La foto

Aquesta és tota la gent que aquest estiu fem programes a Catalunya Ràdio. On és Wally? Doncs jo diria que aquell dia no anava amb samarreta de ratlles i barret com en Wally sinó que portava una camisa blanca.

Col·laboradors a punt.

Ja està pràcticament tot llest perquè comenci el programa! Dilluns és el gran dia i l'esquelet del programa ja té forma. Avui, però, toca parlar dels col·laboradors que he fitxat per al Som Així. Cinc persones que, de dilluns a divendres, a les 12:45h. exposaran els seus coneixements a l'antena de Catalunya Ràdio. Aquests són els cracks:

PEP TORRES. (http://www.stereo-noise.com/) Cada dilluns ens vindrà a explicar la història d'alguns invents que han caigut en l'oblit i també els invents que vindràn; allò que farem servir d'aquí a ben poc. El títol de la seva secció és: Som re-creatius.

MÀRIUS SERRA. (http://www.mariusserra.info/) Dimarts serà el dia de l'home dels jocs de paraules. De fet, la seva secció és un joc. A través de biografies de personatges de la història descobrirem allò que diu el refrany; que de Joans i ases n'hi ha a totes les cases. O, com s'entesta a dir en Màrius: "de Sanjuans i ases n'hi ha a totes les cases" i després m'ha dit: "això és el subtíol de la secció, pel títol he pensat: som ubicus! Què et sembla?". Quan t'ho diu amb aquest entusiasme no li pots dir que no. Som ubicus, doncs.

MARC BOADA (http://www.marcboada.com/) Dimecres és el dia de la ciència. En Boada és un dels millors divulgadors de ciència que conec i ho demostra cada setmana al programa Què Qui Com del Canal 33, i aquest estiu demostrarà que "Som ciència".

NÚRIA COLL (http://www.nuriacoll.cat/). Periodista i millor persona. Aquest estiu li han encarregat presentar "La nit dels ignorants" i ho fa molt bé. Cada dijous ens vindrà a explicar com són les matinades d'estiu de Catalunya Ràdio. Som ignorants.

FRANCESC ORTEU (http://www.imdb.com/name/nm0969852) Guionista de prestigi dins la professió. Ell era darrer el Pasta Gansa o ara a l'Afers exteriors d'en Mikimoto. Aquest estiu ens demostrarà que els catalans no som tant estranys, perquè hi ha gent que és massa! Som Massa, per rematar la setmana.

Torno a la ràdio!

Aquest estiu torno a Catalunya Ràdio! La notícia ja és oficial i estic content. Després de dos anys de guionista del programa de les tardes i de presentar i dirigir l'estiu passat el magazine dels caps de setmana (el Tres60), aquest estiu m’han demanat que presenti el programa dels migdies (de dilluns a divendres de 12 a 14h).

És, sens dubte, un altre pas endavant. Una nova fita aconseguida. I un nou repte que afronto amb més ganes que mai. L’equip que m’acompanyarà és de primera i els col·laboradors que he fitxat són excel·lents. Tot plegat ho podreu escoltar a partir del 20 de juliol.

Al bloc us mantindré informats de tot el que passi al voltant d’aquest nou projecte. D’entrada us avanço el nom del programa: Som així. Memoritzeu-lo bé perquè se’n sentirà a parlar.

Apocalypse Sans

Últim dia de juny i últim dia de la temporada, per a la majoria, a la redacció de l’APM? Tenim embastats els programes de juliol amb el mega-especial de 5 anys que emetrem el dia 21. De moment, aquesta nit la racció 157 de l’APM? (TV3 – 21:50h.). I en primícia la nostra visió de Raquel Sans sobrevolant Catalunya amb el seu helicòpter.

Alguna pregunta més? Alguna pregunta más? Més informació sobre l’APM? i altres novetats periodístiques en propers posts.

Thriller... avui és el dia, oi?

Actualitzar

No actualitzar el bloc és un bon senyal. No actualitzar-lo vol dir feina; en el meu cas: feina a la feina i també feina fora de la feina.

El vídeo de la setmana... versió APM?

La mosca i l'Obama és, sens dubte, el vídeo de la setmana. Però quan les imatges les passem pel sedaç de l'APM? on encara anem a treballar somrient per l'històric triplet blaugrana passen coses com aquesta:

Aquest vídeo i molts d'altres a les 21:50h. a TV3. Abans de sortir de revetlla, passa-t'ho bé amb l'APM?

Contrastant

5 anys després...!

Els dos partits al Palau han estat de bàsquet intens, jugant al 100% del primer al penúltim minut (perquè a l’ACB s’ha impost la moda d’abaixar els braços els últims segons del darrer minut). En tot cas, la sèrie final entre el Barça i el TAU ha estat d’aquelles per enganxar nous espectadors i afeccionats, i perquè els convençuts babevegem davant el televisor. I love this game!

El Barça s’ha imposat per 3 partits a 1 al TAU i, tot i que l’MVP de les finals li han donat a J.C. Navarro, val a dir que, el Barça rutlla, quan el joc interior funciona. Així, si hem guanyat la Lliga ha estat pel gran nivell al que han rendit aquests dos paios:

David Andersen i Fran Vázquez. La seva feina, al costat d’una gran defensa amb Basile (triplasso decisiu inclòs) com a màxim exponent, han portat al Barça fins al títol.

En una setmana he vist guanyar els Lakers l’anell de l’NBA i el Barça la Lliga ACB. Els primers feia set anys que no els veia guanyar la final i els segons cinc anyets ja sense la Lliga. Són moltes nits d’insomni per veure “la fiebre amarilla” i molts crits al Palau Blaugrana per tenir aquesta recompensa. Val la pena.

Convidat de pedra

Ahir en Pablo Motos va tenir al programa en Matthew Fox (en Jack de “Lost”) i l’actor va fer la seva feina a “El hormiguero”: ser un esquer. Res més. Van allà com a reclam. Els posen a l’aparador, entres a la botiga i a dins no hi trobes ni rastre del que t’havien promès. Els convidats són titelles que ballen al ritme que marca Pablo Motos i els seus col•laboradors. Quatre preguntes de rigor i llavors treu les formigues, el dinosaure de goma, surt del plató a fer una tomb amb un cotxe i deix de convidat com un estaquirot mentre veu com en Motos es llança d’un quart pis, com en Jandro fa un truc de màgia, com en Marron fa el seu “efecte papallona” i com el Flipy perpetua un dels seus experiments. I ell allà, mirant-s’ho. De vegades, penso que no caldria que hi hagués cap convidat a “El hormiguero”. El producte és bo, m’agrada i el miro sovint, però el dia que el compres pel convidat, et sents enganyat.

