dijous, 31 de gener del 2008
El principi del final
Avui comença la quarta temporada de LOST. Novament “la burra” farà miracles i aconseguirà portar-nos els capítols puntualment fins l’ordinador de casa. El capítol 4x01 que s’emet aquesta nit porta per títol “The beginning of the end”. De moment, i per culpa de la vaga de guionistes nordamericans, només ens han assegurat 8 setmanes d’incògnites. A partir d’aquí, possiblement, hi haurà una aturada en el camí (ja hi estem massa acostumats). Ara però ja tenim destí. Queden tres temporades i ho sabrem tot. ¿Tot? Potser hi ha massa dubtes oberts però aquest nit és el principi del final.
¿On està l'illa?
¿Existeix Jacob?
¿Qui surt de l'illa i qui no?
¿Són bons “els altres”?
¿Quina importància té el nen de la Claire?
¿Sobreviurà Sun al seu embaràs?
¿Què hi fotia el pare de Locke a l’illa?
¿Què signifiquen els números: 4-8-15-16-23-42?
¿Què són les veus que se senten a la selva?
¿I el fum negre? ¿Què carai significa?
¿Desmond veu el futur?
¿On són Michael i Walt?
¿Per què no envelleix Richard Alpert?
En definitiva: ¿Què carai és aquella illa?
I per acabar: La última frase de la tercera temporada: “We have to go back, Kate! We have to go back!”
dimecres, 30 de gener del 2008
Una nova enquesta
dimarts, 29 de gener del 2008
Mishima
Torno amb música. Mishima. Fa temps que m’agraden però la veritat és que el seu disc “Set tota la vida” és excel·lent. En una de les lletres del disc ja ho avisen: “qui n’ha begut en tindrà set tota la vida”. Jo n’he begut i us proposo fer-ne un traguet.
A més a més, el cantant del grup, en David Carabén, cada vegada que l’entrevisten deix anar una frase per apuntar. Jo en faig col·lecció. Aquí us en deixo un parell a veure què us semblen:
“Si tens devoció per la música el que has de fer és agafar la guitarra i tocar”
“Una cançó no la pots congelar com una pel·lícula. Si congeles una pel·lícula continua apareixent alguna cosa, en canvi una cançó la pares i es para, és una cosa que passa i només té sentit mentre la vas sentint”.
A més a més, el cantant del grup, en David Carabén, cada vegada que l’entrevisten deix anar una frase per apuntar. Jo en faig col·lecció. Aquí us en deixo un parell a veure què us semblen:
“Si tens devoció per la música el que has de fer és agafar la guitarra i tocar”
“Una cançó no la pots congelar com una pel·lícula. Si congeles una pel·lícula continua apareixent alguna cosa, en canvi una cançó la pares i es para, és una cosa que passa i només té sentit mentre la vas sentint”.
dilluns, 28 de gener del 2008
Llum
dimarts, 22 de gener del 2008
divendres, 18 de gener del 2008
He quedat
Aquest cap de setmana he quedat amb ell. Sí, tinc un pla amb en Mickey Mouse; me’n vaig a EuroDisney. La meva padrina de casament (perquè jo tinc padrina de bodes) fa set anys i anem a celebrar-ho a la meca dels nens, el Caprabo dels dibuixos animats, el manantial dels ninos de peluix... Em marco dos objectius: convertir-me en un nen de set anys durant 48 hores i aconseguir l’autògraf d’en Pluto. Dilluns, quan en torni a tenir 31, us ho explico.
dijous, 17 de gener del 2008
Perillosa música
Cada matí faig el camí a la feina amb el meu iPod a tota castanya. Rock’n’roll i música ben parida per arribar amb un somriure a la ràdio (sinó fos així, malament rai). Però una campanya de la policia australiana -penjada al bloc del Silenci- m’ha fet veure que arribar content a la feina pot ser un perill. I és que, a les antípodes del nostre món, han engegat una campanya per advertir dels risc que suposa anar pel carrer amb els auriculars posats. Un dels anuncis és aquest:
Estèticament és bo, però les mares australianes haurien de dir als seus fills que abans de creuar el carrer s’ha de mirar a dreta i esquerra, tant si portes l’iPod posat com si no.
Estèticament és bo, però les mares australianes haurien de dir als seus fills que abans de creuar el carrer s’ha de mirar a dreta i esquerra, tant si portes l’iPod posat com si no.
divendres, 11 de gener del 2008
dijous, 10 de gener del 2008
dimecres, 9 de gener del 2008
Gintònic
Imagineu-vos que amb data d'avui, el govern aprova un decret pel qual es prohibeix la ginebra dels gintònics només als bars de l'àrea metropolitana de Barcelona. Imagineu-vos, també, que la decisió del consell executiu ve avalada per uns estudis molt rigorosos que demostren els beneficis que la mesura tindrà per al medi ambient i per evitar accidents de trànsit i cirrosis hepàtiques. Imagineu-vos que, malgrat l'oposició frontal de tot el sector de l'oci i de la restauració, representat pel RACC (Restaurants, Antros i Clubs de Carretera), el decret entra igualment en vigor. Imagineu-vos, per tant, que arriba el dia que, quan vagis a un bar i demanis un gintònic, ja només et serveixin tònica. ¿Creieu que aquell dia els bars s'atreviran a cobrar els gintònics al mateix preu? ¿Eh que ningú no entendria que, d'un dia per l'altre, et treguin la ginebra i et mantinguin el preu?
