És que havia oblidat la contrasenya...
No tinc res a dir.
Bloc? Quin bloc?
Estava escrivint un llibre mediàtic però ningú n’ha parlat.
Em vaig adormir mirant la tele... i fins avui.
He fet servir totes les paraules que conec, així que continuar escrivint seria repetir-me.
Tenia ressaca.
Ho he deixat per dedicar-me al partit.
Vaig prometre fer un bloc en un míting al Sant Jordi i ara me n’he de desdir.
L’endocrí em va recomanar no “picar” entre hores.
Se m’han esborrat les lletres del teclat i no recordava on és la “ç”.
Estava de vaga perquè el senyor Blogger no em paga.
Vaig jurar a la Moreneta que no tornaria a escriure fins que plogués.
Sóc el doble de Ruiz Zafón i se’m va girar feina per Sant Jordi.
He estat detingut per apagar la flama olímpica.
No he estat jo, ha estat ell.
dimecres, 14 de maig del 2008
Excuses per no actualitzar durant 41 dies
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
SI!
PER FI!
AMAGAT SOTA L'OMBRA D'UN PI,
PENSANT EN AGAFAR UN NOU CAMÍ,
HAS ARRIBAT A DECIDIR,
QUE SERIA EL MILLOR PER MI,
VEURE`T UN ALTRE COP PER AQUI,
DEMOSTRANT QUE POTS SEGUIR,
I QUE CONTINUES ESTANT FI,
TORNAREM A ESPERAR CADA MATÍ,
EL MOMENT DE PODER-TE LLEGIR,
CELEBRANT AMB UN GOT DE VI,
VISCA LA MARE QUE ET VA PARIR!
GLORIA FUERTES
I NO VAL REPETIR!
JIJIJI
vilas, estàs fet un poeta... espero que aquesta nit a les postres pugis dalt de la cadira i em recitis uns versets. estic ansiós!
molt m'hauràs d'emborratxar... o potser no!
ah! i res de propostes indecens! Pervertit!
Me n'alegro... MOLT! :-)
becki, gràcies. ;)
Publica un comentari a l'entrada