Post-APM?

L’homenatge al Pepe Rubianes en versió APM?


Un home de ràdio, a la tele:

APM? en raccions diàries

Aquest vespre l’APM? comença una nova aventura que ens portarà fins al programa especial-celebració dels 5 anys de programa. Des d’avui i fins el 21 de juliol, cada dia, després del TN Vespre emetrem un petit APM? de 2 minuts amb els millors moments dels 5 anys del programa. L’objectiu és que els espectador escolliu quin ha estat el millor moment de tots. Dimarts 21 de juliol farem un APM? especial 5 anys d’una hora de durada on hi haurà el rànquing escollit pels espectadors i moltes altres sorpreses.

I per a tu quin és el millor moment APM? Deixa el teu comentari .

Sóc el de l’anunci dels Donuts

Dissabte a la Penedesfera vaig viure una jornada d’aprenentatge i companyonia excel·lent que vaig rematar amb un sopar amb bons amics. Diumenge matí ocupat amb l’hort urbà, dinar paelleta a la platja i vespre-nit a l’Auditori de Barcelona amb les emocions a flor de pell a cada actuació de l’espectacle “Mou-te pels quiets” (gràcies, Màrius!). I aquesta matinada he vist en directe com els meus Lakers i en Pau Gasol guanyaven l’anell de l’NBA al costat del Gerard, un altre malalt de bàsquet.

Per tot plegat, quan aquest matí ha sonat el despertador (tot i que m’he posat al llit a les 05:30h després del partit de l’NBA) no tenia cap dubte que ha estat un cap de setmana rodó. Per tant, el paio de l’anunci dels Donuts sóc jo.

Mou-te pels quiets!

Diumenge em mouré. No és que normalment no ho faci però la diferència és que diumenge em mouré pels quiets i això, malauradament, no s’estila gaire. L’amic Màrius té un fill, el Lluís (el “Llullu”) que s’ha convertit en el líder mediàtic dels quiets gràcies a l’empenta del seu pare. Després d’explicar la seva vida en un llibre totalment recomanable ara s’ha empescat un concert benèfic en pro de les fundacons Nexe i Guimbarda (dedicades als pluridiscapacitats). Enhorabona, Màrius!

La cita és diumenge al vespre a la sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona. Sé que l’embrió del concert era modest però quan en Màrius en parla transmet tanta energia que és impossible no involucrar-s’hi. Així, ha aconseguit un espectacular cartell d’artistes que hi acturan desinteressadament. Aquí en van uns quants: Tricicle, Sergi López, Joan Miquel Oliver, Els Pets, Gossos, Pau Riba, Nina, Quimi Portet, Matthew Tree, Pep Bou, Carles Capdevila… i un bon grapat més.

La majoria els ha retratat per a l’ocasió en Jordi Ribó. Aquí van algunes de les millors fotografies:

I em deixava el més important. La signatura del Llullu:

Cap a la Penedesfera

Tot a punt per la Penedesfera. Aquesta segona edició es fa a casa, al Vendrell, concretament a Vil·la Casals (al barri marítim de Sant Salvador). Us recomano totes les taules rodones, però, especialment la de dissabte a la tarda: un taller d’eines 2.0 moderat per una vendrellenca amiga. Tot el que aprengui (que serà molt) acabarà reflectit en aquest bloc així que, vingueu o no, en veureu els resultats.

Gràcies

Va ser un homenatge més emotiu que televisiu però no es tractava de fer un programa de televisió sinó de recordar el millor còmic dels darrers anys. Va tenir grans moments: Pavlovsky, Faemino y Cansado, Tricicle, Serrat, Graset, Buenafuente...! Gràcies per fer-lo viure.

He guanyat les eleccions!

Sempre ha anat a votar. Mai no havia faltat a la meva cita amb les paperetes, les urnes, els presidents de taula i les mosques colloneres en forma d’interventor. Menys ahir. Aquestes han estat les primeres eleccions on no he votat. Si hagués estat al Vendrell hi hauria anat però era fora, a Europa. El millor de tot és que, també per primera vegada, he guanyat! Aquesta vegada els meus han arrasat amb un 62,46% del vots i això ja no hi ha qui m’ho tregui.

Oju, que venim!

Lògica periodística

Encara hi ha bons periodistes. Bons professionals que, tot i portar 40 anys dedicant-se a la professió encara tenen clar quina és la seva feina. Com a mostra un botó. La resposta d’Iñaki Gabilondo a una pregunta de l’Andreu Buenafuente en la conversa/entrevista que van tenir ahir a la nit a BFN.

Andreu: ¿Te queda algo sobre lo que opinar?
Iñaki: Me queda opinar de lo que pase mañana.

Improvisar

Ningú ha dit que improvisar sigui fàcil. De fet, et pot passar com en aquests dos vídeos. El primer és d’una presentadora que intenta descriure la velocitat a la que circula Fernando Alonso. I el segon, d’un reporter que troba la persona adequada per demostrar com es fan servir les mascaretes per evitar el contagi de la grip nova a Mèxic. Perquè, passi el que passi, sempre s’ha de riure.

Instants

La vida són instants que valen la pena com ho va ser el concert de les corals del Vendrell amb els Lax'n'Busto a favor de la restauració de l'orgue de l'església vendrellenca. A banda de l'emotivitat i la solidaritat de l'acte també cal destacar l'estrena de la cançó "Instants" del Pemi Rovirosa. Algú força implicat en el projecte m'ha regalat la lletra de la cançó (gràcies Anna) i jo us l'ofereixo a tots.

Instants
Pemi Rovirosa

Instants, la vida és instants
I breus van passant mentre et fas gran.
Gran i enrere mirant, veus que no n’hi ha tants.
Llavors et fas petit i penses
“vull viure somrient a cada moment,
cada esgarrapada del meu temps.
Perquè el temps és temps i l’anem perdent.
És l’únic que mai ningú podrà posar preu”.

Instants. Tan sols són instants,
que junts donen sentit a la felicitat.
I al final de tot, el que ens fa més forts,
davant de la mort, és haver-los viscut tots.
Sé, i ho sé amb convicció, que el món és rodó,
igual que després de l’u ve el dos…
t’ho creguis o no… el teu comptador
es tornarà a posar a zero per un altre…

Instants.

