tot radia profund / Ja conec la mirada que fas / quan estàs tan amunt. / Tant de temps esperant assecat i allargat desert / finalment podem dir que això està canviant / que ja és passat. / I tot perquè avui sí / es veia a venir / avui no pot fallar / segur que et farà de tot avui. / Dius que a soles ja es posen a to / mai no s’han d’apressar / que la causa i el cosmos llunyà / ja treballen per tu. /

Però veus homes que van enganyant a tot drap, tirans quan els ve de gust. / Tu ho entens, si elles tarden una mica més a dir-te res. / Però jo sé que avui sí / anirem tots al cel / i no s’han de pansir / les flors que fan pom al teu jardí. /

Ja s’acaba la mala estrugança. / Ja s’acaba el tortuós destí / que aparcava l’amor a la panxa / de fa tant temps. / No saps com esperava el dia d’avui. / Descansarà la fera. / Serà com la primera, sí!

Lost desenredat

Lost és enredat de collons per això a l’ABC s’han inventat una fórmula per desenredar-lo de la millor manera: fàcil i divertit. Lost Untangled és una versió reduïda de cada capítol amb el més essencial i amb un llenguatge infantil. De fet, ho fan amb titelles (i les titelles m’encanten) i ninotets. No hi ha subtítols però s’entén perfetament, sobretot si heu vist els capítols. Això sí, si aneu al ritme de Cuatro només podeu veure el primer vídeo. Si esteu al dia podeu veure’ls tots dos. Si aneu per la primera, segona, tercera, quarta o cinquena temporada de Lost feu tard. I si no heu vist mai Lost i heu llegit fins aquí teniu un problema. Namasté.

Lost Untagled sobre el 6x03: What Kate does:



Lost Untagled sobre el 6x04: The substitute:

La taula d’un productor

Aquí us deixo una foto de la taula del Carles, del departament de convidats de BFN. Coses que apareixen a la fotografia i que són sobre la seva taula: La Vanguardia, el primer que fa cada matí. El Periódico, el segon que fa quan arriba a treballar. Correspondència acumulada per obrir. Dos telèfons mòbils: el seu personal és el que té enganxines d’estrelles de color lila. Una bossa d’una farmàcia cosa que confirma que sí, que es medica. La seva inseparable “mariconera” amb una pipa (de fumar) dintre. Un calendari per fer veure que sap en quin dia viu. L’agenda (sota el calendari). Un DINA4 amb només una frase apuntada per recordar-se d’alguna cosa que ha de fer i encara no ha fet. Un telèfon de sobretaula amb un llaç rosa (alguns pensen que és gai). La carpeta amb les dades del convidat del dia. Una pila de llibres (a la dreta de la imatge) que encara són dins del sobre en el que van arribar tot i que el sobre ja sigui obert. I a sota de tot un ordinador amb un alienígena dissenyat per Herikberto com a fons de pantalla. El que demostra la fotografia és que el PC és d’atrezzo perquè ho pregunta tot.

Telesketch

De moment em quedo amb el Telesketch!

iPad

Em compro l'iPad o li trec la pols al Telesketch?

Sant sopar

Avui recuperarem els sopars intensos. Clavats a la pantalla. Avui tornem a la millor rutina televisiva dels últims anys: Lost. La sèrie que ens ha fet perdre hores de son i que ens ha deixat perduts amb els seus arguments ja torna a ser aquí. Sisena i última temporada. El gran moment. Avui el sopar serà un “sant sopar” tenint en compte el cartell promocional d’aquesta última temporada:



I al vell mig de tots John Locke. Primera conclusió ràpida, sense pensar-hi i deixant-me emportar per la meva simpatia cap al calb de la sèrie és: John Locke is God.

No faré spoilers (de moment) però la promo oficial de l’ABC fa més o menys així:

Vegueries

No seré hipòcrita i diré què en penso: les vegueries me la bufen. I la vegueria Penedès, encara més. Només demano que no m’enganyin, que no m’enredin amb una distribució territorial no constitucional i que, per més que ho neguin, només farà que hi hagi més administració pública i més divisió al país. Els uns perquè volen ser capital, els altres perquè no se senten part de la vegueria que els ha tocat i els de més enllà perquè reclamen una divisió més àmplia. I aquí és on entra la que, presumptament, hauria de ser la “meva” vegueria. La del Penedès que, de moment, és només una pre-vegueria.

