6 imatges horitzontals del 2009

1.


2.

3.


4.


5.


6.

Ja és Nadal

Camí de tornada a casa

L’any en 727 caràcters (espais inclosos)

Obama president. El Barça de les sis copes. Pep Guariola, Leo Messi i Andrés Iniesta. Corrupció. Santa Coloma, Prenafeta, Alavedra i les bosses de brossa blaves. Fèlix Millet i el cas Palau. El cas Gürtel, el Bitotes, Rita Barberà, Camps i els trajos. La crisi i els “brotes verdes” de Zapatero. Baltasar Garzón omnipresent. Michael Jackson gens present. Patxi López, lehendakari. Les filles gòtiques i elegants de ZP. 40 anys de l’arribada a la lluna. 20 anys de la caiguda del mur de Berlín. La ditxosa grip A. Somàlia i l’Alakrana. Usain Bolt corre massa. Pau Gasol i els Lakers campions del món. Pepe el Brujo i Cristiano Ronaldo. El fracàs de la cimera de Copenhaguen. L’etern Estatut. Les consultes per la independència.

Baetúria diu adéu

Ja és oficial i fins i tot alguns diaris ho publiquen; per exemple aquest i aquest. El grup vendrellenc Baetúria ha plegat. De forma amistosa els membres del grup han decidit deixar-ho després d’un grapat d’anys fent bona música. Al seu currículum queda haver guanyat el concurs Sona 9 i haver publicat dos discos. Així que, fins que algú ho superi, són el segon grup amb més renom de la vila després dels Lax’n’busto. Per als que els hem seguit de sempre, per als que els hem recolzat, per als que hem comprat els discos, per als que hem anat als concerts, per als que els hem convidat a tots els programes de ràdio que hem fet, per als que som amics de bona part del grup i per als que som germans d’un dels integrants de la banda, és una llàstima. Són bons, ens ho han demostrat i estic segur que ho continuaran fent amb altres noms.

Us deixo amb una antologia de tots els seu vídeoclips.

Telephone


Ves badant


Suc de magrana


Adéu Baetúria, benvinguts nous projectes!

Temps de neu

Ha arribat el fred. Plou. Fa vent... i neva. De fet, anant a la feina puc veure Montserrat tot empolsinat. Això és prova inequívoca que ha arribat el "temps de neu".

RAC10

Avui m’han trucat de RAC1. Aviat farà 10 anys que van començar i estan preparant diferents coses per celebrar-ho. Enhorabona! Jo hi he col•laborat un 50% de la seva vida ja que hi vaig estar 5 anys, bàsicament al Tot és possible i El món a RAC1 amb el Xavi Bosch. La trucada era perquè els expliqués una anècdota del meu pas per la ràdio. M’han enxampat amb els pixats al ventre però he fet memòria i he recordat que un dels grans moments de treballar al Món eren les cançons que cantàvem a al secció “El millor del món” amb l’Òscar Perezdolz. Eren cançons que escrivia a quarts de cinc de la matinada, al tren, camí de la ràdio i que cantàvem a quarts de nou sota la batuta del gran tècnic (i millor amic) Dani Simón. La cagàvem moltes vegades i rèiem moltes més. I només hi havia una cosa que ens feia gravar la cançó d’una tacada: Jordi Margarit. Sí, quan la seva cara seriosa apareixia a les 09:00h. en punt perquè tenia hora d’estudi reservada, empassàvem saliva (glups!) i gravàvem la cançó a la primera. Gràcies Jordi i felicitats a RAC1.

Johnny B Goode

El show de Wyoming més l'art de Raimundo versionant un clàssic del rock'n'roll. Impressionant.

Leslie Nielsen i Chiquito

Acabem la setmana de Leslie Nielsen a BFN. Va ser un moment especial. Un mite de la gran pantalla donant-te la mà i fent-te les ganyotes només per a tu. I rient. És un home gran (84 anys) i també un gran home (va venir a clarament a jugar). En aquest tràiler de la peli Spanish Movie apareix al costat d’un altre home que desprèn humor: Chiquito de la Calzada.



Per cert, aviat Chiquito també trepitjarà el plató del programa.

Jaume Creixell al Pressing APM

Un dels millors moments APM és la bronca de Jaume Creixell: “M’he cansat d’aguantar i no dir res! Me la porta fluixa! I si no tinc raó: me la tallo em faig monja!” Aquesta setmana hem gaudit d’en Creixell al 100% gràcies al Pressing APM. Memorable!

