Ni REC, ni Orfanatos ni, molt menys encara, Michael Claytons de torn... la millor pel•lícula en cartellera –almenys a El Vendrell– és “La torre de Suso”. Una peli senzilla i que no enganya ja que el subtítol ja avisa que és una comèdia divertida sobre les coses serioses de la vida.
Rius i plores alhora i, sobretot, et fan veure que val la pena construir una torre per veure les coses des de dalt... o, com diria aquell ruc que surt cada tarda a la ràdio, per canviar la perspectiva de les coses.
2 comentaris:
Home, això que dius de construir una torre per veure les coses des de dalt suposo que dóna molt de si, i si, reconec que m'has fet venir ganes de veure-la, però per favoooor... com que ni Rec? La has vist ja? És algo brutal. Vaja, a mi em va encantar...
Bé, quan hagi vist "la torre de suso", seguim amb la conversa ;)
trillina, no he vist Rec però és que jo i les pel·lícules de por mai hem estat gaire bons amics.
Publica un comentari a l'entrada