Avui mateix he rebut una convocatòria per protestar contra la llei de vegueries perquè no incloïa la “meva”. Sota el lema “No Penedès = No vegueries”. Atenció al lema perquè és d’una lògica “epustuflant” (que diria en Robirosa). Només volem les vegueries si ens fan cas a nosaltres. A més a més, la manifestació es convoca a dos punts de la pre-vegueria: la plaça de la vila de Vilafranca i la plaça de la vila de Vilanova. I al Vendrell? Al Vendrell cada vegada a més gent la pre-vegueria ens la bufa perquè als pro-pre-vegueria els importa un rave la capital del Baix Penedès. Així doncs jo convocaré la meva protesta que es dirà: “No Vendrell capital Vegueria Penedès = No Vegueria Penedès = No vegueries”. Embolica que fa fort.

Un dia

Queda un dia perquè s’esdevinguin els que, sens dubte, seran els dos grans esdeveniments d’aquesta setmana. El primer és l’estrena de la sisena temporada de Lost el que vindria ser el capítol 6x01. Tot i que per internet ja corre el capítol la data escollida és dimarts 2 de febrer; curiosament (o no) la mateixa data que em van donar a la consulta del dentista perquè arribi el dia més esperat dels darrers 10 dies: el moment en que m’han de matar el nervi del queixal que em fa la guitza. Queda només un dia!

Plató (rodalies)

Un plató de televisió és un lloc paradisíac. Un indret on creixen les plantes i viuen animals salvatges. Un indret de somni on es fa realitat tot el que puguis imaginar. Vivim envoltants de glamour i riquesa i encara que l’adreça del plató digui que està situat al polígon industrial sud oest de Sant Just Desvern, al voltant del plató res sembla un polígon, ans al contrari, és un lloc gairebé idíl•lic. Avui he sortit a fer unes fotos i us en deixo una prova.

micro-relat 05

tarzàn
Cridà un gos i respongué un gat. Cridà un gat i aparegué un colom. Intentà atraure l’atenció d’un ratolí i al seu costat s’hi va postrar un elefant. Potser no era perfecte però era més del que podia esperar posat d’empeus damunt d’aquell banc de la plaça Molina de Barcelona. Orgullós treia pit confiat que quan aconseguís perfeccionar el seu crit seria el rei de la jungla

Sweet Margaret

Dissabte va ser el dia. Feia temps que amb dos amics em reunia amb una periodicitat molt inestable per fer rock. Un trio clàssic de guitarra, baix i bateria fent peces clàssiques dels Stones, Cream, Young, Reed i d’altres. Només faltava fer un pas endavant i sortir del cau.

Dissabte va ser el dia. Amb l'Enric i el David vam pujar a l'escenari i va ser genial. Ben aviat us explico tota la història del grup. De moment us deixo amb una foto de la formació amb l'aspecte que tenen el 2010.

Sweet Margaret. Gener 2010.

Sant Tornem-hi!

Avui és el dia. Aquesta mitjanit tornem a la trinxera: http://www.elterrat.com/?ft=1163

A dormir aviat que venen els reis...

Els perills del cotilló de Cap d'Any

Dues imatges i el títol d'aquest post valen més que dues mil deu paraules:

6 imatges horitzontals del 2009

1.


2.

3.


4.


5.


6.

Ja és Nadal

Camí de tornada a casa

L’any en 727 caràcters (espais inclosos)

Obama president. El Barça de les sis copes. Pep Guariola, Leo Messi i Andrés Iniesta. Corrupció. Santa Coloma, Prenafeta, Alavedra i les bosses de brossa blaves. Fèlix Millet i el cas Palau. El cas Gürtel, el Bitotes, Rita Barberà, Camps i els trajos. La crisi i els “brotes verdes” de Zapatero. Baltasar Garzón omnipresent. Michael Jackson gens present. Patxi López, lehendakari. Les filles gòtiques i elegants de ZP. 40 anys de l’arribada a la lluna. 20 anys de la caiguda del mur de Berlín. La ditxosa grip A. Somàlia i l’Alakrana. Usain Bolt corre massa. Pau Gasol i els Lakers campions del món. Pepe el Brujo i Cristiano Ronaldo. El fracàs de la cimera de Copenhaguen. L’etern Estatut. Les consultes per la independència.