Aquí teniu un vídeo domèstic del moment:


I també el link de l'enregistrament fet per Televisió El Vendrell aquí.

Per quan un carrer dels Lax'n'Busto al Vendrell? Què més han de fer per merèixer-lo?

A l’altra banda de LOST

Només per a losties malalts de la sèrie la notícia de l’avió que ha caigut a l’oceà mentre anava de Rio a París té una altra perspectiva. Durant unes hores (massa i tot) no se sabia què havia passat i la sensació lostiana era que, per primera vegada coneixíem l’altra banda de LOST: el que va veure el món de l’accident de l’Oceanic 815.

Paisatge blaugrana

Els catalans hem vist Barça, Barça i més Barça. Les audiències de tot el relacionat amb la triple corona blaugrana han estat d'escàndol. Ahir, sense anar més lluny, els gladiadors del Pep van convèncer el 42% dels catalans. Increïble. Així, no és estrany, que els de l'APM? tinguem clar quin és el paisatge favorit de Catalunya.

Aquest vídeo i molts més a partir de les 21:50h. a TV3.

Amazing

L.A.L. ja són a les finals de l'NBA. Tocarà matinar per segon any consecutiu per seguir la parella Gasol-Bryant i inentar recordar la parella més "amazing" dels últims 20 anys: Kobe-Shaquille. Buff! I love this game!!!

… i visca Catalunya!

Podria semblar un clixé, un recurs o una manera de dir, però res més lluny de la realitat. Tant important és que el Barça llueixi la senyera de forma desacomplexada com que els jugadors no dubtin en reblar el “visca el Barça” amb un “…i visca Catalunya!” sense que això soni a tòpic. D’aquesta manera, agradi o no, es fomenta la relació directa entre l’entitat i el país.

El Barça és un equip amb ressò mundial i això pot ajudar a obrir els ulls a una realitat, l’espanyola, que massa sovint es nega des del mateix territori. El Barça juga la lliga d’Espanya. Disputa la copa del rei (i els seus seguidors xiulen l’himne espanyol). Guanya la Champions i es passegen arreu amb banderes catalanes i cridant visques a Catalunya. No serà això un símptoma d’una realitat clara i diàfana. Per què no onegen banderes estatals? Per què no criden “viva España”? Exposeu, si voleu, les vostres teories.

Us deixo amb un exemple de jugador del Barça que ha aprofitat les classes de català que ofereix el club i que entén la nostra peculiaritat.



Visca en Silvinho, visca el Barça… i visca Catalunya!

Eufòrics

"Copa, Lliga i Champions" (anteriorment coneguda com "We will rock you") i el clàssic "We are the Champions".

Tranquil

Mentre esperava que comencés el partit va perdre els nervis. Era el millor que li podia passar: així va poder seguir la final sense preocupacions.

Avui és el dia

Maneres de veure les coses

Millor fer-ho com en l'acudit d'en Ferreres: sempre en positiu.

Dimarts o diumenge?

Dimarts a la nit TV3 emet dos especials previs a la final de la Lliga de Campions titulats: “Paraula de Pep” i “Londres, París, Roma” i això farà que l’APM? no hi càpiga. Per tant, tota l’artilleria pre-triplet anirà condensada a l’APM? Extra de diumenge (TV3 – 16:45h). Entre d’altres coses descobrirem qui fa revenda d'entrades per la final:

Visc a Europa!

Avui comença la campanya electoral europea amb un objectiu clar: em volen espantar. Volen que tingui por i que això em faci anar a votar. Vas bé, cirerer! Amb mi no podreu! La campanya electoral de les eleccions europees tindrà l’efecte contrari que pretén. Primer amb l’anunci institucional replet de notícies falses.


I ara també amb l’espot dels socialistes farcidet de tolerància.


Està clar que amb anuncis com aquests no van enlloc. Apel•lar a la por no em convenç. El que vull saber és què faran i com ho faran. I quan algú ven por enlloc d’esperança no me’n refio.

I com diria el Montilla polonès: Visca Europa! Visc a Europa!

A riure

Aquesta nit hi ha APM? Entre d’altres coses sentireu com els jugadors del Barça escolten la Macarena enlloc de l’himne espanyol. Descobrireu preguntes noves a la roda de premsa de presentació de Florentino Perez. Bud Spencer es colarà a l’anunci de Bancaja i Obama continuarà rient amb els acudits de l’Eugenio. Tot això i molt més a partir de les 21:50h a TV3. A riure!

Atenció spoilers!

És impossible comentar res de Lost sense fer spoilers així que us aviso d’entrada. La “season finale” de la cinquena temporada és brutal! A la sèrie més enrevessada de la història tot ha canviat. De cop i volta ara sabem qui és Jacob i qui no és John Locke. Pim-pam. També sabem que ha esclatat la bomba col·locada a “the swan” però ens queda el dubte de conèixer si aquesta explosió evita “the incident” o el provoca. Collons, quina sèrie! Impossible aclucar l’ull. Imprescindible no perdre’s cap detall. I el millor de tot: aviat ho sabrem tot perquè la sisena serà la darrera temporada de Lost.


Així comença el capítol: Jacob i ¿John Locke?


Així acaba: lletres negres sobre fons blanc per primera vegada.

Ja sóc penedesfèric

Ja sóc de la Penedesfera (la comunitat de blocaires del Gran Penedès) i per tant puc afirmar el que diu el títol d’aquest post: “Ja sóc penedesfèric”. Us recomano que visiteu aquest espai virtual penedesenc perquè hi podreu trobar i descobrir molta gent que publica coses interessants. A més a més, enguany les Jornades de la Penedesfera es fan a casa: al Vendrell, concretament, a Vil·la Casals. Jo celebraré aquesta incursió dins el món penedesfèric fent reformes al bloc. Aviat estrenaré nova imatge. A viam què us sembla.

Paisatges

Aviat, a TV3, dimarts a la nit començarà un nou programa: "El paisatge favorit de Catalunya". S'emetrà, això sí, sempre després de l'APM?

Aquest i altres vídeos aquesta nit a partir de les 21:50h. a TV3.