En Vico

Per fer un programa de tele calen moltes reunions. I a les reunions hi ha temps per tot fins i tot per fer gargots. Avui he “dibuixat” un amic que fa anys treballava amb mi a la ràdio i ara me l’he trobat a la tele. Ens saludem efusivament cada matí i des que s’ha deixat patilles i bigoti és més fàcil fer-li un dibuixet. Us presento en Dani Vico, un amic i també responsable d’àudio creatiu de BFN:

La millor sèrie

La gent de The Hollywood Reporter ha tret la llista de les millors sèries de la dècada. Hi podreu estar d’acord o no però hi ha el bo i millor de la ficció dels darrers anys. I en primer lloc han situat les històries de la màfia capitanejades per Toni Soprano. La classificació, segons aquesta revista, queda així:

1- "The Sopranos"
2- "The West Wing"
3- "Curb your enthusiasm"
4- "The Shield"
5- "Damages"
6- "Mad Men"
7- "30 Rock"
8- "24"
9- "Lost"
10- "Modern Family"

M’agraden els Soprano, però la millor sèrie dels últims temps és, sens dubte, Lost. I per a tu, quina és la millor sèrie internacional de la dècada? I la millor sèrie nacional? La meva aposta és Lost (2004-2010) i Plats Bruts (1999-2002).

Per cert, que Lost és a punt d’encarar la seva última (i esperadíssima) sisena temporada. Serà a principis de 2010 (perquè canvien de data cada dia) i Cuatro emetrà els capítols una setmana després de l’estrena als Estats Units. Gran iniciativa! A més a més, han fet la millor promo del final de Lost. No ho dic jo ho ha dit Carlton Cuse, un dels creadors de la sèrie. Al cap i a la fi, tot és una gran partida d’escacs:

La dignitat de Catalunya

Avui és un dia històric pel periodisme del país. Avui, com diu el meu amic Fran, els diaris han trobat el seu paper. Aquest matí El Periódico de Catalunya, Avui, La Vanguardia, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa demostren que hi ha molts punts que uneixen la majoria dels catalans. I d’això avui en diem: la dignitat de Catalunya.

“Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.”

Llegeix tot l’editorial

Freddie “Muppet” Mercury

M’agraden els Queen. Molt. M’agraden els Muppets. Molt. Què passaria si els Muppets cantessin cançons de Queen? Sort que algun guionista dels Muppets té les mateixes dèries que jo i ho ha fet possible. Així és el videclip paròdia del “Bohemian Rapsody” en versió ninotaire:

Una tertúlia, una frase

De vegades les tertúlies radiofòniques no són tan avorrides com sembla. Avui he sentit una frase creativa i a més sobre un tema tan amanit com l’Estatut. La frase és: “Montilla està entre l’Espanya i la paret”. Proposo que a cada tertúlia hi hagi una frase com aquesta.

Veïns

Estaria bé llegir aquest post mentre escoltes aquesta cançó: Neighbours. He conegut el veí: l’Artur. Un home a qui saludo cada dia. És el meu veí, l’Artur. De fet, viu a l’escala del davant i surt a prendre el sol i a regar les plantes com jo. Des del meu balcó li dic bon dia i ell em contesta. Quan el Barça guanya un títol penja la bandera i parlem del partit, de la temporada i de la celebració del títol. I prou, perquè només som veïns. Divendres, però, vam travessar el carrer que ens separa.

Un dia vam trobar-nos l’Artur al carrer. Fora del nostre hàbitat compartit i xerrant més de l’habitual va convidar-nos a dinar a casa seva. Divendres va ser el dia escollit. Vam veure casa nostra des de l’altra banda del carrer i vam conèixer el veí (una cosa que ja no s’estila) i també vam comprovar que fa una excel•lent paella.

Apunteu una data: 3 de desembre

Sí, el 3 de desembre és Sant Xavier. També farà anys el meu nebot i a la feina passarà alguna cosa relacionada amb aquests vídeos.

Com va dir l'Andreu ahir després de veure la paròdia de Wyoming i companyia: "la cosa no quedarà aquí".

Buenafuente i Sardà

La sorpresa d'ahir a la nit a BFN va ser aquesta: Xavier Sardà! Sí, al cotat d'Alejandro Sanz va aparèixer en Sardà. Dos monstres de la tele junts: Buenafuente i Sardà. Un plaer estar entre les bambalines de moments televisius com aquest:

Ramoncín Vs El Jueves

Virus simpàtics

Els informàtics, aquesta subespècie humana, ha assolit una altra fita: han creat el primer virus per iPhone. Per primera vegada a la història, però, és un virus simpàtic. M’agrada. Aquest programa s’instal•la als telèfons iPhone i canvia el fons de pantalla per una foto de Rick Astley! Enhorabona al creador d’aquest virus. Jo utilitzo el sistema Droid pel qual, encara, no hi ha creat cap virus simpàtic. I jo us pregunto: qui voldríeu que aparegués per sorpresa al fons de pantalla del vostre telèfon mòbil si se us colés un virus simpàtic?