Doncs ara mirem què passa a les autopistes de la primera corona de Barcelona. Des de l'1 de gener han deixat de ser una via ràpida: allà on abans podies circular a 120 km/h, ara la velocitat màxima és 80. El mateix 1 de gener el govern català també va revisar les tarifes dels peatges. Agafem el cas de la C-32 de Barcelona cap al Garraf. ¿Què ha fet el govern per celebrar que la C-32 és una autopista que ha perdut aquella condició de via ràpida que t'ensenyaven a les autoescoles? ¿N'ha eliminat el peatge? No. ¿N'ha rebaixat el preu proporcionalment al descens de la velocitat? Tampoc. ¿N'ha mantingut les tarifes? Ni això. Les ha apujat per sobre de l'IPC. Extracte de l’artice de l’Albert Om a l’Avui.
Doncs ara mirem què passa a les autopistes de la primera corona de Barcelona. Des de l'1 de gener han deixat de ser una via ràpida: allà on abans podies circular a 120 km/h, ara la velocitat màxima és 80. El mateix 1 de gener el govern català també va revisar les tarifes dels peatges. Agafem el cas de la C-32 de Barcelona cap al Garraf. ¿Què ha fet el govern per celebrar que la C-32 és una autopista que ha perdut aquella condició de via ràpida que t'ensenyaven a les autoescoles? ¿N'ha eliminat el peatge? No. ¿N'ha rebaixat el preu proporcionalment al descens de la velocitat? Tampoc. ¿N'ha mantingut les tarifes? Ni això. Les ha apujat per sobre de l'IPC. Extracte de l’artice de l’Albert Om a l’Avui.
dimarts, 8 de gener del 2008
El CIS valora l'enquesta
Novament el centre de Conclusions Inútils del Sanjuan es posa mans a l’obra per treure l’entrellat del que heu volgut dir amb els vostres vots. Davant la manca de propòsits per aquest 2008 us vaig demanar que diguéssiu la vostra. L’enquesta ha situat “anar al gimnàs” com l’opció més votada amb un 37% dels vots i l’acudit que deia: “a propòsit... ¿de què?” no ha rebut cap sufragi. Així, d’entrada dues conclusions ràpides: em veieu gordo i poc graciós.
D’altra banda hi ha tanta gent que voldria veure’m amb les cames depilades com tocant l’ukelele. El que em fa pensar que si faig classes d’ukelele em depilaré les cames perquè així m’asseguro un seguiment massiu de la meva carrera musical com a intèrpret d’ukelele.
I una última constatació: l’ordre final dels propòsits més votats és l’orde en que estaven a l’enquesta. És a dir que cap la possibilitat que, per mandra, hagueu votat els primers propòsits i que ningú hagi arribat a llegir l’últim acudit.
D’altra banda hi ha tanta gent que voldria veure’m amb les cames depilades com tocant l’ukelele. El que em fa pensar que si faig classes d’ukelele em depilaré les cames perquè així m’asseguro un seguiment massiu de la meva carrera musical com a intèrpret d’ukelele.
I una última constatació: l’ordre final dels propòsits més votats és l’orde en que estaven a l’enquesta. És a dir que cap la possibilitat que, per mandra, hagueu votat els primers propòsits i que ningú hagi arribat a llegir l’últim acudit.
dilluns, 7 de gener del 2008
Nise
L’últim balanç de l’any té un nom: Nise. Així és com s’ha de llegir el lletrot que hi ha sobre aquestes línies i que enlloc de lletrot n’hi hauriem de dir kanji. Cada desembre els japonesos escullen un kanji per resumir que ha estat per ells aquell any. La cerimònia es fa al temple de Kiyomizu, a Kyoto (un temple, per cert, allunyat del centre i on no hi arriben els tours però que és de visita ineludible). Aquest any el símbol escollit és 偽 que s'ha de llegir "nise" i que significa “fals o mentida”. Sembla que, pels japonesos, el 2007 tampoc ha estat un any de flors i violes.
dissabte, 5 de gener del 2008
Monàrquic per un dia
divendres, 4 de gener del 2008
Tot queda igual
No sé si això és l'inici del final
no sé si estic despert o estic somniant
només sé que quan provo de canviar:
tot queda igual.
Any nou... transports vells.
no sé si estic despert o estic somniant
només sé que quan provo de canviar:
tot queda igual.
Any nou... transports vells.
dijous, 3 de gener del 2008
Nova enquesta ja a la venda
Ara que tot són anuncis i compres d’última hora és el moment d’anunciar-vos que ja és a la venda la nova enquesta d’aquest bloc de cagadubtes. M’he de fer un bon propòsit per aquest 2008. Així que vota a l’enquesta i ajuda'm a decidir.
dimarts, 1 de gener del 2008
Començar amb bon peu
A mitjanit va acabar el compte enrere del 2007; però el del retorn de Lost continua...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)