Baetúria diu adéu

Ja és oficial i fins i tot alguns diaris ho publiquen; per exemple aquest i aquest. El grup vendrellenc Baetúria ha plegat. De forma amistosa els membres del grup han decidit deixar-ho després d’un grapat d’anys fent bona música. Al seu currículum queda haver guanyat el concurs Sona 9 i haver publicat dos discos. Així que, fins que algú ho superi, són el segon grup amb més renom de la vila després dels Lax’n’busto. Per als que els hem seguit de sempre, per als que els hem recolzat, per als que hem comprat els discos, per als que hem anat als concerts, per als que els hem convidat a tots els programes de ràdio que hem fet, per als que som amics de bona part del grup i per als que som germans d’un dels integrants de la banda, és una llàstima. Són bons, ens ho han demostrat i estic segur que ho continuaran fent amb altres noms.

Us deixo amb una antologia de tots els seu vídeoclips.

Telephone


Ves badant


Suc de magrana


Adéu Baetúria, benvinguts nous projectes!

Temps de neu

Ha arribat el fred. Plou. Fa vent... i neva. De fet, anant a la feina puc veure Montserrat tot empolsinat. Això és prova inequívoca que ha arribat el "temps de neu".

RAC10

Avui m’han trucat de RAC1. Aviat farà 10 anys que van començar i estan preparant diferents coses per celebrar-ho. Enhorabona! Jo hi he col•laborat un 50% de la seva vida ja que hi vaig estar 5 anys, bàsicament al Tot és possible i El món a RAC1 amb el Xavi Bosch. La trucada era perquè els expliqués una anècdota del meu pas per la ràdio. M’han enxampat amb els pixats al ventre però he fet memòria i he recordat que un dels grans moments de treballar al Món eren les cançons que cantàvem a al secció “El millor del món” amb l’Òscar Perezdolz. Eren cançons que escrivia a quarts de cinc de la matinada, al tren, camí de la ràdio i que cantàvem a quarts de nou sota la batuta del gran tècnic (i millor amic) Dani Simón. La cagàvem moltes vegades i rèiem moltes més. I només hi havia una cosa que ens feia gravar la cançó d’una tacada: Jordi Margarit. Sí, quan la seva cara seriosa apareixia a les 09:00h. en punt perquè tenia hora d’estudi reservada, empassàvem saliva (glups!) i gravàvem la cançó a la primera. Gràcies Jordi i felicitats a RAC1.

Johnny B Goode

El show de Wyoming més l'art de Raimundo versionant un clàssic del rock'n'roll. Impressionant.

Leslie Nielsen i Chiquito

Acabem la setmana de Leslie Nielsen a BFN. Va ser un moment especial. Un mite de la gran pantalla donant-te la mà i fent-te les ganyotes només per a tu. I rient. És un home gran (84 anys) i també un gran home (va venir a clarament a jugar). En aquest tràiler de la peli Spanish Movie apareix al costat d’un altre home que desprèn humor: Chiquito de la Calzada.



Per cert, aviat Chiquito també trepitjarà el plató del programa.

Jaume Creixell al Pressing APM

Un dels millors moments APM és la bronca de Jaume Creixell: “M’he cansat d’aguantar i no dir res! Me la porta fluixa! I si no tinc raó: me la tallo em faig monja!” Aquesta setmana hem gaudit d’en Creixell al 100% gràcies al Pressing APM. Memorable!

En Vico

Per fer un programa de tele calen moltes reunions. I a les reunions hi ha temps per tot fins i tot per fer gargots. Avui he “dibuixat” un amic que fa anys treballava amb mi a la ràdio i ara me l’he trobat a la tele. Ens saludem efusivament cada matí i des que s’ha deixat patilles i bigoti és més fàcil fer-li un dibuixet. Us presento en Dani Vico, un amic i també responsable d’àudio creatiu de BFN:

La millor sèrie

La gent de The Hollywood Reporter ha tret la llista de les millors sèries de la dècada. Hi podreu estar d’acord o no però hi ha el bo i millor de la ficció dels darrers anys. I en primer lloc han situat les històries de la màfia capitanejades per Toni Soprano. La classificació, segons aquesta revista, queda així:

1- "The Sopranos"
2- "The West Wing"
3- "Curb your enthusiasm"
4- "The Shield"
5- "Damages"
6- "Mad Men"
7- "30 Rock"
8- "24"
9- "Lost"
10- "Modern Family"

M’agraden els Soprano, però la millor sèrie dels últims temps és, sens dubte, Lost. I per a tu, quina és la millor sèrie internacional de la dècada? I la millor sèrie nacional? La meva aposta és Lost (2004-2010) i Plats Bruts (1999-2002).