Daus

De molts dels convidats que passen per BFN en guardem algun record físic. És el cas d’aquests daus que ens va regalar la Leo Margets (la millor jugador de pòquer del món). Han passat a ser un element més de la redacció del programa i ens serveix per fer apostes. Abans de baixar al bar a fer un cafè fem una tirada de daus. Si algú treu un trio o més l’hem de convidar. De moment, però, ningú ha aconseguit guanyar el premi.

Net

He quedat net. He patit una infecció estomacal i en un obrir i tancar d’esfínters va sortir tot. Potser vaig passar unes hores fotut però ara estic net. He fet un reset intern i avui torno a començar millor que mai. Jo estic content, i el senyor arròs Montsià i l’inventor del pernil dolç també. Perquè després del ctr+alt+supr intern sembla que només puguis menjar això. En tot cas: ja sóc aquí! I vinc com si hagués fotut un 100 quilos de bífidus: renovat per dins.

micro-relat 04

gat

El maleït gat conservava les set vides i aquella pistola només tenia sis bales. Tenia clar que no acabaria amb ell, però almenys igualaria les condicions.

Descartes versió 2.0

“Si no et retwittegen, no existeixes”.

The real “this is it”

Álvaro Carmona

Només admiro gent que conec i enguany he conegut l’Álvaro. De seguida vam connectar i quan vaig començar a saber tot el que feia i pensava em vaig declarar fan incondicional seu. Ho sóc. I li dic. Potser massa vegades al dia però ni així s’ho creu. Doncs apa, ara ho publico al bloc. Crec, sincerament, que aquest paio arribarà lluny així que no li perdeu la pista. De moment ja l’hem fet debutar a BFN i també a El Terrat TV. Aquí us deixo els vídeos.





Però jo us recomano el seu bloc de petites coses sempre genials. Ah, i el primer que creï el seu club de fans al facebook que m’enviï una invitació que me’n faré de segudia.

LAL

Comença la temporada a la NBA. Ja sé que a la majoria us preocupa més si en Keita tornarà a fer un hat-trick. Però jo sóc de bàsquet i dels Lakers (abans que hi jugués el Gasol i ,fins i tot, quan tothom era dels Bulls). I avui torna la que es considera la millor lliga del món. Que potser ja no ho és del tot però és pur espectacle i això m’encanta. A més a més, tenim l’equip reforçat. Hem fitxat en Ron Artest i sembla que, finalment, Bynum i Odom estan en forma. Això sumat al talent de Kobe Bryant i Pau Gasol fa que la temporada tingui bona pinta. Go, Lakers go!

Publicitat al mòbil

La publicitat via SMS al telèfon mòbil és molt molesta però ara va més enllà i fins i tot podem parlar de publicitat agressiva. Això és el que he rebut al meu mòbil: “Estamos obligados a informarle que su premio pasara a otro cliente si no lo reclama en 24hrs. Envia: PROMO al 7494 y reclamalo. 1.5e/smsx11”. Flipo. Amb textos així segur que molta gent pica l’ham i no s’adonen que “la broma” els costarà 16,5€ pel cap baix (1,5x11 que ja t’ho diuen després de l’amenaça).

Si ets publicista i tens el meu mòbil ja t’aviso: mai no contestaré un SMS publicitari. Així que estalvia-te’l tu també i tots hi sortim guanyant.

Creativitat (i2)

Sí, a BFN portem la creativitat fins al lavabo! Aquí teniu un invent que hauríem de patentar: el penja-robes-aguanta-tapes. Serveix perquè els paios pixin amb les dues tapes aixecades. Això sí, l’invent implica que mai s’abaixi la tapa en acabar de fer el pipí.

Creativitat

Us proposo un exercici de creativitat. Mireu atentament aquesta fotografia i penseu quina altra utilitat li donaríeu a l’objecte en qüestió. Demà, a aquesta hora tindreu la resposta de què hem fet (a la feina) amb aquest objecte.

És nena!

Divendres ens ho van confirmar: serà nena! Hi havia moltes maneres de difondre la notícia. Era la Fira del Vendrell, estàvem al concert dels Manel, va arribar el moment de les corrandes i vaig tirar pel dret. Per sort, un dels grans fotògrafs de la comarca, en Víctor, va canviar les fotos pel vídeo i m'ha enviat això:

Gràcies Víctor, gràcies Manel, gràcies Núria.

Nen o nena?

Avui és el dia. Avui resoldré una de les preguntes que més m’han fet i que més m’he fet en els últims mesos. Durant l’espera he rebut regals. Força regals. Però el millor de tots (sens dubte i sense desmerèixer-ne cap) és aquest dibuix del meu nebot. Senzillament: genial.