Vida

La terrassa de casa pren vida. Arriba la calor i això fa que les plantes surtin de la letàrgia i cridin als quatre vents que són aquí. A més a més, enguany, he posat un hort urbà a casa. Fa una setmana vaig plantar tomàquets, albergínies, maduixes, enciams i pebrots (a la fotografia). Amb només set dies ja comencen a donar senyals de vida. Ja hi ha maduixetes diminutes que auguren unes excel·lents postres d'estiu. Els enciams creixen a una velocitat sorprenent i aviat passaran a ser part d'una amanida. Els pebrots i les albergínies treuen noves fulles a cada instant i, aquest matí, la tomaquera m'ha sorprès amb dues petites flors que anuncien que tot va bé. Ja us aniré informant de com prosprera el meu hortet i dels resultats finals de la feina feta.

Don Andrés

Tota l’eufòria controlada i continguda per Pep Guardiola va esclatar ahir en un tres i no res. El gol d’Iniesta va fer-ho saltat tot pels aires. Feia temps que no vivia un moment com aquest. Amb tot, el partit d’ahir és passat... el millor encara està per venir.

Eufòrics

Avui a partir de les 21:50h. a TV3 una nova edició de l'APM? amb especial atenció a l'anàlisi catòdic del que va passar dissabte al Bernavéu. Un partit que tractarem des del total respecte al rival. Com a mostra, aquest vídeo-botó:

No us el perdeu o no sabreu què dir quan demà algú us pregunti si "ho haveu vist?".

Segona part; minut 40.

Després del golàs de Piqué, afònic i amb el braç vermell per l’impacte de múltiples botifarres ell va enviar un sms a un bon Amic que treballava a la transmissió d’en Puyal. Estaven seguint el devenir del partit per la ràdio pensant que els senyors del Plus els podrien haver descomptat l’àudio del pay per view ja que no l’estaven fent servir. En aquell moment d’èxtasi culé, l’Amic va llegir el missatge per la ràdio. Al menjador d’aquella casa va haver-hi un nou moment d’emoció. Al mestre li va agradar el text i ho va verbalitzar. Com en Cruyff, ara tenia la gallina de piel. L’amic va citar la font i tots dos van comentar-ho. Genial. En aquella estança ell ho va celebrar com si haguessin marcat un setè gol.

Em fa riure

Celebro que hi hagi gent amb idees així de bones quan li proposen de fer un anunci. Cada dia en veig uns quants però aquest l'he trobat prou original i per això vull compartir-lo amb vosaltres.

Som-hi!

Avui nou capítol de l'APM? (TV3, 21:50h) on, entre d'altres vídeos, podreu veure el "nou" anunci de la Generalitat de Catalunya. Som-hi!

Els millors

El millor grup de rock del país té un nom: Lax’n’busto. Dissabte vaig ser a la sala Razzmatazz de Barcelona per veure’ls en directe. Era el meu primer concert de la gira del disc “Objectiu la lluna” i no exagero gens amb la conclusió que en vaig extreure. Estan en plena forma i els dubtes que havia generat el canvi de cantant han quedat totalment oblidats. L’engranatge torna a rodar i sonen millor que mai. Va ser un concert curtet (perquè era dins els actes del tercer aniverari del club TresC) però molt intens. No us els perdeu.

Sobreviuré

M’encanten les versions. Sí. I una de les cançons més versionades és “I will survive”. En tinc versions a cabassos i per això quan en trobo alguna de nova costa que em sorprengui. Però aquesta és la bomba. Perquè és una versió ben feta i perquè conté dosis d’humor. Tot plegat és el meu regal optimista pel cap de setmana.

Història de la ràdio

La història interessa poc i la ràdio encara menys així que la majoria de gent que llegeixi el títol del post no arribarà aquí. En fi, ahir va ser un dia històric, radiofònicament parlant. Van sortir els EGM (com passa cada any tres vegades) però ahir van confirmar una cosa: Catalunya Ràdio ha perdut l’hegemonia. Ara la ràdio més escoltada a Catalunya és RAC1 i això és un fet històric ja que en els últims 14 anys la líder, indiscutible, ha estat sempre l’emissora pública catalana. Són molts els factors que han fet que una emissora amb 26 anys d’experiència cedeixi davant d’una amb només 9 anys de vida i menys recursos. T’atreveixes a apuntar-ne algun? Què ha passat? D’entrada, tot sembla indicar que els catalans prefereixen la ràdio amb crosta.

Sense crosta

Aprofitar el tirón

Dos exemples de com aprofitar el tirón. El primer en forma de vídeo. Susan Boyle és un fenomen a internet i això, els bons, ho saben aprofitar. El gran Jay Leno va fer això al seu show:



Un crack! Un altre exemple de la frase no normativa que encapçala aquest escrit és "Casal Rock". El nou programa de TV3 va aprofitar la punta d’audiència que cada setmana assoleix "Crackòvia" (ahir un 25,6% del share i 858.000 espectadors) per aconseguir una bona xifra: 599.000 espectadors i un 18,7% del share. Realment el programa és prou bo. Però, aguantarà? A vosaltres, què us va semblar? I encara una altra pregunta: vau reconèixer la veu en off?

L'equip Z... de ZP

Demà torna l’APM? i el Barça no juga a la mateixa hora; així que toca riure 25 minuts amb un programa que tindrà moments com aquest. Recordeu: dimarts a les 21:45h. a TV3.

Horiginals

Som originals? Està tot inventat? De vegades em fa la sensació que ja s'ha fet tot i que ens repetim i ens repetim i ens repetim i ens repetim... s'entén? Una de les últimes iniciatives "originals" del FCB ha estat fer una versió del "Boig per tu" de Sau perquè la gent la canti abans del partit al més pur estil "You'll never walk alone". Doncs resulta que això no és nou. Fa molts anys el gran Arús, de genolls i amb la careta de Nuñito, ja va cantar "Boig pel club".



Per cert, ahir gran sopar "horiginal" amb els bons amics de la ràdio. Gràcies!

Playoffs’09

És l’hora. Arriben els Playoffs de l’NBA i això té pinta que acabarà amb els Lakers de nou a la final, per tant, tocarà matinar de nou per no perdre’s cap partit de la final contra els Cavaliers (és la meva aposta per la final; Boston palma a la final de l’est). En Pau i en Kobe estan a punt. Jo també.