Per cert, que Lost és a punt d’encarar la seva última (i esperadíssima) sisena temporada. Serà a principis de 2010 (perquè canvien de data cada dia) i Cuatro emetrà els capítols una setmana després de l’estrena als Estats Units. Gran iniciativa! A més a més, han fet la millor promo del final de Lost. No ho dic jo ho ha dit Carlton Cuse, un dels creadors de la sèrie. Al cap i a la fi, tot és una gran partida d’escacs:

La dignitat de Catalunya

Avui és un dia històric pel periodisme del país. Avui, com diu el meu amic Fran, els diaris han trobat el seu paper. Aquest matí El Periódico de Catalunya, Avui, La Vanguardia, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa demostren que hi ha molts punts que uneixen la majoria dels catalans. I d’això avui en diem: la dignitat de Catalunya.

“Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.”

Llegeix tot l’editorial

Freddie “Muppet” Mercury

M’agraden els Queen. Molt. M’agraden els Muppets. Molt. Què passaria si els Muppets cantessin cançons de Queen? Sort que algun guionista dels Muppets té les mateixes dèries que jo i ho ha fet possible. Així és el videclip paròdia del “Bohemian Rapsody” en versió ninotaire:

Una tertúlia, una frase

De vegades les tertúlies radiofòniques no són tan avorrides com sembla. Avui he sentit una frase creativa i a més sobre un tema tan amanit com l’Estatut. La frase és: “Montilla està entre l’Espanya i la paret”. Proposo que a cada tertúlia hi hagi una frase com aquesta.

Veïns

Estaria bé llegir aquest post mentre escoltes aquesta cançó: Neighbours. He conegut el veí: l’Artur. Un home a qui saludo cada dia. És el meu veí, l’Artur. De fet, viu a l’escala del davant i surt a prendre el sol i a regar les plantes com jo. Des del meu balcó li dic bon dia i ell em contesta. Quan el Barça guanya un títol penja la bandera i parlem del partit, de la temporada i de la celebració del títol. I prou, perquè només som veïns. Divendres, però, vam travessar el carrer que ens separa.

Un dia vam trobar-nos l’Artur al carrer. Fora del nostre hàbitat compartit i xerrant més de l’habitual va convidar-nos a dinar a casa seva. Divendres va ser el dia escollit. Vam veure casa nostra des de l’altra banda del carrer i vam conèixer el veí (una cosa que ja no s’estila) i també vam comprovar que fa una excel•lent paella.

Apunteu una data: 3 de desembre

Sí, el 3 de desembre és Sant Xavier. També farà anys el meu nebot i a la feina passarà alguna cosa relacionada amb aquests vídeos.

Com va dir l'Andreu ahir després de veure la paròdia de Wyoming i companyia: "la cosa no quedarà aquí".

Buenafuente i Sardà

La sorpresa d'ahir a la nit a BFN va ser aquesta: Xavier Sardà! Sí, al cotat d'Alejandro Sanz va aparèixer en Sardà. Dos monstres de la tele junts: Buenafuente i Sardà. Un plaer estar entre les bambalines de moments televisius com aquest:

Ramoncín Vs El Jueves

Virus simpàtics

Els informàtics, aquesta subespècie humana, ha assolit una altra fita: han creat el primer virus per iPhone. Per primera vegada a la història, però, és un virus simpàtic. M’agrada. Aquest programa s’instal•la als telèfons iPhone i canvia el fons de pantalla per una foto de Rick Astley! Enhorabona al creador d’aquest virus. Jo utilitzo el sistema Droid pel qual, encara, no hi ha creat cap virus simpàtic. I jo us pregunto: qui voldríeu que aparegués per sorpresa al fons de pantalla del vostre telèfon mòbil si se us colés un virus simpàtic?

Daus

De molts dels convidats que passen per BFN en guardem algun record físic. És el cas d’aquests daus que ens va regalar la Leo Margets (la millor jugador de pòquer del món). Han passat a ser un element més de la redacció del programa i ens serveix per fer apostes. Abans de baixar al bar a fer un cafè fem una tirada de daus. Si algú treu un trio o més l’hem de convidar. De moment, però, ningú ha aconseguit guanyar el premi.