La bona crisi

Ahir, la causalitat va fer que em trobés cara a cara tancat en un camerino durant gairebé una hora amb Àlex Rovira. Venia perquè l’entrevistéssim a BFN arran del seu llibre: “la bona crisi” i tot es va girar perquè ens trobéssim i la féssim petar. L’Àlex és un crack. De seguida et fa sentir proper i t’explica la seva apassionant visió de la vida. Mantindrem el contacte. Gràcies, Àlex.

Per cert, al seu darrer llibre publicat l’Àlex sosté que la crisi no ha de ser necessàriament negativa. De fet, pot ser una oportunitat per créixer i tirar endavant. La teoria sembla refotuda, sobretot si esteu en una situació complicada, però es tracta de treure partit de cada situació de la vida. De fet, jo ahir no havia de ser al camerino de convidats del programa, però una bona crisi m’hi va situar.

La cosa funciona

Diumenge vaig anar a veure “Whatever Works” la darrera pel•lícula de Woody Allen. I val molt la pena! Feia anys que en Woody no feia una pel•li tant Woody. Clar que aquesta no l’han rodada a Barcelona i per això està passant desapercebuda als mitjans de comunicació. Us la recomano vivament (si us agrada el cinema d’Allen, està clar) sinó ni us apropeu a la sala de cinema perquè trobareu un gran Larry David fent d’alter ego de Woody Allen a la pantalla en una rocambolesca història de diàlegs surrealistes i delirants. I sí, la cosa funciona.

Avui pujaré per les escales

Matí de boira

Avui al Baix Penedès, conduir no ha estat fàcil. Tenia més a la vista les meves vambes llampants que el camió del davant:

Apolo 21

No es tracta d’un nou projecte espacial de la Nasa sinó de la cita més important del dia. Sala Apolo: 21:00h. És en aquest lloc i en aquesta hora que els Lax’n’busto tenen previst començar un concert fora especial (no espacial). L’objectiu és enregistrar-lo per, posteriorment, publicar-lo en format CD i DVD. Serà el primer disc en directe dels Laxen amb en Salva com a cantant i crec que arriba en un bon moment. I algun dels crits i dels aplaudiments que se sentiran quan s’editi el disc seran meus. Ens veiem al concert!

Quan un no és millor que un sí

El got sempre es pot veure mig ple. De vegades, un no acaba tenint més repercussió que un sí. Ahir, per exemple, Tim Robbins havia de venir a BFN. Tot estava confirmat, fins i tot: “los bocadillos”. Però ens va deixar plantats. Lluny d’enfonsar-nos en la misèria vam jugar el tema de la millor manera possible:



I l’endemà la repercussió als mitjans ha estat aquesta, aquesta, aquesta, aquesta i també aquesta. Hauríem tingut el mateix ressò si hagués vingut i li l’haguéssim entrevistat?

Casualitat o causalitat?

Aquest matí he escrit al Twitter: “M'ofereixo per fer informes per a la Generalitat en la meitat de temps i per la meitat de preu” i poc després he rebut la notícia que el PSC em segueix, vull dir que s’han fet “followers” del meu perfil al Twitter. Com ho interpreteu? Sortiré al proper informe o me n’encarregaran un?

Hola teatre, adéu orgue

Ahir vam inaugurar la nova sala de teatre del Vendrell que, a partir d’ara, hem d’anomenar: Teatre Àngel Guimerà. Ja era hora! Per fi un equipament amb tots els ets i uts digne per als artistes i per a un municipi com el nostre. I el cap de setmana passat dèiem adéu (o millor: a reveure) a l’orgue de l’església en un acte públic a la plaça Vella. Tot plegat, juntet i amb només set dies de diferència, m’ha fet venir al cap aquella melodia que deia: “unos vienen, otros se van...”. La recordeu? Doncs aquí la teniu.

Coldplay

De vegades fas fotos a l'atzar i surten així. A mi m'agrada com ha quedat aquesta tot i que és evident que si no us dic que són els Coldplay a l'Estadi Olímpic Lluís Companys no ho hauríeu endevinat mai.

Sóc homo APM?

L’homo APM? és tot aquell que, influït pel llenguatge del programa Alguna pregunta més?, fa servir les frases a la seva vida quotidiana. Aquesta temporada, però, l’Homo APM? també és una secció del programa que interpreta el Manel (amic i guionista del programa). La secció d’ahir va ser brillant. Això sí: només és apta a per a autèntics “homo APM?”.

Millor que el Map of sounds of Tokyo

A internet, concretament a un lloc web que freqüento sovint he trobat aquest vídeo sobre Tòquio. És un pèl llarg, però més ho és la peli de la Coixet i crec que no reflexa ni la meitat de bé com és la capital del Japó. Sí, jo sóc dels que va anar a veure el Mapa dels sons de Tòquio amb la voluntat que em fascinés tant com ho va fer la ciutat que retrata. Però no. A mi la peli, pse. Així que prefereixo aquest muntatge musical fet per en Joan Jiménez.