La temporada regular, però, ha acabat amb dues bones notícies. La primera és que Rudy (a qui el Barça hauria hagut de fitxar a cop de talonari quan en Navarro va anar a intentar fer les amèriques) va fer sis triples al darrer partit de lliga. D’aquesta manera s’ha convertit en el debutant que més triples ha encistellat en una temporada. En total: 169. A més a més. José Manuel Calderón (el millor base que ha donat el bàsquet estatal) s’ha convertit en el jugador amb millor percentatge de tirs lliures en una temporada d’NBA. Ha encertat 151 dels 154 tirs que ha llançat. Un crack!

Les aparences enganyen

El títol del post és d'una evidència total, d'acord. Però aquest vídeo del "Britains got talent" n'és un clar exemple. El programa és la versió O.T. britànica tot i que basat en el format "Tienes talento". Tant se val, la concursant és Susan Boyle. Té 47 anys i sembla un personatge de Little Britain. Així la va jutjar tothom fins que va començar a cantar.

Al Youtube trobreu molts vídeos de la seva actuació. Val la pena, però, veure tota la seqüència.

http://www.youtube.com/watch?v=d-KiGva9dV4

Què tal? Tots l'hauríem infravalorat d'entrada, oi?

Quintero Vs Mas

Tots sabem que el Barça li tornarà a clavar quatre gols al Bayern a la primera part del partit i que, per tant, la segona serà avorrida i sense gols. Així que a la mitja part tothom canviarà de canal i posarà l'APM? de TV3; un programa que val la pena i com a mostra un botó:

Vacances curtes = curtmetratge

Per entretenir-vos durant aquestes vacances de Setmana Santa us deixo un curtmetratge que m'ha agradat. Es titula "the black hole" i en podeu gaudir mentre jo marxo quatre dies a Lisboa. Siau!

Què? Cafè!

Fent un cafè fullejo el diari en un dia en que tens la sensació que només treballes tu i el cambrer que t'ha servit. Atenció a les perles que he trobat: M.Teresa Fernández de la Vega: “Hem de passar d’un Estat reivindicatiu a un Estat cooperatiu”, és a dir: cafè per a tots. Manuel Chaves: “Buscaré un finançament que serveixi per a totes les comunitats”, és a dir: cafè per a tots. I un columnista em recorda que Ángeles González Sinde va signar el “Manifiesto por la lengua común”, és a dir: només tenen una marca de cafè.

He hagut de demanar més sucre al cambrer perquè el cafè m’ha semblat, aquest matí, massa amarg.

Abril boig

L'abril està boig. Avui fa calor, demà fa fred. Avui surt el sol, demà plou. Imagino que per això els americans celebren el seu "sants innocents" aquest mes. Én diuen April's fool i s'ho prenen "seriosament". Així, les bromes van a cabassos i afecten tothom. Aquí van per exemple, les bromes que es fan als rodatges de grans series com House o Bones.

April’s fool a House:


April’s fool a Bones:

Promeses complertes

He rebuscat en el programa de govern d’IC-Verds i he trobat aquest punt: “Matar al missatger si no calla a cops de pal”. Res a dir, doncs. Estan complint amb la seva promesa electoral.

Per un tub

Aquesta setmana tindreu APM? per un tub. I és que els personatges d’”El cor de la ciutat” han marxat de vacances de Setmana Santa i, de dilluns a dijous, després del TN Migdia hi haurà 25 minuts d’APM?Extra.

D’altra banda, una de les peces que es podran veure demà a la nit a TV3 (21:45h.) és aquesta:


Gaudiu-ne!

Entrena-ment

“Aquesta frasse conté tres herrors”

¿Ets capaç de trobar-los?

PS. El quart error és no veure programes com el Quèquicom del Canal 33; un dels millors programes de divulgació que es fan actualment.

Tele a 100

Avui en dia fer 100 programes de televisió és gairebé un miracle. Aquesta setmana, però, dues sèries han arribat al seu centenari. Diumenge Aída emetia el seu capítol número 100 amb especial musical que, sincerament, era bastant fluix (només se salvava en Mauricio Colmenero cantant “soy un cabrón”: sublim!). D’altra banda, dimarts qui feia el centenari era el doctor House que durant 100 capítols ha arrossegat la seva cama i la seva mala llet. Per cert, el capítol-aniversari de House és un dels pitjors que he vist últimament. Es veu que els aniversaris no proven. Qui no podrà demostrar com es fa un programa 100 serà (almenys de moment) Berto Romero. El seu programa ha caigut de la graella i és que, com deia al principi, a la televisió, fer-ne 100 és gairebé un miracle.

Bloc de viatges

El millor bloc de viatges és “La volta dels 25”. No ho dic només jo, també ho sostenen els experts de Lonely Planet que l’hi han atorgat el premi Travel Blogger, considerats els Òscar dels blocs. Els responsable del bloc és en l’amic Marc Serena, periodista que vaig conèixer a Catalunya Ràdio. Ara està donant la volta al món amb el propòsit de d’entrevistar vint-i-cinc joves, de vint-i-cinc països diferents i que tinguin vint-i-cinc anys. Així és “La volta dels 25”, un bloc recomanable on, a més a més, aquest bloc on estàs ara mateix hi surt citat. Enhorabona i gràcies Marc.

Els polítics canten

Això i algun que altre vídeo més aquesta nit a l'APM? de TV3 (21.45h).

El nou periodisme

La professió fa por. El circ de la tele està absorbint el periodisme i ens estem convertint en mones d’aquesta fira ambulant. Així, per exemple, hem intentat mesclar la telerealiat (dels reality) amb el reporterisme. I el resultats són productes com “21 días” o “Callejeros”; del que s’ha dit que és el “30 minuts” del segle XXI: puaj! Una cosa és un reportatge de mitja hora ben fet i documentat i una altra passejar-se per barris de barraques amb una càmera a la mà.

El més “nou” es diu “21 días” on la presentadora es creu en el dret de parlar d’anorèxia en primera persona per haver estat 21 dies sense menjar. Jo crec que això és més un reality show que un exercici professional d’una carrera universitària de grau. Estar 21 sense menjar és una burrada i, en tot cas, una operació biquini en plan dràstic. Però no ho considero ni anorèxia ni periodisme; en tot cas seria una mena de periodisme anorèxic, és a dir, malalt i malaltís. Tampoc ho és passar-se 21 dies fumant porros encara que això sembli “guai” i a més a et reporti audiència (la noia que fumava porros va aconseguir un 18,3% de share amb el seu “experiment”). Què serà el següent? S’admeten propostes. Jo la voldria veure 21 dies bevent només pippermint.

