Us presento el meu nou amic. Es diu Dave i m'ajuda a treballar des de casa. De fa uns dies que puc escriure des del sofà de casa sense cremar-me les cames perquè el portàtil s'escalfa de mala manera. Ara mateix estic preparant una entrevista pel programa de demà mentre miro el 3/24 i trobo un encert haver fet que en Dave vingués a viure a casa.
Últim dia de juny i últim dia de la temporada, per a la majoria, a la redacció de l’APM? Tenim embastats els programes de juliol amb el mega-especial de 5 anys que emetrem el dia 21. De moment, aquesta nit la racció 157 de l’APM? (TV3 – 21:50h.). I en primícia la nostra visió de Raquel Sans sobrevolant Catalunya amb el seu helicòpter.
Alguna pregunta més? Alguna pregunta más? Més informació sobre l’APM? i altres novetats periodístiques en propers posts.
Diumenge em mouré. No és que normalment no ho faci però la diferència és que diumenge em mouré pels quiets i això, malauradament, no s’estila gaire. L’amic Màrius té un fill, el Lluís (el “Llullu”) que s’ha convertit en el líder mediàtic dels quiets gràcies a l’empenta del seu pare. Després d’explicar la seva vida en un llibre totalment recomanable ara s’ha empescat un concert benèfic en pro de les fundacons Nexe i Guimbarda (dedicades als pluridiscapacitats). Enhorabona, Màrius!
Els catalans hem vist Barça, Barça i més Barça. Les audiències de tot el relacionat amb la triple corona blaugrana han estat d'escàndol. Ahir, sense anar més lluny, els gladiadors del Pep van convèncer el 42% dels catalans. Increïble. Així, no és estrany, que els de l'APM? tinguem clar quin és el paisatge favorit de Catalunya.
Aquest vídeo i molts més a partir de les 21:50h. a TV3.
Dimarts a la nit TV3 emet dos especials previs a la final de la Lliga de Campions titulats: “Paraula de Pep” i “Londres, París, Roma” i això farà que l’APM? no hi càpiga. Per tant, tota l’artilleria pre-triplet anirà condensada a l’APM? Extra de diumenge (TV3 – 16:45h). Entre d’altres coses descobrirem qui fa revenda d'entrades per la final:
La terrassa de casa pren vida. Arriba la calor i això fa que les plantes surtin de la letàrgia i cridin als quatre vents que són aquí. A més a més, enguany, he posat un hort urbà a casa. Fa una setmana vaig plantar tomàquets, albergínies, maduixes, enciams i pebrots (a la fotografia). Amb només set dies ja comencen a donar senyals de vida. Ja hi ha maduixetes diminutes que auguren unes excel·lents postres d'estiu. Els enciams creixen a una velocitat sorprenent i aviat passaran a ser part d'una amanida. Els pebrots i les albergínies treuen noves fulles a cada instant i, aquest matí, la tomaquera m'ha sorprès amb dues petites flors que anuncien que tot va bé. Ja us aniré informant de com prosprera el meu hortet i dels resultats finals de la feina feta.
Avui a partir de les 21:50h. a TV3 una nova edició de l'APM? amb especial atenció a l'anàlisi catòdic del que va passar dissabte al Bernavéu. Un partit que tractarem des del total respecte al rival. Com a mostra, aquest vídeo-botó:
No us el perdeu o no sabreu què dir quan demà algú us pregunti si "ho haveu vist?".
La història interessa poc i la ràdio encara menys així que la majoria de gent que llegeixi el títol del post no arribarà aquí. En fi, ahir va ser un dia històric, radiofònicament parlant. Van sortir els EGM (com passa cada any tres vegades) però ahir van confirmar una cosa: Catalunya Ràdio ha perdut l’hegemonia. Ara la ràdio més escoltada a Catalunya és RAC1 i això és un fet històric ja que en els últims 14 anys la líder, indiscutible, ha estat sempre l’emissora pública catalana. Són molts els factors que han fet que una emissora amb 26 anys d’experiència cedeixi davant d’una amb només 9 anys de vida i menys recursos. T’atreveixes a apuntar-ne algun? Què ha passat? D’entrada, tot sembla indicar que els catalans prefereixen la ràdio amb crosta.
El títol del post és d'una evidència total, d'acord. Però aquest vídeo del "Britains got talent" n'és un clar exemple. El programa és la versió O.T. britànica tot i que basat en el format "Tienes talento". Tant se val, la concursant és Susan Boyle. Té 47 anys i sembla un personatge de Little Britain. Així la va jutjar tothom fins que va començar a cantar.
La professió fa por. El circ de la tele està absorbint el periodisme i ens estem convertint en mones d’aquesta fira ambulant. Així, per exemple, hem intentat mesclar la telerealiat (dels reality) amb el reporterisme. I el resultats són productes com “21 días” o “Callejeros”; del que s’ha dit que és el “30 minuts” del segle XXI: puaj! Una cosa és un reportatge de mitja hora ben fet i documentat i una altra passejar-se per barris de barraques amb una càmera a la mà.