BFN

Aquesta mitjanit comencem temporada a “Buenafuente”. Portem dues intenses setmanes preparant aquesta tornada que per a alguns és un inici. Des d’avui, doncs, ja sóc oficialment el Coordinador de convidats de BFN i amb mi tinc un equip de luxe: Albert Barba (seriós al mig del sofà) i Carles Lúria (a la dreta de la imatge). Aquí ens teniu fent proves al plató de sumari amb cares més o menys desgastades perquè era tard i plovia.

micro-relat 03

fart

Una tarda més no tenia internet. Com sempre, va trucar a la companyia per queixar-se’n. Una operadora humana de respostes robòtiques el va atendre amb sensualitat:

— Disculpi les molèsties, però si no té servei és perquè s’ha penjat el servidor.

Fart, va contestar-li:

— Perdoni, però qui s’ha quedat penjat ha estat un servidor.

Vídeo clips

El vídeo clip està en desús; com la liquadora o el ganivet elèctric. Però de tant en tant trobo a internet (perquè a les teles normals ja no en posen) algunes petites perles. La primera serà escombrant cap a casa. El nou clip dels Lax’n’busto em fa gràcia. Els grups no tenen ni els calés ni els recursos per fer grans produccions així que millor aprofitar l’enginy i l’autoparòdia.

Així s’ha fet “Intuïció” dels Lax’n’busto


L’altra opció és parodiar clips ja existents. Aquí el millor que he trobat són les “literal version”. El tema consisteix en agafar un vídeo clip original (i a ser possible cutre) d’un grup conegut. Descarregar-se el midi de la cançó. I cantar a sobre amb la lletra del que està passant a les imatges. Genial.

Com a mostra aquest “Penny Lane” dels Beatles:

Tres lletres

La meva història televisiva està marcada per tres lletres: l'any passat al millor programa de TV3: l'APM i aquesta temporada al millor programa de La Sexta: BFN. Després d'un intens i magnífic estiu a Catalunya Ràdio dirigint i presentant el "Som Així", m'he incorporat a l'equip que prepara la sisena temporada de Buenafuente, abreviat: BFN. Comencem el dia 21 de setembre i la maquinària ja comença a rodar. D'entrada, veureu canvis al plató i també alguna cara nova (femenina); i tots els convidats que veieu asseguts al sofà al costat de l'Andreu hauran passat pel meu departament on compto amb tres grans professionals: l'Albert, la Susana i el Carles. Som-hi!

Últim Som Així

Avui fem l'últim Som Així a Catalunya Ràdio. No us el perdeu, serà una festa! De 13 a 14h tindrem una hora per descobrir COM SOU.

Moments del Som Així

A 24h de cloure la temporada del Som Així de Catalunya Ràdio faig un nou recull d'instants d'aquest estiu que, per a mi, serà inoblidable.

Dos cracks: Fran Domènech i Lluís Juste de Nin.

Present i futur de la comunicació: Lídia Heredia i Marta Bernabé.

.

L'entrevista amb en Jaume Roures. Una fita de l'estiu.

També hem jugat. Aquí, parlant amb un que se la sap llarga.

Heu sortit mai al 'Lecturas'?

Jo sí:

Quico el Cèlio i Pepet i Marieta

Artur Gaya (Quico el Cèlio) i Josep Bordes (Pepet i Marieta) en directe al Som Així de Catalunya Ràdio interpretant "La cançó de les balances" d'Ovidi Montllor. Una nova "versió impossible" que sempre recordarem.

Ah, i aquest dijous a les 13h. gran final de festa de la secció de les versions impossibles amb un duet de saxos inèdit fins al moment. Llibert Fortuny i Pep Poblet cara a cara, saxo a saxo, en directe i en exclusiva.

Últims metres

Encarem la recta final. Últims metres del "Som així" a Catalunya Ràdio. Aquesta serà la setena i definitiva setmana. A partir de dilluns vinent ja venen els que fan programes tota la temporada i que, massa sovint, recelen dels que fem l'estiu. Tranquils: tots som pops, que cantava La Trinca. Nosaltres acomiadarem el programa fent-ho tant bé com sabem i amb convidats de categoria. Aquesta setmana passaran pel programa Mònica Terribas, Lluís Canut, Victor Amela, Pep Poblet i Llibert Fortuny. A més dels millors col·laboradors que hi ha a la programació radiofònica estival: Pep Torres, Màrius Serra, Marc Boada, Núria Coll i Francesc Orteu. Si ens vols seguir ho pots fer de dilluns a divendres de 12 a 14h.