Què és un spoiler?

Spoiler és dir que Sayid Jarrah mata a Benjamin Linus al final del capítol 10 de la cinquena temporada de Lost a algú que segueix la sèrie i no ha arribat a aquest punt.

Final de setmana feliç

N'Oliver ja torna a ser aquí amb el seu "Bombón mallorquín"; un refrescant gelat a ses illes i ara, també, un nou llibre/disc d'aquest personatge que a alguns ens agrada tant i que altres detesten. Tant se val. Escoltar el nou senzill del Juanmi (així em va dir que li deien els coneguts) és sempre un final feliç per una setmana dura.

A més a més, el vídeo és collonut.

Horari

Si surto de casa quan el sol treu el nas i quan torno ja es pon, és evident, que faig horari solar.

En Monty és aquí

Aquí va l’anunci en primícia de l’èxit de vendes d’aquest Sant Jordi: “On és Monty?”. Un vídeo que podreu veure dins l’APM? d’aquesta nit (TV3 – 21:45h).

On és Monty?

Ja deveu haver notat que el president no és una persona que es prodigui gaire. Li costa fer-se veure. Per això aquest Sant Jordi sortirà a la venda el llibre: “On és Monty?”. De moment n’he aconseguit la portada. Demà al matí, en primícia, l’anunci.

Budistes de la informació.

Els que escoltem Catalunya Informació de matinada som budistes de la informació perquè la repetició constant, cada mitja hora, dels mateixos textos es converteixen, a altes hores de la matinada, en un mantra informatiu.

Atacant el dret d'informació

Així ni ens faran callar...


...ni perdre el somriure.

Club de fans de John Boy

Bones notícies en l’àmbit musicals pels que ens agrada la música que fan en Santi Balmes i companyia, és a dir, Love of lesbian. Els LOL tenen nou disc titulat: “1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna)”. El primer senzill porta per títol “Club de fans de John Boy” i el videoclip és així. De moment he tingut poc temps per escoltar-lo amb deteniment. El single m’agrada i, a més a més, han penjat totes les cançons al myspace. Així que ja ho sabeu. Salut i bona música!

Somiant despert

“Escriure ficció és com somiar despert.
Amb l’avantatge que pots reprendre el somni dia rere dia”.
Haruki Murakami, aquesta setmana a Barcelona.

Sing Star

Vídeo en primícia pels blocaires que passeu per aquí.
Això es veurà aquesta nit a l'APM? de TV3 (21:45h).



Reconeixeu la veu del cantant?

Españoles, Fichados ha muerto

Ja sé que ningú no el troba a faltar perquè pocs eren els que el veien (eus ací el problema). Però un dimarts qualsevol un directiu de televisió es va posar el trajo d’Arias Navarro i va pronunciar la frase que encapçala aquest post. Avui celebrem l’efemèride: fa un mes que el programa va morir. Els mateixos que el van decapitar pel camí ja han deixat més víctimes. I els mateixos decapitats ja estem en projectes nous. That’s entertaintment. Així és el circ de la tele.

The daily show

Interssant article d'Enric González a El País d'aquest dilluns. Us en faig un estracte:

ENTREVISTA

Señoras y señores, buenas noticias: el periodismo televisivo está muy vivo. La semana pasada, sin ir más lejos, alcanzó una de sus cumbres. Ahora, las malas noticias: ese periodismo del que hablamos no lo hizo un periodista, sino un cómico; el tema era, precisamente, el pésimo nivel del periodismo televisivo; y, para rematar, va a ser difícil que ustedes puedan contemplar la cumbre profesional a la que me refiero, porque Viacom ha prohibido que el programa en cuestión se reproduzca en YouTube. A falta de evidencias, tendrán que creerme.

Algunos de ustedes estarán familiarizados con The Daily Show, el programa informativo-humorístico que presenta Jon Stewart en Comedy Channel. Habrá quien sepa que Stewart, cómico de profesión, es considerado uno de los informadores más fiables por los estadounidenses menores de 35 años. La semana pasada, Stewart dedicó The Daily Show a repasar los desmanes de CNBC, mítico canal de información bursátil, emblema de todos los delirios de Wall Street, y acabó centrándose en Jim Cramer, el más popular analista de CNBC. Cramer fue uno de los muchos economistas reconvertidos al periodismo que proclamaron que Wall Street seguiría subiendo eternamente, y lo mantuvieron hasta el momento mismo del colapso. De lunes a miércoles, Stewart destrozó metódicamente a Cramer y CNBC. Y el jueves, en un gesto valiente, el periodista-analista Jim Cramer compareció en The Daily Show para ser entrevistado. Jon Stewart hizo la entrevista que los periodistas sueñan toda su vida. Fue algo terrible, una carnicería. A Cramer se le escaparon las lágrimas. Y, sin embargo, la conversación mantuvo un tono de respeto mutuo. Ni un grito, ni una mala palabra, ni una descalificación. Fue algo duro de ver, pero fue edificante, digno, informativo. En España, tenemos La Noria. El sábado apareció, por cuarta vez, creo, Violeta Santander. Si lo vieron, ánimo: con el tiempo lograrán olvidarlo.

Només dues observacions. El vídeo sí que es pot veure. Potser no al tòtem dels vídeos d’avui en dia que és Youtube però només cal posar-hi dos dits de front i entrar al web oficial de The Daily Show per trobar-lo. I segona apreciació: el periodisme està en crisi, sí, però no ens hem de lamentar perquè qui faci periodisme sigui un còmic. L’humor també serveix per explicar coses... com el periodisme, oi?

'Al cafè de l'amic Joan'

Només s'encomana la musiqueta.

Arigató i bon profit.

M'han portat una remesa de menjar arribat directament de Tòquio (visca la gent que em coneix!). La majoria de coses no sé ni què son i, és clar, la llista d'ingredients escrita en idioma autòcton no ajuda gaire. El que tinc més clar és la segona fotografia. És el que sembla: una mena de galetes de gamba. Arigató i bon profit!

Perdut sense Lost

Aquesta setmana Lost descansa. No hi ha capítol nou. Ens quedem amb les ganes de saber més coses de l’illa més intrigant de la història de la televisió. Amb tot, la setmana que Lost reposa no deixo de trobar-ne referències a la televisió. La més inquietant és aquesta cortineta de Cuatro copiada/inspirada en els crèdits inicials de la sèrie.