Net

He quedat net. He patit una infecció estomacal i en un obrir i tancar d’esfínters va sortir tot. Potser vaig passar unes hores fotut però ara estic net. He fet un reset intern i avui torno a començar millor que mai. Jo estic content, i el senyor arròs Montsià i l’inventor del pernil dolç també. Perquè després del ctr+alt+supr intern sembla que només puguis menjar això. En tot cas: ja sóc aquí! I vinc com si hagués fotut un 100 quilos de bífidus: renovat per dins.

micro-relat 04

gat

El maleït gat conservava les set vides i aquella pistola només tenia sis bales. Tenia clar que no acabaria amb ell, però almenys igualaria les condicions.

Descartes versió 2.0

“Si no et retwittegen, no existeixes”.

The real “this is it”

Álvaro Carmona

Només admiro gent que conec i enguany he conegut l’Álvaro. De seguida vam connectar i quan vaig començar a saber tot el que feia i pensava em vaig declarar fan incondicional seu. Ho sóc. I li dic. Potser massa vegades al dia però ni així s’ho creu. Doncs apa, ara ho publico al bloc. Crec, sincerament, que aquest paio arribarà lluny així que no li perdeu la pista. De moment ja l’hem fet debutar a BFN i també a El Terrat TV. Aquí us deixo els vídeos.





Però jo us recomano el seu bloc de petites coses sempre genials. Ah, i el primer que creï el seu club de fans al facebook que m’enviï una invitació que me’n faré de segudia.

LAL

Comença la temporada a la NBA. Ja sé que a la majoria us preocupa més si en Keita tornarà a fer un hat-trick. Però jo sóc de bàsquet i dels Lakers (abans que hi jugués el Gasol i ,fins i tot, quan tothom era dels Bulls). I avui torna la que es considera la millor lliga del món. Que potser ja no ho és del tot però és pur espectacle i això m’encanta. A més a més, tenim l’equip reforçat. Hem fitxat en Ron Artest i sembla que, finalment, Bynum i Odom estan en forma. Això sumat al talent de Kobe Bryant i Pau Gasol fa que la temporada tingui bona pinta. Go, Lakers go!

Publicitat al mòbil

La publicitat via SMS al telèfon mòbil és molt molesta però ara va més enllà i fins i tot podem parlar de publicitat agressiva. Això és el que he rebut al meu mòbil: “Estamos obligados a informarle que su premio pasara a otro cliente si no lo reclama en 24hrs. Envia: PROMO al 7494 y reclamalo. 1.5e/smsx11”. Flipo. Amb textos així segur que molta gent pica l’ham i no s’adonen que “la broma” els costarà 16,5€ pel cap baix (1,5x11 que ja t’ho diuen després de l’amenaça).

Si ets publicista i tens el meu mòbil ja t’aviso: mai no contestaré un SMS publicitari. Així que estalvia-te’l tu també i tots hi sortim guanyant.

Creativitat (i2)

Sí, a BFN portem la creativitat fins al lavabo! Aquí teniu un invent que hauríem de patentar: el penja-robes-aguanta-tapes. Serveix perquè els paios pixin amb les dues tapes aixecades. Això sí, l’invent implica que mai s’abaixi la tapa en acabar de fer el pipí.

Creativitat

Us proposo un exercici de creativitat. Mireu atentament aquesta fotografia i penseu quina altra utilitat li donaríeu a l’objecte en qüestió. Demà, a aquesta hora tindreu la resposta de què hem fet (a la feina) amb aquest objecte.

És nena!

Divendres ens ho van confirmar: serà nena! Hi havia moltes maneres de difondre la notícia. Era la Fira del Vendrell, estàvem al concert dels Manel, va arribar el moment de les corrandes i vaig tirar pel dret. Per sort, un dels grans fotògrafs de la comarca, en Víctor, va canviar les fotos pel vídeo i m'ha enviat això:

Gràcies Víctor, gràcies Manel, gràcies Núria.

Nen o nena?

Avui és el dia. Avui resoldré una de les preguntes que més m’han fet i que més m’he fet en els últims mesos. Durant l’espera he rebut regals. Força regals. Però el millor de tots (sens dubte i sense desmerèixer-ne cap) és aquest dibuix del meu nebot. Senzillament: genial.