La millor secció

La millor secció de ràdio que s'ha fet mai (de moment): http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=1296
La feia en Fran Domènech l'estiu passat a Catalunya Ràdio... i desmitificava el món de la ràdio.

Som...

Avui som notícia: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=639733&idseccio_PK=1029

Entrevista

Avui al Som Així de Catalunya Ràdio hem entrevistat en Jaume Roures: el senyor Mediapro, "l’amo" del futbol, l’amic de Woody Allen i tantes altes coses. Les expectatives davant la conversa eren moltes i s’han complert amb escreix. Ha costat arrencar, és de poques paraules en Roures, però també és home de pocs riures i l’hem fet riures dues vegades. I això és bo. A més, hem tingut exclusiva: el diari Público tindrà en breu unes pàgines centrals editades en català. Fent una joc de paraules: "dir que el diari de Mediapro tindrà pàgines en català és, des d’avui, Público i notori."

Samarreta solidària

La samarreta solidària de la Penedesfera ha estat a l’estudi 1 de Catalunya Ràdio! Recordeu que, a banda de fardar d’un disseny penedesenc, amb la samarreta promovem turísticament el Penedès i recaptem fons per La Marató de TV3.

Twitt...pluf!

Ha petat el Twitter. M'he passat tota la tarda pensant que era el maleït Twidroid que tinc instal·lat al mòbil però no: és la casa gran. El sr.Twitter ha dit prou. Aquesta tarda ha tancat la paradeta i se n'ha anat de vacances, tu. Just el dia que tenia ganes de respondre una conversa. Perquè, de vegades, hi ha tweets que t'arreglen el dia.

Segona setmana... i som així!

Buf! Ja hi som! Ja hem fet dues setmanes de Som Així i hem passat per totes les seccions un parell de vegades. En termes automobilístics diríem que ja hem fet el rodatge i ara al motor del programa ja li podem demanar tota la potència possible. I ho estem fent. La segona setmana ha estat la consolidació del que volem fer. Els engranatges funcionen, les seccions rutllen i els oients participen cada vegada més i amb més entusiasme. Les dues hores passen volant cada dia i la sensació de “en vull més” és el que segueix als senyals horàries de les dues del migdia.

I tot plegat amb entrevistes que m’han deixat un bon regust de boca. D’entrada el gran Tortell Poltrona, un excel·lent pallasso a qui, a cada nou espectacle i a cada nou encontre que tenim, acabo admirant més. Després en Pau Miró que és un tot terreny i un paio tan fàcil d’entrevistar. Gràcies, Pau. I dimecres tennis amb l’Albert Costa. Ell és tal com raja: assequible i gens pretensiós. I la gran sorpresa de dijous: els Ix! a qui els vam demanar una versió de la seva cançó “ràdio” per ser la sintonia del programa i La Carrau, grup consolidat en el panorama musical català, junts per fer una versió. I la sorpresa va ser total quan en David Mullor (cantant dels Ix!) va dir-me que volien fer, en primícia, una cançó “el gat” que anirà al proper disc de la banda. Un luxe! Gràcies per fer-lo possible.


Fent el pallasso amb en Jaume Mateu àlies Tortell Poltrona.




Albert Costa, capità de l'equip estatal de la copa Davis.





Ix! i La Carrau en directe! Un luxe per al Som Així.

El meu amic Dave

Us presento el meu nou amic. Es diu Dave i m'ajuda a treballar des de casa. De fa uns dies que puc escriure des del sofà de casa sense cremar-me les cames perquè el portàtil s'escalfa de mala manera. Ara mateix estic preparant una entrevista pel programa de demà mentre miro el 3/24 i trobo un encert haver fet que en Dave vingués a viure a casa.

Balanç de la primera setmana

Arrencar un programa de ràdio no és fàcil però és divertit. Són hores de feina, esforç, selecció i el clàssic assaig-error. Del primer al segon programa van canviar moltes coses. Del segon al tercer, algunes. I del tercer al quart, al cinquè i en endavant… ja hi ha poques variants.

La primera setmana ha estat excel•lent. Gràcies a tots els que m’heu acompanyat en aquesta aventura. Ara ja sabem fer el programa de dilluns, el de dimarts, el de dimecres, el de dijous i el de divendres. Per això, a partir de la segona setmana ja “només” es tracta de gaudir-ho.

Si voleu, m’hi podeu acompanyar cada migdia de 12 a 14h a Catalunya Ràdio. Només heu de tenir clar que Som així.



Fent bombolles amb en Pep Bou durant el primer programa.


Parlant d'Infidels amb l'Aina Clotet.

Còctels amb Javier de las Muelas.

Le petit Ramon i Mazoni van fer un duet al Som Així.

Mou-te!

Com es fa l'APM?