La segona referència –aquesta vegada divertida– l’he trobada a Telecinco. Concretament a Aída on han fet que al personatge de Mauricio li toqui la loteria. ¿Us imagineu a quins números jugava?



Namaste.

Parint

Estic parint uns guionets per a un pilot de televisió i el part està sent difícil però molt divertit. De vegades em trobo amb gent que em pregunta: d’on treus les idees? O una altra versió de la pregunta que és: com se t’acut tot això? Si llegíssiu el que escric amb els meus ulls no ho trobaríeu tan bo. De fet, sovint penso que el que faig ho podria fer qualsevol persona que hagués parat atenció el dia que a pàrvuls li van ensenyar a escriure i no li fes res aplicar les normes d’ortografia i puntuació que li van ensenyar a l’escola. La resta és fàcil.

Una altra manera de respondre és buscar l’origen d’algunes sèries que estan triomfant. Així, dins la secció “articles robats” avui li ha tocat a l’Hernán Casciari i el seu bloc Espoiler dins del diari El País.

He copiat i traduït alguns fragments d’un dels seus últims posts.

En televisió, com en molts àmbits, l’origen d’una idea és moltes vegades arbitrari, fortuït i, en qualsevol cas, un gran misteri. De vegades no entenem com una determinada idea es va convertir en un pilot, amb tot l’esforç que això implica.

Alguns exemples exitosos com Lost pertanyen al gènere de la proveta fabricada en un laboratori perdut de la cadena ABC. El seu orgien és a la pel·lícula Cast Away (El nàufrag), protagonitzada per Tom Hanks.

Al guió del primer pilot els personatges estaven més perduts que ara: cuinaven cocos, prenien el sol i no anaven enlloc. Fins que J.J.Abrams es va sumar al projecte i va aportar-hi un grapat de preguntes clau: ¿I si la illa fos un personatge més de la història? Etc.

En un altre extrem hi ha les muses. És el cas d’Anthony E. Zuiker, a qui se li va acudir la història de CSI després d’una llarga i esgotadora jornada de treball a l’Hotel Mirage de Las Vegads on era conductor d’un trenet per a turistes. Assegut al sofà de casa, amb una cervesa a la mà, Anthony mirava amb la seva dona un documental del Discovery Channel sobre les noves tècniques d’investigació científica que feia servir la policia. “Quina bona idea per una sèrie”, va dir. Avui CSI és una franquícia d’èxit mundial.

Un dels exemples més atractius és el de l’origen de Seinfeld. La idea d’aquesta sitcom va sorgir de les xerrades que Jerry Seinfeld i Larry David mantenien cada dia. En un moment de la conversa es van adonar que d’aquestes converses sobre “no res” podien ser l’origen d’una comèdia. I així va ser com del no res absolt i de l’absurd quotidià en va sortir la millor sitcom que –per a molts– ha produït la televisió nord-americana en tota la seva història.

Inspirades per les muses o dissenyades per experts, ningú dubta que les idees són els producte més preuat a la televisió. Ara, que una idea arribi a convertir-se en una sèrie i que, a més a més, funcioni, això ja és una altra cosa.

Tornem en 2 minuts

Ah, les pauses publicitàries! De vegades curtes, de vegades eternament llargues. Què feu durant la publicitat? Simplement feu zàping? Aprofiteu per anar al lavabo? Teniu temps de preparar el sopar? Heu arribat a escriure les vostres memòries en una pausa de CSI?

Hi ha moltes maneres d’aprofitar la pausa per a la publicitat per distreure’ns. Però no només nosaltres. Els presentadors també ho fan. Atenció a aquest vídeo d’un canal de Chicago on els presentadors han creat una coreografia durant la pausa. I tant formals que semblen quan estan en directe!



Us imagineu que, mentre nosaltres veiem l’anunci d’encomana el català (que s’enganxa com una mala cosa), en Pellicer i la Raquel Sans fan manetes?

Reformes de gorra

El bloc està de reformes. Els que fa temps que aneu traient el nas per aquí (deixant rastre a través dels comentaris o no) ja sabeu que de tant en tant li faig una rentada de cara al bloc. És un estímul per continuar escrivint ja que massa temps amb el mateix format m’avorreix i em provoca desídia. Aquesta vegada, a més, coincideix amb una notícia terrible: he perdut la gorra que era el símbol que fins ara apareixia a la capçalera del bloc. La vaig comprar a Madrid i l’he perduda al metro de Barcelona, per tant, no us estranyi la meva tristesa ja que era una gorra “capital” en la meva col•lecció. Bromes a banda –i havent quedat clar també que el títol del post porta a engany– continuaré treballant en els “retocs” del bloc.

Preguntes perverses 01

¿Celebrant la diferència s'arriba a la igualtat?

Infiltrat

A l’APM? quan algú apareix per darrere d’un reporter en directe i saluda a càmera, crida o simplement molesta en diem un “infiltrat”. Gairebé cada dia hi ha algun infiltrat entre les imatges que ens serveixen els visionadors del programa; però feia temps que no n’hi havia un de tan bo (i quan dic bo no em refereixo a l’energumen que es cola a la connexió de la reportera de ETB sinó a les imatges en sí mateixes). Aquest és el regal pel cap de setmana:

micro-relat 02

Allò que el vent s’endugué
Ahir feia tant vent que vaig dir “fill de puta” a la Diagonal i es va emprenyar un home de Canet de Mar.

I want to ride my bicycle

Li roben la bicicleta, la recupera a través d'internet i el lladre el felicita



Iván Yarza, un traductor de 34 anys, ha recuperat la bicicleta que li van robar al barri del Raval de Barcelona al setembre. Yarza la va trobar a la venda per internet. «La venia a 30 euros, i només les peces de la bicicleta ja costen, almenys, 800 euros», explica el propietari.

Quan Yarza ja es pensava que no recuperaria mai més la bicicleta, una amiga seva el va alertar a mitjan febrer que algú pretenia vendre a través d'un portal d'internet una bicicleta que semblava la seva. I, efectivament, era aquella. Yarza va prendre nota del nom i del telèfon del venedor i es va posar en contacte amb ell per concretar un dia per veure's. Amb la denúncia a la bossa, va acudir a la cita i s'hi va trobar un noi d'uns 18 anys d'origen àrab. Quan el noi va ensenyar-li la bicicleta per tancar el negoci, Yarza li va dir que aquella bicicleta era la seva i li va mostrar la denúncia. «Li va canviar la cara, però en comptes d'espantar-se, em va donar l'enhorabona, com si no tingués res a veure amb el robatori», explica el propietari. «Et felicito per haver-la trobat», li va dir el noi, que va fer mitja volta i va desaparèixer.
Notícia extreta d'El Punt.