La bona crisi

Ahir, la causalitat va fer que em trobés cara a cara tancat en un camerino durant gairebé una hora amb Àlex Rovira. Venia perquè l’entrevistéssim a BFN arran del seu llibre: “la bona crisi” i tot es va girar perquè ens trobéssim i la féssim petar. L’Àlex és un crack. De seguida et fa sentir proper i t’explica la seva apassionant visió de la vida. Mantindrem el contacte. Gràcies, Àlex.

Per cert, al seu darrer llibre publicat l’Àlex sosté que la crisi no ha de ser necessàriament negativa. De fet, pot ser una oportunitat per créixer i tirar endavant. La teoria sembla refotuda, sobretot si esteu en una situació complicada, però es tracta de treure partit de cada situació de la vida. De fet, jo ahir no havia de ser al camerino de convidats del programa, però una bona crisi m’hi va situar.

La cosa funciona

Diumenge vaig anar a veure “Whatever Works” la darrera pel•lícula de Woody Allen. I val molt la pena! Feia anys que en Woody no feia una pel•li tant Woody. Clar que aquesta no l’han rodada a Barcelona i per això està passant desapercebuda als mitjans de comunicació. Us la recomano vivament (si us agrada el cinema d’Allen, està clar) sinó ni us apropeu a la sala de cinema perquè trobareu un gran Larry David fent d’alter ego de Woody Allen a la pantalla en una rocambolesca història de diàlegs surrealistes i delirants. I sí, la cosa funciona.

Avui pujaré per les escales

Matí de boira

Avui al Baix Penedès, conduir no ha estat fàcil. Tenia més a la vista les meves vambes llampants que el camió del davant:

Apolo 21

No es tracta d’un nou projecte espacial de la Nasa sinó de la cita més important del dia. Sala Apolo: 21:00h. És en aquest lloc i en aquesta hora que els Lax’n’busto tenen previst començar un concert fora especial (no espacial). L’objectiu és enregistrar-lo per, posteriorment, publicar-lo en format CD i DVD. Serà el primer disc en directe dels Laxen amb en Salva com a cantant i crec que arriba en un bon moment. I algun dels crits i dels aplaudiments que se sentiran quan s’editi el disc seran meus. Ens veiem al concert!

Quan un no és millor que un sí

El got sempre es pot veure mig ple. De vegades, un no acaba tenint més repercussió que un sí. Ahir, per exemple, Tim Robbins havia de venir a BFN. Tot estava confirmat, fins i tot: “los bocadillos”. Però ens va deixar plantats. Lluny d’enfonsar-nos en la misèria vam jugar el tema de la millor manera possible:



I l’endemà la repercussió als mitjans ha estat aquesta, aquesta, aquesta, aquesta i també aquesta. Hauríem tingut el mateix ressò si hagués vingut i li l’haguéssim entrevistat?

Casualitat o causalitat?

Aquest matí he escrit al Twitter: “M'ofereixo per fer informes per a la Generalitat en la meitat de temps i per la meitat de preu” i poc després he rebut la notícia que el PSC em segueix, vull dir que s’han fet “followers” del meu perfil al Twitter. Com ho interpreteu? Sortiré al proper informe o me n’encarregaran un?

Hola teatre, adéu orgue

Ahir vam inaugurar la nova sala de teatre del Vendrell que, a partir d’ara, hem d’anomenar: Teatre Àngel Guimerà. Ja era hora! Per fi un equipament amb tots els ets i uts digne per als artistes i per a un municipi com el nostre. I el cap de setmana passat dèiem adéu (o millor: a reveure) a l’orgue de l’església en un acte públic a la plaça Vella. Tot plegat, juntet i amb només set dies de diferència, m’ha fet venir al cap aquella melodia que deia: “unos vienen, otros se van...”. La recordeu? Doncs aquí la teniu.

Coldplay

De vegades fas fotos a l'atzar i surten així. A mi m'agrada com ha quedat aquesta tot i que és evident que si no us dic que són els Coldplay a l'Estadi Olímpic Lluís Companys no ho hauríeu endevinat mai.

Sóc homo APM?

L’homo APM? és tot aquell que, influït pel llenguatge del programa Alguna pregunta més?, fa servir les frases a la seva vida quotidiana. Aquesta temporada, però, l’Homo APM? també és una secció del programa que interpreta el Manel (amic i guionista del programa). La secció d’ahir va ser brillant. Això sí: només és apta a per a autèntics “homo APM?”.

Millor que el Map of sounds of Tokyo

A internet, concretament a un lloc web que freqüento sovint he trobat aquest vídeo sobre Tòquio. És un pèl llarg, però més ho és la peli de la Coixet i crec que no reflexa ni la meitat de bé com és la capital del Japó. Sí, jo sóc dels que va anar a veure el Mapa dels sons de Tòquio amb la voluntat que em fascinés tant com ho va fer la ciutat que retrata. Però no. A mi la peli, pse. Així que prefereixo aquest muntatge musical fet per en Joan Jiménez.

BFN

Aquesta mitjanit comencem temporada a “Buenafuente”. Portem dues intenses setmanes preparant aquesta tornada que per a alguns és un inici. Des d’avui, doncs, ja sóc oficialment el Coordinador de convidats de BFN i amb mi tinc un equip de luxe: Albert Barba (seriós al mig del sofà) i Carles Lúria (a la dreta de la imatge). Aquí ens teniu fent proves al plató de sumari amb cares més o menys desgastades perquè era tard i plovia.

micro-relat 03

fart

Una tarda més no tenia internet. Com sempre, va trucar a la companyia per queixar-se’n. Una operadora humana de respostes robòtiques el va atendre amb sensualitat:

— Disculpi les molèsties, però si no té servei és perquè s’ha penjat el servidor.

Fart, va contestar-li:

— Perdoni, però qui s’ha quedat penjat ha estat un servidor.

Vídeo clips

El vídeo clip està en desús; com la liquadora o el ganivet elèctric. Però de tant en tant trobo a internet (perquè a les teles normals ja no en posen) algunes petites perles. La primera serà escombrant cap a casa. El nou clip dels Lax’n’busto em fa gràcia. Els grups no tenen ni els calés ni els recursos per fer grans produccions així que millor aprofitar l’enginy i l’autoparòdia.

Així s’ha fet “Intuïció” dels Lax’n’busto


L’altra opció és parodiar clips ja existents. Aquí el millor que he trobat són les “literal version”. El tema consisteix en agafar un vídeo clip original (i a ser possible cutre) d’un grup conegut. Descarregar-se el midi de la cançó. I cantar a sobre amb la lletra del que està passant a les imatges. Genial.

Com a mostra aquest “Penny Lane” dels Beatles:

Tres lletres

La meva història televisiva està marcada per tres lletres: l'any passat al millor programa de TV3: l'APM i aquesta temporada al millor programa de La Sexta: BFN. Després d'un intens i magnífic estiu a Catalunya Ràdio dirigint i presentant el "Som Així", m'he incorporat a l'equip que prepara la sisena temporada de Buenafuente, abreviat: BFN. Comencem el dia 21 de setembre i la maquinària ja comença a rodar. D'entrada, veureu canvis al plató i també alguna cara nova (femenina); i tots els convidats que veieu asseguts al sofà al costat de l'Andreu hauran passat pel meu departament on compto amb tres grans professionals: l'Albert, la Susana i el Carles. Som-hi!

Últim Som Així

Avui fem l'últim Som Així a Catalunya Ràdio. No us el perdeu, serà una festa! De 13 a 14h tindrem una hora per descobrir COM SOU.

Moments del Som Així

A 24h de cloure la temporada del Som Així de Catalunya Ràdio faig un nou recull d'instants d'aquest estiu que, per a mi, serà inoblidable.

Dos cracks: Fran Domènech i Lluís Juste de Nin.

Present i futur de la comunicació: Lídia Heredia i Marta Bernabé.

.

L'entrevista amb en Jaume Roures. Una fita de l'estiu.

També hem jugat. Aquí, parlant amb un que se la sap llarga.

Heu sortit mai al 'Lecturas'?

Jo sí:

Quico el Cèlio i Pepet i Marieta

Artur Gaya (Quico el Cèlio) i Josep Bordes (Pepet i Marieta) en directe al Som Així de Catalunya Ràdio interpretant "La cançó de les balances" d'Ovidi Montllor. Una nova "versió impossible" que sempre recordarem.

Ah, i aquest dijous a les 13h. gran final de festa de la secció de les versions impossibles amb un duet de saxos inèdit fins al moment. Llibert Fortuny i Pep Poblet cara a cara, saxo a saxo, en directe i en exclusiva.