La foto

Aquesta és tota la gent que aquest estiu fem programes a Catalunya Ràdio. On és Wally? Doncs jo diria que aquell dia no anava amb samarreta de ratlles i barret com en Wally sinó que portava una camisa blanca.

Col·laboradors a punt.

Ja està pràcticament tot llest perquè comenci el programa! Dilluns és el gran dia i l'esquelet del programa ja té forma. Avui, però, toca parlar dels col·laboradors que he fitxat per al Som Així. Cinc persones que, de dilluns a divendres, a les 12:45h. exposaran els seus coneixements a l'antena de Catalunya Ràdio. Aquests són els cracks:

PEP TORRES. (http://www.stereo-noise.com/) Cada dilluns ens vindrà a explicar la història d'alguns invents que han caigut en l'oblit i també els invents que vindràn; allò que farem servir d'aquí a ben poc. El títol de la seva secció és: Som re-creatius.

MÀRIUS SERRA. (http://www.mariusserra.info/) Dimarts serà el dia de l'home dels jocs de paraules. De fet, la seva secció és un joc. A través de biografies de personatges de la història descobrirem allò que diu el refrany; que de Joans i ases n'hi ha a totes les cases. O, com s'entesta a dir en Màrius: "de Sanjuans i ases n'hi ha a totes les cases" i després m'ha dit: "això és el subtíol de la secció, pel títol he pensat: som ubicus! Què et sembla?". Quan t'ho diu amb aquest entusiasme no li pots dir que no. Som ubicus, doncs.

MARC BOADA (http://www.marcboada.com/) Dimecres és el dia de la ciència. En Boada és un dels millors divulgadors de ciència que conec i ho demostra cada setmana al programa Què Qui Com del Canal 33, i aquest estiu demostrarà que "Som ciència".

NÚRIA COLL (http://www.nuriacoll.cat/). Periodista i millor persona. Aquest estiu li han encarregat presentar "La nit dels ignorants" i ho fa molt bé. Cada dijous ens vindrà a explicar com són les matinades d'estiu de Catalunya Ràdio. Som ignorants.

FRANCESC ORTEU (http://www.imdb.com/name/nm0969852) Guionista de prestigi dins la professió. Ell era darrer el Pasta Gansa o ara a l'Afers exteriors d'en Mikimoto. Aquest estiu ens demostrarà que els catalans no som tant estranys, perquè hi ha gent que és massa! Som Massa, per rematar la setmana.

Torno a la ràdio!

Aquest estiu torno a Catalunya Ràdio! La notícia ja és oficial i estic content. Després de dos anys de guionista del programa de les tardes i de presentar i dirigir l'estiu passat el magazine dels caps de setmana (el Tres60), aquest estiu m’han demanat que presenti el programa dels migdies (de dilluns a divendres de 12 a 14h).

És, sens dubte, un altre pas endavant. Una nova fita aconseguida. I un nou repte que afronto amb més ganes que mai. L’equip que m’acompanyarà és de primera i els col·laboradors que he fitxat són excel·lents. Tot plegat ho podreu escoltar a partir del 20 de juliol.

Al bloc us mantindré informats de tot el que passi al voltant d’aquest nou projecte. D’entrada us avanço el nom del programa: Som així. Memoritzeu-lo bé perquè se’n sentirà a parlar.

Apocalypse Sans

Últim dia de juny i últim dia de la temporada, per a la majoria, a la redacció de l’APM? Tenim embastats els programes de juliol amb el mega-especial de 5 anys que emetrem el dia 21. De moment, aquesta nit la racció 157 de l’APM? (TV3 – 21:50h.). I en primícia la nostra visió de Raquel Sans sobrevolant Catalunya amb el seu helicòpter.

Alguna pregunta més? Alguna pregunta más? Més informació sobre l’APM? i altres novetats periodístiques en propers posts.

Thriller... avui és el dia, oi?

Actualitzar

No actualitzar el bloc és un bon senyal. No actualitzar-lo vol dir feina; en el meu cas: feina a la feina i també feina fora de la feina.

El vídeo de la setmana... versió APM?

La mosca i l'Obama és, sens dubte, el vídeo de la setmana. Però quan les imatges les passem pel sedaç de l'APM? on encara anem a treballar somrient per l'històric triplet blaugrana passen coses com aquesta:

Aquest vídeo i molts d'altres a les 21:50h. a TV3. Abans de sortir de revetlla, passa-t'ho bé amb l'APM?

Contrastant

5 anys després...!

Els dos partits al Palau han estat de bàsquet intens, jugant al 100% del primer al penúltim minut (perquè a l’ACB s’ha impost la moda d’abaixar els braços els últims segons del darrer minut). En tot cas, la sèrie final entre el Barça i el TAU ha estat d’aquelles per enganxar nous espectadors i afeccionats, i perquè els convençuts babevegem davant el televisor. I love this game!