L'última lliçó

No, no és el títol d'un dels llibres de moda. L'última lliçó és la que ens va donar ahir Pepe Rubianes a TV3. L’emissió del seu espectacle “Rubianes solamente” va aconseguir reunir 985.000 catalans davant el televisor amb una quota de pantalla del 30%. I això, a dia d’avui, és una barbaritat.

I en aquesta última lliçó ens va mostrar que un bon text resisteix el pas del temps (em va fer riure tant com quan l’anava a veure al Club Capitol de Barcelona). I, sobretot, que fer televisió és més senzill del que molts pensen. Només cal una bona història i un bon narrador. Un bon guió i algú que l’interpreti. Punt. I així, a pèl, amb un paio sol en un escenari en una cosa tan poc televisiva com retransmetre una obra de teatre, TV3 va fer ahir un 30% de share.

Gràcies, Pepe!

Lapsus

El turisme entre Rússia i Espanya deu ser turisme sexual.

I+D

Algú sap què vol dir això? S’admeten suggerències, però fa 48 hores que vaig de bòlit per culpa d’aquestes dues lletres.

Coño, Pepe!

Gràcies per fer-me riure!

20...14

"El que penso és això: Catalunya no és Espanya, és una altra cosa i això cal sentir-ho. El Barça és una altra història. Quan arribes aquí de l'Arsenal et sorprèn veure a tanta gent, és un shock. Cal viure-ho per a entendre-ho. A Anglaterra és una altra mentalitat. Quan vaig sortir d'allà després de vuit anys, estava sorprès, però després de vuit mesos, quan ja no em feia mal l'esquena, havia de tornar a guanyar confiança i guanyar-me a la gent". Thierry Henry, a La Vanguardia

Desconnectat

/granà/

Hi tornarem

quan sortim d’aquesta tempesta.

Exigim eufòria

Aprofiteu-ho. Mazoni treu nou disc: “Eufòria 5-Esperança 0” i la promoció de llançament inclou poder-te descarregar, de forma gratuïta, el seu primer senzill: “eufòria” de la web de l’emissora iCatFM. Si ho feu, tindreu 4’16’’ de bona música on sentireu en Jaume Pla cridant la tornada de la cançó: No n’hi ha prou amb la felicitat: exigim eufòria.

No és alopècia... ens prenen el pèl

El PSC va omplir a vessar el Palau Sant Jordi el 7 de març del 2008, dos dies abans de les eleccions espanyoles, i uns dies abans que el PSOE s’atorgués la propietat intel.lectual dels 25 diputats dels socialistes catalans. Potser no es recorda, però Zapatero va fer un “apoyaré”. “En un any, l’Estatut s’haurà desplegat en tota la seva potencialitat”, va dir. Busquin el tall.

Bé, doncs la Generalitat ha obtingut la meitat dels traspassos que volia i Renfe és en via morta. 10 traspassos en dos anys de 235 previstos… Quan s’acabi el desplegament tindré uns 80 anys. Prometo caminar com l’Espinàs per poder-ho arribar a veure.

El problema és que potser d’aquí a uns mesos l’Estatut no el coneix ni la mare que el va parir, que diria Alfonso Guerra. Bé, ni la mare ni el pare ni els soferts ciutadans que van ajudar en el part d’un nadó que va quedar a la incubadora i que 30 mesos després no ens volen tornar encara que ja camini. Potser algú hauria d’exigir d’una vegada que ens el tornin cap a casa, vist que la famosa gallina i els seus ous es quedaran a Madrid.

Tian Riba, periodista (per a El Món a RAC1)

El meu candidat

Mala cara

Si dilluns tinc ulleres darrere les habituals ulleres serà pel que passarà a Arizona. L’All Star Weekend ja és aquí amb el Pau a l’equip de l’Oest i en Rudy al concurs d’esmaixades. El donen en obert per Cuatro i tinc prou dosis de Nespresso com per aguantar despert. En fi, ja ho deien els Pet Shop Boys als 80: Go west!

micro-relat 01

feina absorbent
l'informàtic va entrar a la xarcuteria i va demanar 100 gigues de pernil dolç.

El circ de la tele

...i bon cap de setmana!

STFU

...i Christian Bale va fotre una bronca, el van gravar i ja tenim el remix:

Segona residència

Hi ha individus que, per fortuna (econòmica, està clar), es poden permetre una segona residència. Em sembla fantàstic. Alguns escullen la platja i d'altres la muntanya. Per a aquest segon grup que últimament té els fums pujadets va el següent missatge: "Les vaques porten esquella i la merda fa pudor". O com sempre s'ha dit a Catalunya: qui no vulgui pols que no vagi a l'era.

Calfred

Aquest matí he posat la ràdio i he sentit que algú deia: “La portaveu d’Esquerra Republicana al Parlament, Anna Simó, ha explicat que la Generalitat dóna suport a la candidatura olímpica de Madrid 2016 perquè Barcelona pugui ser subseu dels Jocs Olímpics”. Immediatament m’ha vingut un calfred que, segons el diccionari, és una “sensació de calor i de fred alhora, amb estremiment o tremolor, característica d’algunes indisposicions i algunes malalties. També dit de l’esgarrifança que se sent cada vegada que es constata que el país s’abaixa els pantalons de nou”.

La millor manera de començar un dilluns

La millor manera de començar un dilluns és haver d’anar a treballar en tren. Que sigui principi de mes i hagis de comprar bitllet. Que no tinguis prou calés i hagis de passar abans pel caixer automàtic. Que a l’estació es faci cua perquè, tot i que hi ha dues finestretes, mai les tenen obertes en dies com avui.
La millor manera de començar un dilluns és que coincideixi amb un canvi d’horaris i de recorreguts dels trens que et porten a la feina. Que el tren surti amb cert retard i que, a més, un incendi trunqui les teves opcions d’arribar a l’hora a Barcelona.
La millor manera de començar un dilluns és que cremi un tren de Renfe i que et tinguin parat una hora sense llum i que un trajecte que es fa en 50 minuts s’acabi convertint en una odissea de més de dues hores. Bon dilluns a tothom.