Últims metres

Encarem la recta final. Últims metres del "Som així" a Catalunya Ràdio. Aquesta serà la setena i definitiva setmana. A partir de dilluns vinent ja venen els que fan programes tota la temporada i que, massa sovint, recelen dels que fem l'estiu. Tranquils: tots som pops, que cantava La Trinca. Nosaltres acomiadarem el programa fent-ho tant bé com sabem i amb convidats de categoria. Aquesta setmana passaran pel programa Mònica Terribas, Lluís Canut, Victor Amela, Pep Poblet i Llibert Fortuny. A més dels millors col·laboradors que hi ha a la programació radiofònica estival: Pep Torres, Màrius Serra, Marc Boada, Núria Coll i Francesc Orteu. Si ens vols seguir ho pots fer de dilluns a divendres de 12 a 14h.

La millor secció

La millor secció de ràdio que s'ha fet mai (de moment): http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=1296
La feia en Fran Domènech l'estiu passat a Catalunya Ràdio... i desmitificava el món de la ràdio.

Som...

Avui som notícia: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=639733&idseccio_PK=1029

Entrevista

Avui al Som Així de Catalunya Ràdio hem entrevistat en Jaume Roures: el senyor Mediapro, "l’amo" del futbol, l’amic de Woody Allen i tantes altes coses. Les expectatives davant la conversa eren moltes i s’han complert amb escreix. Ha costat arrencar, és de poques paraules en Roures, però també és home de pocs riures i l’hem fet riures dues vegades. I això és bo. A més, hem tingut exclusiva: el diari Público tindrà en breu unes pàgines centrals editades en català. Fent una joc de paraules: "dir que el diari de Mediapro tindrà pàgines en català és, des d’avui, Público i notori."

Samarreta solidària

La samarreta solidària de la Penedesfera ha estat a l’estudi 1 de Catalunya Ràdio! Recordeu que, a banda de fardar d’un disseny penedesenc, amb la samarreta promovem turísticament el Penedès i recaptem fons per La Marató de TV3.

Twitt...pluf!

Ha petat el Twitter. M'he passat tota la tarda pensant que era el maleït Twidroid que tinc instal·lat al mòbil però no: és la casa gran. El sr.Twitter ha dit prou. Aquesta tarda ha tancat la paradeta i se n'ha anat de vacances, tu. Just el dia que tenia ganes de respondre una conversa. Perquè, de vegades, hi ha tweets que t'arreglen el dia.

Segona setmana... i som així!

Buf! Ja hi som! Ja hem fet dues setmanes de Som Així i hem passat per totes les seccions un parell de vegades. En termes automobilístics diríem que ja hem fet el rodatge i ara al motor del programa ja li podem demanar tota la potència possible. I ho estem fent. La segona setmana ha estat la consolidació del que volem fer. Els engranatges funcionen, les seccions rutllen i els oients participen cada vegada més i amb més entusiasme. Les dues hores passen volant cada dia i la sensació de “en vull més” és el que segueix als senyals horàries de les dues del migdia.

I tot plegat amb entrevistes que m’han deixat un bon regust de boca. D’entrada el gran Tortell Poltrona, un excel·lent pallasso a qui, a cada nou espectacle i a cada nou encontre que tenim, acabo admirant més. Després en Pau Miró que és un tot terreny i un paio tan fàcil d’entrevistar. Gràcies, Pau. I dimecres tennis amb l’Albert Costa. Ell és tal com raja: assequible i gens pretensiós. I la gran sorpresa de dijous: els Ix! a qui els vam demanar una versió de la seva cançó “ràdio” per ser la sintonia del programa i La Carrau, grup consolidat en el panorama musical català, junts per fer una versió. I la sorpresa va ser total quan en David Mullor (cantant dels Ix!) va dir-me que volien fer, en primícia, una cançó “el gat” que anirà al proper disc de la banda. Un luxe! Gràcies per fer-lo possible.


Fent el pallasso amb en Jaume Mateu àlies Tortell Poltrona.




Albert Costa, capità de l'equip estatal de la copa Davis.





Ix! i La Carrau en directe! Un luxe per al Som Així.

El meu amic Dave

Us presento el meu nou amic. Es diu Dave i m'ajuda a treballar des de casa. De fa uns dies que puc escriure des del sofà de casa sense cremar-me les cames perquè el portàtil s'escalfa de mala manera. Ara mateix estic preparant una entrevista pel programa de demà mentre miro el 3/24 i trobo un encert haver fet que en Dave vingués a viure a casa.