El Barça s’ha imposat per 3 partits a 1 al TAU i, tot i que l’MVP de les finals li han donat a J.C. Navarro, val a dir que, el Barça rutlla, quan el joc interior funciona. Així, si hem guanyat la Lliga ha estat pel gran nivell al que han rendit aquests dos paios:

David Andersen i Fran Vázquez. La seva feina, al costat d’una gran defensa amb Basile (triplasso decisiu inclòs) com a màxim exponent, han portat al Barça fins al títol.

En una setmana he vist guanyar els Lakers l’anell de l’NBA i el Barça la Lliga ACB. Els primers feia set anys que no els veia guanyar la final i els segons cinc anyets ja sense la Lliga. Són moltes nits d’insomni per veure “la fiebre amarilla” i molts crits al Palau Blaugrana per tenir aquesta recompensa. Val la pena.

Convidat de pedra

Ahir en Pablo Motos va tenir al programa en Matthew Fox (en Jack de “Lost”) i l’actor va fer la seva feina a “El hormiguero”: ser un esquer. Res més. Van allà com a reclam. Els posen a l’aparador, entres a la botiga i a dins no hi trobes ni rastre del que t’havien promès. Els convidats són titelles que ballen al ritme que marca Pablo Motos i els seus col•laboradors. Quatre preguntes de rigor i llavors treu les formigues, el dinosaure de goma, surt del plató a fer una tomb amb un cotxe i deix de convidat com un estaquirot mentre veu com en Motos es llança d’un quart pis, com en Jandro fa un truc de màgia, com en Marron fa el seu “efecte papallona” i com el Flipy perpetua un dels seus experiments. I ell allà, mirant-s’ho. De vegades, penso que no caldria que hi hagués cap convidat a “El hormiguero”. El producte és bo, m’agrada i el miro sovint, però el dia que el compres pel convidat, et sents enganyat.

Post-APM?

L’homenatge al Pepe Rubianes en versió APM?


Un home de ràdio, a la tele:

APM? en raccions diàries

Aquest vespre l’APM? comença una nova aventura que ens portarà fins al programa especial-celebració dels 5 anys de programa. Des d’avui i fins el 21 de juliol, cada dia, després del TN Vespre emetrem un petit APM? de 2 minuts amb els millors moments dels 5 anys del programa. L’objectiu és que els espectador escolliu quin ha estat el millor moment de tots. Dimarts 21 de juliol farem un APM? especial 5 anys d’una hora de durada on hi haurà el rànquing escollit pels espectadors i moltes altres sorpreses.

I per a tu quin és el millor moment APM? Deixa el teu comentari .

Sóc el de l’anunci dels Donuts

Dissabte a la Penedesfera vaig viure una jornada d’aprenentatge i companyonia excel·lent que vaig rematar amb un sopar amb bons amics. Diumenge matí ocupat amb l’hort urbà, dinar paelleta a la platja i vespre-nit a l’Auditori de Barcelona amb les emocions a flor de pell a cada actuació de l’espectacle “Mou-te pels quiets” (gràcies, Màrius!). I aquesta matinada he vist en directe com els meus Lakers i en Pau Gasol guanyaven l’anell de l’NBA al costat del Gerard, un altre malalt de bàsquet.

Per tot plegat, quan aquest matí ha sonat el despertador (tot i que m’he posat al llit a les 05:30h després del partit de l’NBA) no tenia cap dubte que ha estat un cap de setmana rodó. Per tant, el paio de l’anunci dels Donuts sóc jo.

Mou-te pels quiets!

Diumenge em mouré. No és que normalment no ho faci però la diferència és que diumenge em mouré pels quiets i això, malauradament, no s’estila gaire. L’amic Màrius té un fill, el Lluís (el “Llullu”) que s’ha convertit en el líder mediàtic dels quiets gràcies a l’empenta del seu pare. Després d’explicar la seva vida en un llibre totalment recomanable ara s’ha empescat un concert benèfic en pro de les fundacons Nexe i Guimbarda (dedicades als pluridiscapacitats). Enhorabona, Màrius!

La cita és diumenge al vespre a la sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona. Sé que l’embrió del concert era modest però quan en Màrius en parla transmet tanta energia que és impossible no involucrar-s’hi. Així, ha aconseguit un espectacular cartell d’artistes que hi acturan desinteressadament. Aquí en van uns quants: Tricicle, Sergi López, Joan Miquel Oliver, Els Pets, Gossos, Pau Riba, Nina, Quimi Portet, Matthew Tree, Pep Bou, Carles Capdevila… i un bon grapat més.

La majoria els ha retratat per a l’ocasió en Jordi Ribó. Aquí van algunes de les millors fotografies:

I em deixava el més important. La signatura del Llullu: